Greixos, ceres, terpens, colesterol, prostaglandines

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
LÍPIDOS.
Advertisements

Los lípidos Iveta Majerová IV.B.
TEMA 3 LOS LÍPIDOS.
LÍPIDOS.
Els lípids Son el grup de biomolècules orgàniques que compleixen les dues característiques següents: Són insolubles en aigua i en altres dissolvents polars.
LÍPIDOS.
LOS LÍPIDOS Elaborado por Chema Ariza.
UD 3. LOS LÍPIDOS.
Los lípidos.
LOS LIPIDOS.
TEMA 3 LOS LÍPIDOS.
Tema 2.: LÍPIDOS Estructura y clasificación Funciones que desempeñan en el ser vivo: - Función de reserva energética. Almacén a largo plazo. Se almacenan.
QUÍMICA ORGÁNICA DRA YELITZA GARCÍA UNIVERSIDAD CENTROCCIDENTAL LISANDRO ALVARADO DECANATO DE CIENCIAS DE LA SALUD SECCIÓN BIOQUÍMICA.
LIPIDOS.
LIPIDOS Concepto de Lípido
TEMA 1 LOS LÍPIDOS. CARCTERÍSTICAS QUÍMICAS  Son biomoléculas formadas por C, H siempre, O casi siempre; a veces llevan P y/o N.  Son un grupo muy heterogéneo.
LIPIDOS.
Glicéridos, grasas simples o neutras
Lípidos.
4 Los lípidos NOTICIA INICIAL ESQUEMA RECURSOS.
LÍPIDOS.
Asignatura: BIOQUIMICA Tema: LIPIDOS Docente: Bioq. CARLOS GARCIA Mrs. Estudiante: ERICKA ANABEL ZAMBRANO LÓPEZ Curso: 1er SEMESTRE de EMFERMERIA «A» MACHALA.
Lípidos I E S Bañaderos.
LÍPIDOS. LÍPIDOS  Los lípidos son compuestos orgánicos (formados básicamente por C, H y O), que se encuentran en los tejidos vegetales y animales (sustancias.
LÍPIDOS.
Tema 3: LÍPIDOS Biología 2º Bachillerato Bioelementos y biomoléculas
LIPIDOS Los lípidos son biomoléculas orgánicas formadas básicamente por carbono, hidrógeno y generalmente también oxígeno; pero en porcentajes mucho más.
LIPIDOS Concepto de Lípido
4 Los lípidos.
TEMA 3 LOS LÍPIDOS.
Moleculas organicas LIPIDOS
ESTRUCTURA QUÍMICA Y CLASIFICACIÓN DE LOS LÍPIDOS
Lípidos I E S Bañaderos.
LIPIDOS.
ALIMENTACIÓ i NUTRICIÓ
Química de los LÍPIDOS OBJETIVOS: UNIDAD III:
METABOLISME i BALANÇ ENERGÈTIC
Nutrició i Dieta Els principis immediats font de matèria i energia.
REPÀS BIQUÍMICA: BIOMOLÈCULES I BIOTECNOLOGIA
La Nutrició i l’ Alimentació
LIPIDOS Concepto de Lípido
Nutrientes. Alimentación y nutrición (II)
Reaccions de precipitació
Biologia i geologia 4t ESO
La nutrició i l’alimentació
Nutrició i Dieta Els principis immediats font de matèria i energia.
LIPIDOS.
3 Los lípidos.
Lípids Grasses (lípids saponificables)
LÍPIDOS Concepto y clasificación Ácidos grasos
ISOMERIA DE COMPOSTOS ORGÀNICS I BIOLÒGICS
Orgànuls energètics.
Características. Clasificación. Tipos.
LA NUTRICIÓ EN LES PLANTES
Tema 5 Enllaç químic.
BIOQUÍMICA LÍPIDOS.
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
TEMA 3 LOS LÍPIDOS.
LÍPIDS.
L’ALIMENTACIÓ HUMANA Tema 2.
INSTITUTO POLITÉCNICO NACIONAL ESCUELA NACIONAL DE CIENCIAS BIOLÓGICAS QUÍMICA ORGÁNICA LÍPIDOS Integrantes: ESQUIVEL CASTRO ZABDIEL GUDIÑOLOPEZ LESLIE.
Què mirar d’una etiqueta alimentaria?
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
 Los lípidos son biomoleculas orgánicas formadas básicamente por carbono e hidrogeno Y tienen en común dos características: -Son insolubles en agua.
ESCOLA ANTONI TÀPIES- 5èB
FEM SABÓ! 22a Setmana de la Ciència INS Guindàvols. Taller 1r Batx. A
LOS LÍPIDOS Son biomoléculas formadas por C, H siempre, O casi siempre; a veces llevan P y/o N. Son un grupo muy heterogéneo No son solubles en agua, siendo.
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
Concepto de Lípido Los lípidos son biomoléculas orgánicas formadas básicamente por carbono e hidrógeno y generalmente también oxígeno; pero en porcentajes.
Mª Luz Rodríguez Palmero Lípidos. LÍPIDOS Fracción de un material biológico que se aísla mediante disolventes no polares (  Definición operacional ;
Transcripción de la presentación:

Greixos, ceres, terpens, colesterol, prostaglandines ELS LÍPIDS. Greixos, ceres, terpens, colesterol, prostaglandines i molt més… Neus Cava

1.Els lípids. Grup molt heterogeni de substàncies. Formats per C i H sobre tot. Tenen molt poc O. Alguns també tenen P, N i S. Tots són insolubles en aigua. Tots són solubles en dissolvents orgànics, és a dir, no polars. Es classifiquen en dos grups: saponificables si contenen àcids grassos i insaponificables si no en contenen.

2.Els àcids grassos. Llarga cadena hidrocarbonada i alifàtica (lineal) amb nombre parell de C. (-CH2-CH2-CH2-) L’últim carboni porta un grup carboxil (grup àcid) (-COOH) No s’acostumen a trobar lliures. Formen part de molts lípids.(Els podem extreure d’ells per hidròlisi). Se’n coneixen 70. Poden ser saturats o insaturats.

2.Els àcids grassos. insaturats saturats Poden ser saturats o insaturats.

2.Els àcids grassos.(insaturats) Poden ser monoinsaturats o poliinsaturats. Els poliinsaturats els humans no els podem sintetitzar. (AG essencials).

2.1.Propietats químiques dels àcids grassos. ESTERIFICACIÓ. SAPONIFICACIÓ.

3. Lípids saponificables. Contenen AG Tots són èsters.(unió de AG + Alcohol) Poden ser simples (hololípids) i complexos (heterolípids) Acilglicèrids I Ceres Fosfoglicèrids Fosfoesfingolípids Glicoesfingolípids

3.1 Lípids saponificables simples: Acilglicèrids i ceres. Èsters de AG + alcohol. Acilglicèrids(GREIXOS). 1,2 o 3 AG + glicerina (3 OH). Insolubles en aigua. Floten. Funció de reserva. Olis (mínim un AG insaturat) i Seus(tots els AG saturats). Ceres. 1 AG + 1 grup OH cadena llarga. Insoluble en aigua. Fan làmines impermeables: pèls, plomes, fulles, tiges i fruits. O estan barrejats amb altres coses: cera d’abella, de la llana o de l’oïda).

3.2. Lípids saponificables complexos: fosfoglicèrids, fosfoesfingolípids i glicoesfingolípids. AGs + alcohol + X. Lípids de membrana. Comportament amfipàtic (en contacte amb H2O formen bicapes). Fosfoglicèrids: 2AG + glicerina + ac. fosfòric + alcohol. Fosfoesfingolípids: 1AG + esfingosina + fosfat + colina. Mielina. Glicoesfingolípids: AG + esfingosina + glúcid. Receptors de membrana. apolar polar apolar apolar polar

4. Lípids no saponificables. 4.1 Isoprenoides. Amb una o varies cadenes de isoprè. Ex: mentol, fitol (de la clorofil.la), vit. A,E i K, carotenoides (pigments fotosintètics de tomàquets…) i cautxú. 4.2 Esteroides. Ex: Colesterol (dona estructura a la membrana i és la base dels altres esteroides), àcids biliars (digestió dels greixos) i vitamina D (regulador de Ca). 4.3 Prostaglandines. Deriven de l’àcid prostanoic, estan en baixes quantitats i estimulen els receptors del dolor, indueixen el part, i certs derivats provoquen la coagulació de la sang.

5. Les funcions dels lípids. Reserva energètica. Estructural. Protectora. Biocatalitzadora. Missatger químic. Transportadora.

Fi