Cicle cel·lular Definició.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
REGULACIÓN Ciclo celular.
Advertisements

SANDRA VIANNEY FAJARDO
INTERFASE La célula se observa con un núcleo esférico lleno de cromatina y dentro de él uno o varios nucleolos. La mayoría de las células pasa la.
La función de pRB en el control de la transcripción de genes necesarios para la progresión del ciclo celular. Durante la mayor parte de G1, la pRB no fosforilada.
Dra. Carmen Aída Martínez
REPRODUCCIÓ.
LES FUNCIONS DE LA CÈL·LULA EUCARIOTA
SÍNTESI DE PROTEÏNES Què? Qui? Quan? Com?.
Adrian Barrera Prieto Javier Masiá Prieto
Cinètica química 1.- Velocitat de reacció
HISTOLOGIA E. i F. de la Sang
Els virus.
Reaccions químiques.
Unitat 11: Les funcions cel·lulars
NIVELLS D´ORGANITZACIÓ ORGANITZACIÓ PROCARIOTA.EUCARIOTA
BIOTECNOLOGIA BACTERIANA
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 6 DE LA HIDRÒLISI A LA NEUTRALITZACIÓ.
Reproducció cel·lular
UD IV. GENÈTICA. IV. 3. Dels gens a les proteïnes
AVALUAR-QUALIFICAR PER COMPETÈNCIES
MESCLES I DISSOLUCIONS
Nucli Conté el material genètic i és el centre de control de la cèl.lula eucariota 2 morfologies: Nucli interfàsic Nucli mitòtic.
LA ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ
EL SISTEMA NERVIÓS i endocrí
CONCEPTES BÀSICS DE GENÈTICA.
El descobriment de la cèl·lula. La teoria cel·lular
El Projecte Qualitat és la proposta pel canvi en el context de l’escola vers una cultura de la Qualitat que cerca la sistematizació com a procés per a.
Llenguatge d’1 sola base, serviria per llegir 4 aminoàcids.
1.9. Nivells d’organització
Anatomia, fisiologia i malalties del sistema endocrí
REPRODUCCIÓ ASSITIDA I CLONACIÓ
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
Importancia de la división celular
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
Assemblea informativa 8 de gener de 2010
UD. III. BIOLOGIA CEL·LULAR. 1. Aspectes generals
2. L’idealisme absolut de Hegel
Què hi ha a l'Univers?.
Divisió cel·lular En el cicle cel·lular es dupliquen els cromosomes i el contingut cel·lular. Cicle cel·lular bacterià: divisió simple.
La divisió cel·lular.
TEMA 2 FUNCIÓ DE RELACIÓ.
UNITAT 6 MALALTIA I SALUT. IMMUNOLOGIA.
Presentació de la proposta curricular de Biologia per al batxillerat
NUTRICIÓ I PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA
Importancia de la división celular
Tema 1: Organització del cos humà
Vitamines Estructura química variada.
El sector terciari. Concepte de sector terciari
Tema 4. ADN i biotecnologia. Pàg 60
Recordem: Dogma Central de la Biologia molecular
Reaccions de precipitació
Conceptes bàsics. Pàg 160 Organismes pluricel·lulars
L’APARELL REPRODUCTOR
PRÀCTICA 6: PREPARACIÓ DELS CROMOSOMES POLITÈNICS DE DROSOPHILA BUZZATII. MAPES CITOLÒGICS I OBSERVACIÓ D’INVERSIONS PARACÈNTRIQUES.
ADN. Cromosomes i reproducció cel·lular
Tipus de Divisió cel·lular
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
I tu, qui dius que sóc?.
El nucli Embolcall nuclear Nucleoplasma Nuclèol Cromatina (DNA) 1.
ESCOLA ANTONI TÀPIES- 5èB
Resum Informe d’Enquesta d’Opinió de l’Empleat
Un tipus de proteïnes anomenades ENZIMS
Cromatina 1.
Desenvolupament embrionari
La cèl·lula eucariota Ana Paco Clara Solaz 1r Batx. A Biologia.
LA RESPOSTA IMMUNITÀRIA II (La resposta cel·lular)
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
Meiosi Reduir a la meitat el nombre de cromosomes en una cèl·lula (n).
Divisió Cel· lular Verònica Fontbuté Raluy.
Estils i Plantilles Ms Word.
Transcripción de la presentación:

Cicle cel·lular Definició. Dos períodes diferents, la interfase i la divisió.

Interfase Comprèn 3 etapes: Període G1: Activitat normal. Pot incloure un període G0. Període S: es duplica el DNA. Període G2: preparació per la mitosi; el doble de DNA; s’acumulen ATP i altres molècules

Regulació del cicle cel·lular Checkpoints: senyals de tipus proteic (rellotge del cicle cel·lular).

Tres tipus de gens implicats en el control del cicle cel·lular: gens que dirigeixen la formació de proteïnes necessàries per al desenvolupament del cicle, com enzims, tubulina, etc. gens que codifiquen proteïnes que regulen positivament el cicle (activadores): les ciclines (A, B, D, E) controlen la formació d’unes altres proteïnes, les CdK (Cdk1, Cdk2, Cdk4, Cdk6), que al seu torn controlen a d’altres proteïnes. gens que controlen la formació de proteïnes que regulen negativament el cicle (inhibidores), frenant o aturant la divisió cel·lular i arribant a provocar l’apoptosi cel·lular.

Les cèl·lules es reprodueixen en resposta a una cascada de senyals que els envien els factors de creixement externs i detenen la seva divisió en resposta a factors inhibidors que actuen també per mitjà d’una cascada de senyals.

Com es regulen els punts de control? El Checkpoint G1 està regulat per l’activació del complex ciclina/Cdk (Cdk4 i Cdk6–ciclina D, activa el complex promotor de la replicació, Cdk2-ciclina E). Quan el nivell de Cdk2-ciclina E excedeix un llindar, la fase G1 acaba i la replicació comença. Posteriorment, quan la concentració de ciclines disminueix, les Cdk s’alliberen i el complex es desactiva. Durant la fase G2, la cèl·lula va acumulant ciclines B, també anomenades ciclines de la mitosi. Aquestes ciclines, s’uneixen a les Cdk1 formant un complex anomenat MPF (factor promotor de la mitosi, Cdk1-ciclina B). En el checkpoint G2, les Cdk1 fosforilen les histones i altres proteïnes que intervenen en la mitosi, activant-les. Quan tots els cinetocors s’han unit a les fibres del fus acromàtic, es desactiva aquest complex. Una de les funcions que té el complex MPF és activar proteïnes que degraden les ciclines. Al final de la metafase, els nivells de Cdk són relativament constants, però les ciclines B s’han degradat, causant la desactivació dels MPF i per tant el final de la mitosi.

Fre a la divisió cel·lular Proteïna p53: Regulador del cicle cel·lular; exerceix un control de tipus negatiu frenant la divisió a nivell de G1. Sintetitzada per la pròpia cèl·lula per l'aparició d'alteracions de l'ADN. Si l'ADN replicat té un error perillós per a les cèl·lules filles, la proteïna p53 s’encarrega de la mort cel·lular o apoptosis (mort cel·lular programada). S'origina al gen p53 pertanyent a la categoria de gens supressors de tumors.