Investigació sobre les més destecades teories ètiques d’ahir i d’avui Bloc 4: Filosofia ètica i moral Unitat 11. Acció moral i teories ètiques Apartat 2. Principals teories ètiques Teories ètiques - 1 Investigació sobre les més destecades teories ètiques d’ahir i d’avui Principals teories ètiques Llibre de text: Edebé’08, 261 i ss a? La moral es fonamenta en l’ètica o bé l’ètica en la moral? b? I aquesta més fonamental, en què es fonamenta?

Investigació sobre les més destecades teories ètiques d’ahir i d’avui Principals teories ètiques a? La moral es fonamenta en l’ètica o bé l’ètica en la moral? La moral és basa o fonamenta en l’ètica. L’ètica enuncia principis universals que inspiren el comportament; l’ètica avalua les normes i les compara. b? I aquesta més fonamental, en què es fonamenta? L’ètica forma part d’una determinada visió de l’ésser humà. Depèn del sentit que es doni a la vida. Les diferents teories ètiques val lligades a diferents sentits donats a la vida!

Cada una es fonamenta en una diferent concepció de l’ésser humà Nou teories ètiques Investigació sobre les més destecades teories ètiques d’ahir i d’avui Principals teories ètiques Cada una es fonamenta en una diferent concepció de l’ésser humà Intel·lectualisme moral Eudemonisme Hedonisme / epicureisme Estoïcisme Jusnaturalisme ètic Formalisme Emotivisme Utilitarisme Ètica discursiva

Intel·lectualisme moral - 1 Principals teories ètiques Grècia clàssica, segles –V/-IV: Sòcrates, Plató 1? Un ignorant pot ser bona persona?

Intel·lectualisme moral - 2 Principals teories ètiques Grècia clàssica, segles –V/-IV: Sòcrates, Plató 1? Un ignorant pot ser bona persona? No! Cal conèixer què és i on és el bé, per poder actuar bé. Saber=bondat. El coneixement pesa o atreu. Pressuposa l’existència del bé com a realitat objectiva i amb validesa universal que cal conèixer. Sòcrates: la moral és un saber, qui fa el mal és per ignorància. No hi ha homes bons si no home savis => els ignorants no poden ser bons. Delfos: Coneix-te tu mateix! Sòcrates: Només sé que no sé res! Plató: Veritats en mates … i veritats en ètica Obj? El coneixement és condició necessària pel bé; també suficient? Obj? Voluntarisme moral: no conèixer, sinó atendre la voluntat revelada!

Grècia clàssica: Segle –IV: Eudemonisme - 1 Principals teories ètiques Grècia clàssica: Segle –IV: Aristòtil 2? Molts cerquen la felicitat; però, què és?

Grècia clàssica: Segle –IV: Eudemonisme - 2 Principals teories ètiques Grècia clàssica: Segle –IV: Aristòtil 2? Molts cerquen la felicitat; però, què és? Eudaimonía = felicitat, benestar. La felicitat com la finalitat primordial de la vida. Però, què s’entén per felicitat? El bé suprem, el més desitjable. És més fàcil dir què no és que què és; sí és una activitat, no una passivitat Quina activitat? La realització de les més pròpies potencialitats; i el més exclusiu és l’activitat racional. L’autorealització. Felicitat = poder fer allò que m’és més propi + un mínim econòmic + una mica de sort (daimon). Com puc saber quines són les meves potencialitats, a més de les racionals que tots ja tenim? Obj?

Hel·lenisme, Segle -III: Cirenaics + Epicur Hedonisme - 1 Principals teories ètiques Hel·lenisme, Segle -III: Cirenaics + Epicur El valor primordial de la vida, és el plaer? Què entèn per plaer Epicur? 3?

Hel·lenisme, Segle -III: Cirenaics + Epicur Hedonisme - 2 Principals teories ètiques Hel·lenisme, Segle -III: Cirenaics + Epicur El valor primordial de la vida, és el plaer? Què entèn per plaer Epicur? 3? Hedoné. Hedonisme = qualsevol doctrina ètica que identifica el bé amb el plaer; el plaer és l’objectiu primordial de la vida. Però ja pels cirenaics, que els plaer no em controlin a mi! Epicureisme. Una recerca intel·ligent del plaer, considerant que hi ha una jerarquia de plaer. Ideal: viure amb autarquia i amb amics. Una ètica per un temps en crisi, després de la mort d’Alexandre. Però el plaer, no és la satisfacció momentània, sinó l’absència de dolor (aponia) i la tranquil·litat en l’ànima (ataraxia). Obj? És veritat que molts plaer comporten, posteriorment, abatiment?

Hel·lenisme, Segle -III: Marc Aureli, Sèneca, … Estoïcisme - 1 Principals teories ètiques Hel·lenisme, Segle -III: Marc Aureli, Sèneca, … 4? Viu millor qui desitja molt o qui desitja poc?

Hel·lenisme, Segle -III: Marc Aureli, Sèneca, … Estoïcisme - 2 Principals teories ètiques Hel·lenisme, Segle -III: Marc Aureli, Sèneca, … 4? Viu millor qui desitja molt o qui desitja poc? El primordial a la vida és aconseguir indiferència en els desitjos, absència de passions i desitjos (apatheia). Aconseguir que res em pertorbi. Els desitjos no s’acaben mai!!! Felicitat = el que tenim / el que desitgem Hi ha un destí inevitable o una llei inexorable del cosmos; davant d’això el més intel·ligent és l’acceptació o la resignació: impertorbabilitat davant dels esdeveniments. Obj? Quina vivència és més rica, el desig o la seva realització?, el viatge cap a Ítaca o l’arribada a Ítaca?

Edat Mitjana, Segle XIII: sant Tomàs d’Aquino Jusnaturalisme ètic - 1 Principals teories ètiques Edat Mitjana, Segle XIII: sant Tomàs d’Aquino 5? Déu pot imposar qualsevol llei moral? S’ha de sotmetre a una llei natural universal?

Edat Mitjana, Segle XIII: sant Tomàs d’Aquino Jusnaturalisme ètic - 2 Principals teories ètiques Edat Mitjana, Segle XIII: sant Tomàs d’Aquino 5? Déu pot imposar qualsevol llei moral? S’ha de sotmetre a una llei natural universal? Defensa l’existència d’una llei moral, natural i universal, que determina el que està bé i el que està malament. Aquesta llei natural és objectiva; seria la base del dret natural. La llei natural consisteix en una part de la llei eterna divina; aquella part que l’ésser humà, fet a imatge de Déu, pot descobrir fent ús de la seva racionalitat. Les coses bones són bones perquè Déu les vol o bé Déu les vol perquè per la seva pròpia natura són bones? Obj?

Il·lustració, segle XVIII, Alemanya: Kant Formalisme - 1 Principals teories ètiques Il·lustració, segle XVIII, Alemanya: Kant 6? Què té més valor ètic, la intenció que inspira un acte o seus resultats d’aquest acte?

Il·lustració, segle XVIII, Alemanya: Kant Formalisme - 2 Principals teories ètiques Il·lustració, segle XVIII, Alemanya: Kant 6? Què té més valor ètic, la intenció que inspira un acte o seus resultats d’aquest acte? Canvi històric de perspectiva, segle de les llums: els humans, majors d’edat que pensen per si mateixos. La moral no pot oferir pautes concretes de conducta, només les característiques formals de l’acció. Una acció, per ser moral, ha de ser autònoma, universal, amb imperatius categòrics, considerant més la intenció o mòbil que no pas els resultats o conseqüències. Pauta d’acció universalitzable. Què fer? ”Actua de manera que la teva acció pugui convertir-se en la norma universal” Tot allò que és legal, és també moral? Legalitat = moralitat? Obj?

Il·lustració, Segle XVIII, Gran Bretanya: Hume Emotivisme - 1 Principals teories ètiques Il·lustració, Segle XVIII, Gran Bretanya: Hume 7? Actuar moguts pels sentiments, té valor moral? Quin és l’àmbit de la moral, el racional o l’emotiu?

Il·lustració, Segle XVIII, Gran Bretanya: Hume Emotivisme - 2 Principals teories ètiques Il·lustració, Segle XVIII, Gran Bretanya: Hume 7? Actuar moguts pels sentiments, té valor moral? Quin és l’àmbit de la moral, el racional o l’emotiu? Les nostres afirmacions morals no són judicis racionals, sinó afirmacions basades en els sentiments i en les emocions. La moral no pertany a l’àmbit de la racionalitat o del coneixement, sinó a un àmbit psicològic. David Hume: les normes morals provenen dels sentiments d’aprovació o rebuig. Amb aquestes actituds procurem influir en el altres perquè actuïn d’acord a com volen nosaltres.

Gran Bretanya, Revolució Industrial, segle XIX : John Stuart Mill Utilitarisme - 1 Principals teories ètiques Gran Bretanya, Revolució Industrial, segle XIX : John Stuart Mill 8? Què és preferible, ser un humà insatisfet o un porc satisfet?

Gran Bretanya, Revolució Industrial, segle XIX : John Stuart Mill Utilitarisme - 2 Principals teories ètiques Gran Bretanya, Revolució Industrial, segle XIX : John Stuart Mill 8? Què és preferible, ser un humà insatisfet o un porc satisfet? La finalitat primordial de la vida és la felicitat o plaer; per això les accions s’han de jutjar segons el principi d’utilitat: tot allò que comporta més felicitat és millor que allò que no en comporta. Què és bo? Allò que és útil; el que importa són les conseqüències d’una acció. Però felicitat no només individual, sinó pel major nombre possible de persones. La Ara bé, hi ha jerarquia de plaer: no tots els plaers valen igual. Hi ha activitats i plaers superiors, aquells que comporten una millora o perfeccionament personal.

Alemanya, segle XX: Jürgen Habermas Ètica discursiva - 1 Principals teories ètiques Alemanya, segle XX: Jürgen Habermas 9? Quin és el millor camí per arribar a normes morals universals?

Alemanya, segle XX: Jürgen Habermas Ètica discursiva - 2 Principals teories ètiques Alemanya, segle XX: Jürgen Habermas 9? Quin és el millor camí per arribar a normes morals universals? Continuadora de la perspectiva kantiana, es formal i procedimental: no insisteix en cap contingut concret sinó en la manera com s’arriba a normes ètiques. Norma moral és aquella que és acceptable per la comunitat de diàleg, en un diàleg en els quals els participants tenen els mateixos drets i les mateixes relacions d’igualtat. Una comunitat de parlants, lliures i racionals. Normes acceptades per consens en una situació ideal de diàleg. El lliure consens és l’únic recurs que pot generar normes que portin a superar les grans vergonyes del nostre temps: fam, misèria, atur,...