TEMA 2 L’ISLAM I AL-ÀNDALUS

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
LÍNEA DE TIEMPO.
Advertisements

EMIRATO INDEPENDIENTE
Fraccionamiento I. Romano Occidente I.Romano Oriente-Bizancio
Sabeu qui és Josep de Calassanç?
Activitat CALCULA: ESPORT MASCULÍ I ESPORT FEMENÍ Observatori Crític de l’Esport Autora: Susanna Soler i Prat INEFC Barcelona.
Paula Rodríguez Hernández. El largo periodo medieval ¿Por qué empezó la Edad Media? (Crisis del Imperio romano)  División del imperio : Año 395 Teodosio,
LA CIVILIZACIÓN ISLÁMICA
LA EDAD MEDIA AL-ANDALUS.
Al-Andalus: La invasión musulmana
LA PRESENTE PONENCIA “la expansión musulmana en el Ándalus”. En concreto desde el punto de vista historico marroquí y basándonos en Fuentes arabes.
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
4. L’islam a la Península Ibèrica: Al-Andalus
Un recorregut per la Península Ibèrica durant la dominació musulmana
Llistat d’elements d’origen islàmic
Sara Ramírez Karola Salat
5.- EL TERCER MÓN I ELS PROBLEMES HERETATS DEL COLONIALISME (I).
LA CIUTAT I L’HABITATGE A ROMA
L’ISLAM: ORIGENS Aràbia era, al s. VII, una península poblada de tribus nòmades, politeistes i on la Meca era la ciutat més importants A principis del.
CONSOLIDACIÓ DELS REGNES EUROPEUS
BLANCANEU I ELS SET NANS 1.
El Realisme. Narcís Oller i Àngel Guimerà
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
ORIENTACIÓ I COORDENADES GEOGRÀFIQUES
 El fetge és l'òrgan que forma la sang.
Treball de MÚsica les castanyoles
Batalla de Guadalete ( 711) – Derrota de Don Rodrigo Al Andalus Tarik con un ejército de bereberes y árabes pasan el Estrecho Lugarteniente.
31 de l’any Regina Els “Records de pluja” de Marcel Olm ens fan desitjar una vida fecunda en l’amor.
Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat
Un recorregut per la Península Ibèrica durant la dominació musulmana
JESÚS DE NATZARET.
Quina és la fórmula de la felicitat que ens dóna la paraula de Déu?
1. La Segona Revolució Industrial
5.- DE LENIN A STALIN ( ) La Revolució Russa té influència en tota Europa: espartaquistes (Al.), Hongria, França, Espanya,... Es funda la IIIª Internacional.
C I R C.
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
IMPERIALISME I PRIMERA GUERRA MUNDIAL
ELS ROMANS Alimentació Activitats Econòmiques:
Un recorregut per la Península Ibèrica durant la dominació musulmana
L’EDAT MITJANA.
EDAT MITJANA.
Santa Coloma de Gramenet!
La Bíblia, Font de Valors Humans i socials
BERNAT METGE.
EL POBLE DE LA FANTASIA.
Una història de la tecnologia
L' ANTIC EGIPTE.
Projecte interdisciplinari:
Història i Cultura de les Religions
Col·legi Sant Josep Obrer L’Hospitalet de Llobregat
LA FESTA MAJOR I ELS GEGANTS
I. EUROPA A L’EDAT MITJANA
Creixement Econòmic: Fets importants
L’AIGUA A LA NATURA.
Els primers en ser invadits i els últims en ser conquistats
-FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA DIMECRES 9 -FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA SOMRIU, JA QUEDA POC PER CELEBRAR EL NAIXEMENT DE NEN JESÚS.
DINÀMICA DELS FACTORS BIOLÒGICS: Grans grups d’edat
Ciències socials, geografia i història
Una historia a Castelldefels.
XIII a Setmana de la solidaritat
BIODIVERSITAT A L’HORT
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
L’ ISLAM.
4. L’islam a la Península Ibèrica: Al-Andalus
HANSEL I GRETEL Hansel i Gretel vivien amb el seu pare un pobre llenyataire i la cruel madrastra. Eren tan pobres que gairebé ja no tenien ni menjar per.
EL BARCELONÈS.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
EL ISLAM Y LA CIVILIZACIÓN MUSULMANA Historia, geografía y ciencias sociales. 8° años básicos.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Transcripción de la presentación:

TEMA 2 L’ISLAM I AL-ÀNDALUS Salvador Vila Esteve Geografia i Història 3rd’ESO

TEMA 2.- L’ISLAM I AL-ÀNDALUS. La religió islàmica. Etapes de l’expansió de l’Islam. L’Islam en la península Ibèrica: Al-Àndalus. L’economia d’Al-Àndalus. La societat d’Al-Àndalus. Cultura i art.

1.- LA RELIGIÓ ISLÀMICA. La religió islàmica o musulmana té com a origen les predicacions de Mahoma a principis del segle VII en Aràbia La base de l’Islam és la creença en Al·là com a únic déu (monoteistes) i Mahoma com el seu profeta El llibre sagrat musulmà és l’Alcorà

1.- LA RELIGIÓ ISLÀMICA. Professió de fe en Al·là Resar cinc vegades al dia en direcció a La Meca Les cinc obligacions o pilars de l’Islam Donar almoina als pobres La religión islàmica - Artehistoria Dejunar tot el dia durant el mes del Ramadà Pelegrinar a La Meca al menys una vegada en la vida A més, els musulmans tenen prohibit beure alcohol, menjar carn de porc i jugar a jocs d’atzar

1.- LA RELIGIÓ ISLÀMICA. Els temples musulmans s’anomenen mesquites No tenen sacerdots, sinó imams que dirigeixen l’oració, ulemes que interpreten els textos sagrats i cadís que fan de jutges

Mahoma en Medina. Artehistoria 1.- LA RELIGIÓ ISLÀMICA. Mahoma va ser perseguit per les seves predicacions i va fugir de La Meca a Medina l’any 622 (hègira o fugida), any en què comença el calendari musulmà Mahoma en Medina. Artehistoria Des de Medina va conquerir gairebé tota Aràbia i, a la seva mort, el succeiran califes: persones que tenien tot el poder polític i religiós

Activitats punt 1.- LA RELIGIÓ ISLÀMICA. 1.- Què és l’Islam? Quan i on va aparèixer? 2.- Copia i completa al teu quadern:

Activitats punt 1.- LA RELIGIÓ ISLÀMICA. 3.- Què és l’Hègira? En quin any estarien ara al món musulmà si el seu calendari fos com el nostre? 4.- Què és una mesquita? Completa el dibuix de baix amb els noms de les parts d’una mesquita:

2.- ETAPES DE L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM. La primera expansió (632-661): els quatre primers califes continuen les conquestes de Mahoma per Egipte, Síria, Iraq i part d’Iran

2.- ETAPES DE L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM. Els califes de la família Omeia traslladen la capital a Damasc (Síria) i conquesten tot el nord d’Àfrica, la península Ibèrica, Iran i Afganistan El califat de Damasc (661-750) Per a governar aquest enorme imperi el califa nomena un visir

2.- ETAPES DE L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM. Flow map: Islam L’any 750 els abbàssides exterminen als omeies, es proclamen califes i traslladen la capital a Bagdad (Iraq) El califat de Bagdad (750-1258) Dominen el Mediterrani i el comerç i creix la riquesa, però a partir del segle IX comença una decadència que culminarà amb el saqueig de Bagdad (1258) i la fi del poder abbàssida Saqueig mogol de Bagdad (1258) Fragmentació del califat (900)

2.- ETAPES DE L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM. En 1453 els musulmans turcs conquereixen Constantinoble, capital dels bizantins, i avancen pel sud-est d’Europa La expansión del Islam. Artehistoria. Per a integrar la població dels territoris conquerits, permeten als monoteistes (jueus i cristians) conservar la seva religió i cultura a canvi de pagar un tribut o impost, encara que la majoria es van convertir a l’Islam en els segles següents

Activitats punt 2.- ETAPES DE L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM. 1.- A partir del mapa i els teus coneixements, respon: Quin tipus de mapa és i quin territori representa (classificació)? De què tracta el mapa (tema)? Quins territoris eren musulmans a la mort de Mahoma? Quins van conquerir els primers califes? Quins territoris van conquerir els omeies? On van posar la capital? Quins pobles, en quines batalles i en quins anys van frenar l’avanç musulmà? Quina illa van conquerir els abbàssides? Quina va ser la seua capital? Què va passar amb el califat abbàssida?

3.- L’ISLAM EN LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ÀNDALUS. La religió i cultura musulmanes estan presents en la península Ibèrica entre els segles VIII i XVII

3.- L’ISLAM EN LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ÀNDALUS. Invasión musulmana de la península Ibérica Un exèrcit musulmà entra per l’estret de Gibraltar i derrota al rei visigot Roderic a Guadalete (711) 1a etapa: l’ocupació (711-718) Ocupen tota la península, menys la franja nord, en set anys, moltes vegades amb pactes amb la població i altres per la força de les armes

3.- L’ISLAM EN LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ÀNDALUS. 2a etapa: l’emirat dependent de Damasc (718-756): Al-Àndalus passa a ser una província del califat de Damasc, des d’on envien un emir per a governar la província

3.- L’ISLAM EN LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ÀNDALUS. 3a etapa: l’emirat independent (756-929): quan els abbàssides exterminen als omeies de Bagdad, l’emir omeia Abd al-Rahman I proclama la independència política de l’emirat de Còrdova, començant una època de creixement econòmic i auge cultural ABD AL-RAHMAN I

3.- L’ISLAM EN LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ÀNDALUS. 4a etapa: el califat de Còrdova (929-1031): Abd al-Rahman III imposa el seu poder i, l’any 929, es proclama califa (té el poder polític i religiós), començant l’època de major esplendor econòmic, polític i militar (campanyes d’Al-Mansur) d’Al-Àndalus Córdoba califal 3D ABD AL-RAHMAN III AL-MANSUR

3.- L’ISLAM EN LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ÀNDALUS. 5a etapa: els regnes de taifes (1031-1248): el territori d’Al-Àndalus es divideix en més de 25 taifes o regnes independents, que tenen menys poder i van sent conquerides pels reis cristians del nord o dominades pels imperis musulmans del nord d’Àfrica (almoràvits i almohades) Imperi almoràvit Imperi almohade

3.- L’ISLAM EN LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ÀNDALUS. 6a etapa: regne nassarita de Granada (1238-1492): sols queda el regne de Granada, governat pels reis de la família nassarita, fins que el 1492 els Reis Catòlics conquereixen Granada per a Castella La caída de Granada 1492.

Activitats punt 3.- L’ISLAM EN LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ÀNDALUS. 1.- A partir del text, respon: Qui és l’autor? A qui va dirigit? Quan es va fer? És una font primària o secundària? Què ofereix l’autor? A canvi de què? A quines ciutats afectava aquest pacte? Per què? Quan i com es va produir l’ocupació musulmana de la península Ibèrica?

Activitats punt 3.- L’ISLAM EN LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ÀNDALUS. 2.- A partir dels mapes de baix, respon: Quins territoris controlava l’emirat independent? Com va arribar a ser independent? Per què es caracteritza? Quina diferència hi ha entre l’emirat i el califat? Quines ciutats va saquejar Al-Mansur? Què van ser els regnes de taifes? Quins regnes de taifes podem veure al mapa? Què era el regne nassarita de Granada? Quines eren les seues ciutats principals? Quan i com es va acabar?

4.- L’ECONOMIA D’AL-ÀNDALUS. Les ciutats eren els centres econòmics principals per la rica artesania (tèxtil, paper, cuir, ce- ràmica,...) i el comerç, ja que als socs o mercats es podien trobar productes de tots els llocs La casa musulmana

4.- L’ECONOMIA D’AL-ÀNDALUS.

4.- L’ECONOMIA D’AL-ÀNDALUS. La major part de la població es dedica a l’agricultura, majoritàriament de secà (cereal i olivera), però també introdueixen tècniques de regadiu (sèquies, pous, sènies) i nous cultius (arròs, cítrics,...) Economía de al-Andalus L’economia es completava amb la ramaderia (ovelles, cavalls, cucs de seda), la pesca i la mineria Sèquia de Montcada

Activitats punt 4.- L’ECONOMIA D’AL-ÀNDALUS. 1.- A partir del text i els teus coneixements, respon: De quin llibre s’ha tret? Qui és l’autor? Quan el va escriure? És una font primària o secundària? Quin caràcter té? Posa-li un títol (tema). Quines tècniques de regadiu típiques dels musulmans apareixen al text? Per a què les utilitzen? Explica el que sàpigues sobre l’agricultura en Al-Àndalus. A banda de l’agricultura, quines altres activitats econòmiques destaquen? Explica-les.

5.- LA SOCIETAT D’AL-ÀNDALUS. Era una societat complexa i diversa, dividida en musulmans i no musulmans Àrabs: conqueridors procedents d’Aràbia que eren els més rics i poderosos La sociedad de Al Andalus La població musulmana, majoritària, es dividia en tres grups Berebers: procedents dels nord d’Àfrica es dedicaven majoritàriament a la ramaderia (pastors) Muladís: població que ja vivia en la península i ara es converteix a l’Islam (són els més nombrosos) Dins de la població no musulmana hi ha mossàrabs (cristians que viuen en terres musulmanes) i jueus

Exercicis punt 5.- LA SOCIETAT D’AL-ÀNDALUS. 1.- Quina minoria era la més poderosa en la societat d’Al-Àndalus? Per què? Qui estava per baix d’ells? A què es solien dedicar? 2.- Explica la diferència entre un muladí i un mossàrab.

(cirurgia), astronomia, filosofia, història i poesia 6.- CULTURA I ART. Tots els musulmans compartien una mateixa llengua: l’àrab En la cultura destaquen en matemàtiques (números aràbics, àlgebra,...), ciències aplicades (regadiu, porcellanes, paper, perfums,...), medicina (cirurgia), astronomia, filosofia, història i poesia AVERROES Astrolabi de Toledo (1067) Maimònides

6.- CULTURA I ART. Edificis importants: mesquites (com la de Còrdova) i palaus (com l’Alhambra de Granada) En l’art cal destacar l’arquitectura Materials: rajoles i fusta, recoberts de marbre, ceràmica i algeps Tècniques: ús d’arcs, voltes i cúpules La decoració es feia a base de motius cal·ligràfics (lletres), geomètrics i vegetals, sense representar figures humanes

6.- CULTURA I ART: LA MESQUITA DE CÒRDOVA.

6.- CULTURA I ART: L’ALHAMBRA DE GRANADA. La Alhambra de Granada Artehistoria 6.- CULTURA I ART: L’ALHAMBRA DE GRANADA.

Activitats punt 6.- CULTURA I ART. 1.- Quines van ser les principals aportacions de la civilització islàmica a la cultura i la ciència? 2.- Mira el vídeo de l’enllaç, observa els dibuixos de baix i respon: Quin edifici representen? A més d’aquests edificis, quins altres destacaven en l’art musulmà? Quantes ampliacions es van fer d’aquest edifici? Qui i quan va fer cada amplicació? Quines parts de la mesquita pots reconèixer? Quina funció tenien? De quins materials està feta l’estructura? De què es recobrien? Com es decorava? Quin és el principal element que sosté l’edifici? Com eren els arcs? Quines altres tècniques s’utilitzen? Mezquita de Córdoba. Artehistoria

ACTIVITATS DE SÍNTESI. 1.- Elabora un eix cronològic amb les etapes de l’expansió de l’islam des de Mahoma fins a la caiguda del califat abbàssida. 2.- Elabora un eix cronològic amb les etapes de la història d’Al-Àndalus.

ACTIVITATS DE SÍNTESI. 3.- Defineix els conceptes següents (vocabulari): Islam: Hègira: Alcorà: Califa: Emirat dependent: Emirat independent: Califat de Còrdova: Regnes de taifes: Muladí: Mossàrab: Mesquita: