LA TEORIA DEL SUPERHOME Friedrich Nietzsche
Nietzsche fa una crítica a la tradició platònica ja que no accepta ni el dualisme, ni la importància de la raó, ni tampoc l’afirmació d’un món superior que fa desvaloritzar el món terrenal i la vida. La manera amb què ell nega aquest idealisme és mitjançant la mort de Déu. Aquest fet fa que es perdin els ideals amb els quals es fonamentava el sentit de la vida i, per tant, fa caure en un nihilisme.
Nietzsche descriu un triple caràcter de nihilisme: Nihilisme negatiu: Nega Déu però després no sap trobar el sentit de la vida ni el camí a seguir. Nihilisme passiu: Busca la tranquil·litat i la quietud replegant-se en un mateix. Nihilisme positiu: Nega Déu però supera el passat substituint-lo per valors relatius contraris als primers.
El nihilisme ha de ser el pas previ per aconseguir la realització de l’home i ha de fer possible la creació de nous valors, és per això necessari que es doni pas al SUPERHOME qui farà la proposta de nous valors que reivindiquin la vida de l’home com a valor suprem.
Superhome És el que proposa valors nous, el “creador de la vida”, el que dóna sentit a les coses i no s’enganya amb un altre món. Impuls, llibertat i afirmació són els trets que el defineixen. És l’antítesi del nihilista. L’orgull i la intel·ligència són les seves armes d’acció. És el creador i té voluntat de poder.