Consum per substàncies per any (últim mes)

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
EL TEMPS. ¿QUÈ ÉS EL TEMPS? El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que es difícil de definir formalment. Es pot partir.
Advertisements

AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
La qualitat, garantia de millora.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Concurs Aula Amigable IES Josep Maria Quadrado Octubre del 2004.
EVOLUCIÓ DE LA SENSIBILITAT AL PREU DELS TURISTES ESPANYOLS
SANT DANIEL.
ANÀLISI ECONÒMICA-FINANCERA DEL SECTOR VITIVINÍCOLA Oriol Amat i Jordi Perramon Universitat Pompeu Fabra.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
3. LES UNITATS DEL RELLEU D’ESPANYA
Clicau en les imatges Apatita Bauxita Blenda Calcita Calcopirita
EL DINER, ELS BANCS I LA POLÍTICA MONETÀRIA
EL DESPLAÇAMENT EN BICICLETA NO ÉS UN EXOTISME
Salut mental i prevenció
ESTRATÈGIES DELS HOTELS URBANS ESPANYOLS I EUROPEUS DAVANT EL LOW COST Evolució Autors: Dra. Mar Vila, professora del Departament de Control.
31 de l’any Regina Els “Records de pluja” de Marcel Olm ens fan desitjar una vida fecunda en l’amor.
Ciències per al món contemporani
Noms: Franco i Julio Grup i nivell: 5è B Escola: CEIP Anselm Clavé
EL MODEL SANITARI: MODEL I SISTEMA
El Planeta Terra.
Oda a Guynemer ADRIÀ VELASCO SAURA.
Indicador d'urgències hospitalàries per a episodis de consum de drogues Conselleria Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública Direcció.
Tot el que ens envolta és matèria, però...
Informe 2011 sobre la seguretat a Catalunya
Creació d’un mapa personalitzat
PROPIETATS PERIÒDIQUES DELS ELEMENTS
La seu vella La seu vella és una catedral romànica d’estil gòtic situada dalt d’un turó de Lleida que porta el mateix nom que la catedral. Es va començar.
Tamany mostral alumnes. 32 centres. 93 aules.
Tema 4. La Terra i la Lluna. Pàg 52
Aprenem a trasplantar Cicle Inicial.
Fracking Efectes sobre l'aigua a l'estat espanyol
L’interrigatiu ON serveix per demanar un lloc i és invariable:
NOVETATS ESPAI MARGALEF
Tutorials Campus Virtual Càrrega automàtica d’alumnes
Informe trimestral de conjuntura. Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. 1TRIMESTRE 2014.
Guerra del Marroc
3. TOTS SOM DIFERENTS..
Informe reclamacions CSI Global Any
LA BELLESA BLAVA.
EN QUINA CIUTAT EUROPEA ???
Amics de la ciutat de Granollers Granollers, 26 de gener 2011
Creixement Econòmic: Fets importants
Tesis Doctorals en Xarxa
L´aprovisionament L´aprovisionament consisteix a comprar els materials necessaris per l´activitat de l´empresa (la majoria matèries primeres), emmagatzemar-los.
La formació professional, una opció de futur i amb futur
-FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA DIMECRES 9 -FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA SOMRIU, JA QUEDA POC PER CELEBRAR EL NAIXEMENT DE NEN JESÚS.
PRESTACIO PER ATENDRE NECESSITATS BÀSIQUES
CONNEXIONS SENSE CABLES I DISPOSITIUS MÒBILS
Creixement econòmic de Liquats Vegetals: Presència als lineals de les grans distribuidores d’alimentació. Núria Arimany Anna Sabata Xavier Ferràs Petra.
Santa Maria del Pi.
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
XXIII OLIMPìADA MATEMÀTICA 2012
Els alumnes de 3r ens presenten SANT HILARI SACALM
La Terra i la Lluna.
Un animal en perill d’extinció
1.2.2 Fonts d’energia renovables Energia eòlica El Sol, en escalfar la Terra, origina el vent, la força ha aprofitat l'home des de l'antiguitat.
Cant espiritual Joan Maragall.
Estudiant: Eva Muñoz Altimis
Beatriz Guzmán Jun Hui Chen David de la Ossa Sergi Gontaler
Dr. Pere Mir Dr. Eduard Cristóbal Desembre de 2004

Palataforma web per a músics amateurs i semi-professionals
El Salm 135 de Schütz canta l’amor etern de Déu
Autora: Paula PEdralva Garcia
PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR (PDI)
La inserció laboral dels graduats de grau de la UPF
Què fas a la universitat?
Què fas a la universitat?
El nou Estatut de Catalunya
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Transcripción de la presentación:

Consum per substàncies per any (últim mes) Balears Espanya Període 2000 2004 Any 2004 Alcohol 56.6% 63.3% 64.0% Cànnabis 27.9% 26.5% 25.0% Tabac 32.6% 23.0% 28.7% Cocaïna 2.1% (2002: 2.5%) 2.2% 3.6% Tranquil·lizants 4.3% 2.8% 2.4% Al·lucinògens 2.9% 2.1% 1.4% S. volàtils 5.0% 1.1% Speed 2.7% 1.6% Èxtasi 2.6% 0.9% 1.3% Heroïna 0.3% 0.5% 0.4%

Cocaïna (consum per comunitats - darrers 30 dies-2004) Mitja Espanya 3.8% Andalusia Aragó 6.3% Astúries 4.1% BALEARS 2.2% Canàries 3.1% Cantàbria 3.4% C. Manxa 3.0% C. Lleó 2.8% Catalunya 3.6% València 4.7% P. Basc 6.4% Extremadura 3.3% La Rioja 4.2% Madrid 3.9% Múrcia 2.5% Navarra 3.2% Galícia 3.7%

ALCOHOL. Durant el període 2000-2004 puja de la mateixa forma i quantitat (aprox. 9-10 punts) que la resta del país, però la mitja a Balears a l’any 2004 està per davall de la mitja espanyola en 0.7 punts. CÀNNABIS. En el període 2000-2004 mentre que la mitja nacional puja la tendència a Balears es cap al descens en el consum (1.9 punts de baixada) el que ha succeït només a 4 comunitats autònomes de tota Espanya, essent Balears la que registra el segon major descens. TABAC. En el període 2000-2004 passam de 32.6% a 23.0% (9.6 punts de baixada) essent actualment la 3ª comunitat autònoma amb menor consum amb 5.7 punts (en el 2004) per davall de la mitja estatal. COCAÏNA. Balears és, l’any 2004, la comunitat de tota Espanya amb menor consum de cocaïna i lidera per tant la baixada del consum en tot l’Estat (veure taula consum cocaïna per comunitats autònomes). A més, si la mitja a Balears és, l’any 2004, de 2.2%, la mitja espanyola és de 3.6% és a dir la mitja balear de consum està per davall de l’espanyola en 1.4 punts. Per altra banda, durant el període 2000-2004 hi va haver una punta d’augment l’any 2002 de 2.5% que actualment (2004) s’ha aconseguit fer davallar i estabilitzar-lo a 2.2% pel que el diferencial entre 2000 i 2004 és només de 0.1 punts mentre que l’augment a la resta d’Espanya és de mitja 2.1 punts. TRANQUIL·LIZANTS. En el període 2000-2004 passam d’un consum de 4.3% a 2.8%, és a dir, 1.5 punts de baixada (Mitja consum Espanya: 2.4%).

AL·LUCINÒGENS. En el període 2000-2004 la baixada en aquest cas és de 0.8 punts (2.9% passa a 2.1%) si bé en el consum, l’any 2004, la mitja espanyola es situa en el 1.4%. SUBSTÀNCIES VOLÀTILS. En el període 2000-2004, Balears ha registrat el descens més important i acusat de totes les comunitats autònomes baixant 3.6 punts (passa de 5.0% a 1.4%) mentre que a la resta de l’Estat la mitja de baixada és de 0.8 punts. La mitja del consum a l’Estat és situa, l’any 2004, en l’1.1%. SPEED I AMFETAMINES. En el període 2000-2004 presentam una davallada de 1.6 punts (baixam de 2.7% a 1.1%), baixada molt més acusada que a la resta de l’Estat on només és d’1 punt. A més, el consum l’any 2004 és d’1.1% (6ª comunitat en menor consum) es situa també per davall de la mitja espanyola que és d’1.6%. ÈXTASI. Balears és una de les comunitats autònomes amb menor consum d’èxtasi i de speed (amfetamines) entre els escolars. En concret, el consum d’èxtasi en els darrers dies és del 0.9% front a una mitja nacional d’1.3%, essent per tant la 3º comunitat amb menor consum. A més, en el període 2000-2004 es produeix també una baixada des del consum de l’any 2000 (1.1%) a l’any 2004 (0.9%). HEROÏNA. Ha passat de ser un dels problemes més grans a nivell de drogues a situar-se al darrer lloc en el consum amb una prevalença molt baixa en els escolars al voltant de 0.5% en el consum en els darrers 30 dies pràcticament idèntica a la mitja espanyola en l’any 2004, 0.4% que es veu encara més reduïda si es té en compte que aquest consum passa a ser de 0.0% y 0.0% als 17 i 18 anys.