Tema 4. Política macroeconòmica Les tres opcions de política: no intervenció intervenció discrecional intervenció seguint regles Política fiscal i dèficit públic Política monetària Política canviària i dèficit exterior Crisis canviàries Política d’oferta 57

Un argument per a la no intervenció Si tots els preus de l’economia s’ajusten molt ràpida-ment a pertorbacions, la millor opció és deixar l’eco-nomia que faci tota sola els ajustaments als xocs. Exemple: una pertorbació de demanda és ràpidament absorbida quan la taxa de canvi és flotant, però amb taxa de canvi fixa l’ajustament és més lent i costós. Específicament, si la transformació de la funció SA en la funció de SAM és ràpida (el trànsit del curt al mitjà és relativament breu), no hi ha motiu per a la interven-ció: l’economia ho fa prou bé tota sola. 58

Les expectatives racionals Gran part de la rapidesa de l’ajustament de la funció SA rau en la capacitat d’anticipació de , atès que Y = Y+ acaba requerint e = . Si e es fonamenta en el passat, assolir Y+ pot requerir molt de temps (vegeu l’exemple de 53-54). La hipòtesi d’expectatives racionals diu que e es for-ma (prospectivament) emprant tota la informació dis-ponible i, en particular, la pròpia teoria econòmica. Implicacions: els agents no cometen errors sistemàtics de predicció. Per tant, SA estarà a prop d’SAM. 59

Rèplica sobre expectatives racionals La hipòtesis d’expectatives racionals és raonable: és difícil admetre que la gent s’equivoca sistemàticament, sobretot quan Estat i empreses difonen informació so-bre l’evolució de l’economia. Però tot i que les expectatives s’hagin format racional-ment, els agents assumeixen determinats compromisos (contractes) que cal respectar malgrat que  es desviï de e: les conseqüències del reajustament racional de e hauran d’esperar-se a la signatura de nous contractes i mentrestant l’economia se separa de Y+. 60

Un altre argument per a la no intervenció Encara que l’economia no s’ajusti ràpidament, encara cal justificar que l’Estat pot millorar la situació. Què justifica que l’Estat s’enfronti a xocs, manca d’in-formació, incertesa i errors més bé que el particulars? La política macroeconòmica està plena de retards: de reconeixement (descobrir que cal intervenir); de decisió (cal temps per a formular com intervenir); d’implentació (seguir les formalitats per a aprovar-la); i d’efectivitat (la política triga a afectar l’economia). 61

Efectes dels retards Defensors de la no intervenció diuen que els retards poden empitjorar la situació, ja que les polítiques podrien generar els efectes previstos a destemps. • 1 és la trajectòria ideal que redueix les oscil·la- cions del cicle. 2 il·lus- tra el pitjor: la política ar- rriva a destemps i aprofon- deix expansió i recessió. Y 1 2 sense intervenció temps 62

Més arguments per a no intervenir L’efectivitat d’una política no pot separar-se de com reaccionin els agents a la política. Complicació 1: un correcte disseny de la política re-quereix estimar la resposta del públic a la política. Crítica de Lucas: el comportament passat del públic no és bon guia per a esbrinar els efectes d’una política. Canvis radicals poden tenir efectes imprevisibles. Complicació 2: manca de credibilitat i reputació. Ate-sos els interessos electorals, qui garanteix que una po-lítica s’executarà fins a les últimes conseqüències? 63

Activisme: regles contra discreció Tot i que, almenys en un cert àmbit de l’economia, es consideri més desitjable la intervenció (política econo-nòmica activista), hi ha encara un dilema: ¿és la inter-venció discrecional o sotmesa a regles? Dilema: flexibilitat contra certesa de la política. M. Friedman: tota política reduïda a fixar el valor d’m. Exemple de regla activista: regla de Taylor. Problemes de les regles: (i) En algun moment caldrà canviar-les. Com? Qui? (ii) Cal fer-les públiques? 64