LA PREHISTÒRIA Període previ als primers documents escrits La prehistòria coincideix amb l’EDAT DE PEDRA i amb una part de l’EDAT DELS METALLS 3-2 milions anys HISTÒRIA 40.000 aC.? HOMO SAPIENS PALEOLÍTIC MESOLÍTIC NEOLÍTIC BRONZE 700 aC. FERRO 850 aC.? HOMER Grècia Egipte 3.000 aC.? 27 aC. Imperi Romà L’evolució i la datació de les EDATS i PERÍODES Està en funció dels llocs de refererència i de les trovalles arqueològiques més recents.

L’HOMO SAPIENS evolució

L’EVOLUCIÓ ANTROPOMÒRFICA fet conseqüència Augment de la masa encefàlica Alliberement de l’ ”Atlas” Estructura pèlvica i vertebral Pinça polzar Adaptació dels peus Intel.ligència + creativitat. Visió frontal i perifèrica. Verticalitat del cos. Bipedestació. Alliberament de les mans. Visió 360º. Motricitat fina. Precisió. Fabricació i ús instruments. Augment de la sustentació. Postura dempeus.

PREHISTÒRIA: Paleolític CAÇADORS / RECOLECTORS Nòmades, tot el clan depenia dels cicles de la Natura. “viatgers, caverníocoles, depredadors i carronyaires” Activitats físiques de supervivència: “Caça, recol·lecció i pesca” “Protecció i fugida” “Lluites: atac i defensa” Fabricació d'útils lítics, d’argila, orgànics Elaboració de pintures i figures d’argila Activitats rituals “Enterraments, pràctiques funeràries i danses”

PREHISTÒRIA: Mesolític Etapa de transició i desenvolupament de noves tècniques que es consolidaran al Neolític. Continuació dels exercicis corporals de subsistència Expansió de les activitats de caràcter ritual: danses, jocs, jocs de pilota, curses, lluites.

PREHISTÒRIA: Neolític RAMADERS/AGRICULTORS SEDENTARISME Control de la Natura i desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia. 2.- JERARQUITZACIÓ GRUPAL 3.- TEMPS D’OCI 4.- AUGMET POTENCIAL CREATIU CONSEQÜÈNCIES: La participació en les activitats físiques es va restringir i especialitzar

EDAT DE PEDRA Principales activitats del PALEOLÍTIC Àfrica Útils lítics Pintures rupestres, dances i ritus Asia Figuretes d’argila Amèrica Caça de bisonts Pintures rupestres i art figuratiu Oceania Navegació Gravació de petroglifos Europa Instruments especials (lesnes, raspadors i gravadors) Fabricació de tendellas leugeres i cabanes Pràctiques funeràries; enterraments Utilizació del foc

EDAT DE PEDRA Principales activitats del NEOLÍTIC Àfrica Cultiu de cereals i domesticació d’animals Excavació de coves i activitats mineres Competicions esportives: lluites, curses de cavalls, jocs de pilota, jocs de bitlles Asia Utilizació de ceràmica Construcció de muralles de pedra Dispositus de jocs, lluites, boxa, acrobàcies Amèrica Construcció d’enromes estatuas (Illa de Pascua) Oceania Activitats mineres Estris de caça Europa Deforestació, Túmols funeraris, monuments megalítics, pous, galeries radials de mines, carreteres i pistes

INICI DE LES GRANS CIVILITZACIONS fluvials MESOPOTÀMIA (Àsia Menor) EGIPTE (Àfrica) mediterrànies CRETENSE o MINOICA (Europa) AQUEA / MICÈNICA o GREGA (Europa) continentals PRECOLOMBINES (Amèrica) XINA (Àsia) MAORIS (Oceania)

Bressol de la civilització. Escriptura cunneiforme (codi d’Hamurabi) MESOPOTÀMIA 7.000 aC. Bressol de la civilització. Escriptura cunneiforme (codi d’Hamurabi) Els escrits i les restes que ens han arribat aporten pocs indicis sobre les activitats físiques no oficials. Sabem que l’esport era propietat exclusiva de la classe dominant i que tenia una finalitat militar o para-militar exclusivament. Pràctiques com la natació, la lluita, escenes de guerra, etc., amb la finalitat d’incitar a les classes armades a mantenir-se en peu de guerra i llestes per afrontar qualsevol perill.

MESOPOTÀMIA 7.000 aC.

EGIPTE 3.000 aC. A Egipte molts més grups socials practicaven molts més esports per plaer del públic i dels participants. En contrast amb la ideologia oficial de l’antic Pròxim Orient, que s’oposava a les competicions esportives, al llarg de la vall del Nil ocorria tot el contrari malgrat la similitud en els orígens econòmics i polític de totes dues civilitzacions. 2.780-2.280 a.C. Egipte disposava d’un sistema de reialeses divines, cultes funeraris, canons artístics i arquitectònics propis; d’un sistema de jeroglífics i de escriptura; un coneixement profund de la ciència, de la enginyeria i de les matemàtiques.

EGIPTE 3.000 aC. L’esport egipci mostra la mateixa complexitat i elegància de la vida social de l’aristocràcia. Els esports mes representats son els diferents tipus de lluita. Ja existien els lluitadors professionals. Els lluitadors son joves van semi-nusos i amb regles que exclouen la possibilitat de lesions greus. Un altre esport molt representat es l’esgrima amb pals d’un metre de llargada.Formava part del culte religiós fins avui en dia.

EGIPTE 3.000 aC. Nens a cavall sobre l’espatlles dels pares. Nois estirant la corda. Salts d’alçada i llargada. Carreres de carros. Arrossegament de troncs. Alçament de sacs de sorra Exercicis i posicions de ioga. Natació (crawl). Equips de remers. Jocs de pilota informals. Malabarismes En definitiva els atletes egipcis serien comparables als actuals artistes de circ.

EGIPTE 3.000 aC.

CRETA ( 2.000 anys aC.) La civilització cretense o minoense es va desenvolupar durant 600 anys. La fi de la seva civilització, cap el 1380 a.C., es va deure a la renúncia dels propis cretencs a utilitzar la força per oposar-se als seus ferotges enemics els micens de la Grècia continental. Poca informació per saber quin paper tenia l’esport i quins practicaven.

CRETA ( 2.000 anys aC.) Indicis sobre boxa, tauromàquia acrobàtica i algunes danses, segurament de caràcter competitiu. Els lluitadors protegien els genitals amb suspensoris o tapalls, i les atletes femenines anaven amb els pits descoberts i realzats per un cosset. Foren excelents corredors, com es demostraria molt més tard als JJ.OO. Se supossa que es dedicaven a la caçera, practicant la caça d’acosament

MICENAS (aqueus) (1600-1200 aC.) Primera civilització GREGA Guerrers. Temes decoratius escenes de gran violència: duels de guerrers armats, acosament a lleons etc. Un dels pilars de la força militar d'aquesta primera època heroica grega fou el carro tirat per cavalls, i les representacions esportives demostraven la la capacitat de la classe dominants. Carreres de carros, concursos de llançament de llança i de tir amb arc.

Mesoamèrica: jocs i esports

Mesoamèrica: jocs de pilota Tlachtli 282 pistes

Arribar a punts convinguts Arribar a la meta contrària amb la pilota ESTRUCTURA DEL JOC Arribar a punts convinguts Arribar a la meta contrària amb la pilota Projectant la pilota als marcadors de les parets Derribar o tombar als contraris Cercle per “encistellar “Ruïnes de Tlachco”