La Guineu

La guineu La guineu,guilla,rabosa,guineu comuna o guineu roja és un mamífer de l’ordre dels cànids.Té la distribució geogràfica més gran que qualsevol altre carnívor terrestre, habitant al Canadà,Alaska gran part dels Estats Units,Europa,Àfrica del Nord i gairebé tota l’Àsia (incloent-hi el Japó).Va ser introduïda a Austràlia al segle xix

Com un dels seus noms suggereix, el color predominant a la seva pell és un vermell marró, però també hi ha varietats amb colors grisosos conegudes amb el nom de guineus platejades.

Les guineus són molt caçadores i agresives. També tenen les dents molt grans com veus en aquesta imatge.

Distribució Geogràfica Actualment la guineu té una distribució geogràfica que ocupa la major part de l’Amèrica del nord i Euràsia el sud d’Austràlia i força poblacions al nord Àfrica. A Austràlia la guineu és espècie introduida i un problema ecològic greu. La inroducció fou el 1850, per la caça recreativa de guineus.

A l’Amèrica del nord la guineu és nativa a les regions boreals i introduït a zones temperades. Hi ha un registre fòssil recent de guineus a les zones boreals s’estén fins al sud de les Muntanyes Rocalloses. A les zones temperades de l’Amèrica del nord, les guineus deriven de les guineus europees, que foren introduïdes al sud-est dels Estats Units al voltant del 1650 i 1750 per caça de guineus i després portades a Califòrnia pel comerç de pell.

La primera introducció s’atribueix a Robert Bruke, Sr La primera introducció s’atribueix a Robert Bruke, Sr., què es diu que va importar 24 guineus d’Anglaterra.La guineu europea introduïda podria haver creat una població híbrida amb l’escassa població autòctona es troben tres subespècies de guineu a l’índia: vulpes vulpes montana (la guineu del tibet), que es troba a Ladakh i Caixmir menys el sector de Ladakh; i vulpes vulpes pusilla (la guineu del desert) que es troba el desert Thar del Rajasthan i a Kutch, gujarat. Una subespècie, la guineu japonesa (vulpes vulpes japonica) va migrar de l’Índia a la Xina i finalment al japó.

Morfologia És l’espècie més gran del gènere vulpes i un adult pot arribar a tenir un pes de 3-11 kg malgrat que canvia dependent de cada regió; les que vuien al Canadà i Alaska acostumen a ser més grans que les que viuen al Regne Unit, que alhora són més grans que les que habiten al sud dels Estats Units. La longitud del cos i el cap és de 46 a 86 centímetres amb una cua que fa de 30, 5 a 55, 5 cm. La mida es pot estimar en les petjades.

Les petjades de la guineu fan normalment 4,4 centímetres (1 ¾ polzades) d’ample i 5,7 cm (2 ¼ polzades) de llarg. La longitud del pas quan trata de la guineu fa de 33 a 38 centímetres. ( 13-15 polzades). Són les “guineus autèntiques” més grans. La guineu és d’un color vermell rovellat, amb el ventre blanc, les puntes de les orelles i les potes de color negre i una cua peluda amb la punta blanca normalment.

El to “vermell” pot canviar d’un to castany fosc a un daurat, i, de fet pot “agutí”, amb traces de marró, vermell, negre i blanc a cada pèl individual. A l’Amèrica del nord, la pell de la guineu té un pèl llarg i fi, mentre que la pell de les guineus europees és més curta i menys fina. Els ulls de les guineus són d’un color daurat a groc i tenen unes pupil·les distintives amb un tall vertícal, similar al dels gats domèstics. La seva vista, malgrat tenir ulls semblants als dels gats, l’expert J. David Henry els descrivia com a “pobres”.

El seu comportament i els seus ulls amb uns talls, combinats amb la seva agilitat extrema per a un cànid fa que l’anomenin el “cànid semblant als gats”. La seva cua llarga i peluda amb la punta distintiva li dóna equilibri per salts grans i moviments complexos. Les seves cames fortes li permeten arribar a velocitats de 72km/h aproximadament (45 milles per hora), un gran benifici per caçar preses o evitar depredadors. Normalment, l’espai entre la dentadura dels cànids és d’aproximadament de 18 a 25 mm. A les guineus els hi falten els músculs necessaris per ensenyar les dents, al contrari que els altres cànids. Durant la tardor i l’hivern, la guineu fa créixer més pell. S’anomena “pell d’hivern” i manté l’animal calent en un ambient fred. La guineu muda aquesta pell quan comença la primavera, tornant la pell curta per l’estiu.

ecologia La guineu com a oportunista, és capaç d’adaptarse a diverses biomes, des de praderies i sotabosc fins a boscos. Acostuma a viure a latituds baixes peró també s’arrisca considerablament al nord, competint directament amb la guineu àrtica a la tundra. La guineu també ha esdevingut familiar en llocs suburbans i urbans a Europa i l’Amèrica del Nord.

dieta Les guineus són carnívores. Gran part de la seva dieta consisteix en invertebrats, com per exemple insectes, mol·luscos, cucs de terra i crancs de riu.També mengen material vegetal, especialment esbarzers, pomes, prunes i altres fruites. Algunes preses vertebrades comunes són alguns rosegadors (com ratolins i talpons), conills, ocells, ous, amfibis, petits rèptils i peixos. Les guineus són conegudes per matar cervatells. A Escandinàvia la depredació de la guineu és la causa més important de mortalitat del cabirol.

Recolliran carronya i altres materials comestibles que trobin i en àrees urbanes, recolliran residus dels humans, fins i tot menjar per mascotes. Anàlisis entre guineus de bosc i urbanes mostren que les guineus urbanes tenen més menjar acumulat què els de bosc. Normalment mengen de 0,5 a 1 quílograms de menjar cada dia. Normalment cacen soles. Amb el seu bon sentit de l’oïda poden localitzar petits mamífers en herba espessa i salten a l’aire per envetir la presa.

hàbitat Viu gairebé en qualsevol tipus d’hàbitat, peró allà on assoleix densitats més altes és a prop dels nuclis habitats, ja que les activitats humanes li proporcionen aliment gairebé il·limitat. Segurament aixó és el que l’ha convertit en el carnívor més abundant a les terres catalanes.

comportament Viu en grups socials formats per un mascle i diverses femelles i excava caus a terra o bé aprofita els que han abandonat altres animals com ara conills i teixons i els engrandeix. També es pot refugiar en coves i en construccions humanes abandonades. Crepuscular i nocturna, no és rar veure-la de dia, sobretot si el cel és tapat o plovisqueja.

notícia També han fet una peli molt xula de guineus què es diu: Fantastic Mr Fox. Aquí us donaré una foto semblant al fantastic mr fox:

Treball realitzat per: Jamie S.