GRÈCIA HÈLADE Península balcànica Illes de l’Egeu Costes d’Anatòlia (Turquia) Magna Grècia (Sud d’Itàlia) Altres colònies (Mar Negre, Àsia Menor, etc.) GRÈCIA

ETAPES de LA CULTURA GREGA. ARCAISME PRECLASSICISME CLASSICISME POSTCLASSICISME HEL·LENISME 146 aC Roma conquereix Grècia ￭ ￭ ￭ ￭ ￭ ￭ ￭ ￭ VII VI V IV III II I

PERÍODE CLÀSSIC TARDÀ i HEL·LENÍST GRÈCIA PERÍODE ARCÀIC VII aC-V aC Kouros i Kore Ceràmica geomètrica Ceràmica figures negres PERÍODE CLÀSSIC VaC-IVaC Discòbol de Miró • Diadúmenos de Policlet • Hermes amb el nen Dionís infant, de Praxitel·les. PERÍODE CLÀSSIC TARDÀ i HEL·LENÍST IV aC - I aC • Laocoont i els seus fills Teatre d’Epidaure 330 aC • Altar de Zeus a Pèrgam 188 aC • Partenó 447-438 aC • Erectèon 421-406 aC Ceràmica figures vermelles

ÉPOCA ARCAICA (segles VIII - VI a. C.) Grècia desenvolupà una gran recuperació política, econòmica i cultural. Les formes de vida camperola es van transformant en formes de vida ciutadana gràcies a l’organització en Ciutats Estat -> polis (destaquen Atenes i Esparta). I a la fundació de colònies en les costes d’Àsia Menor i del mar Negre, en Sicília, en el sud d’Itàlia, en el sud de Franca i el llevant espanyol. Importància cada vegada més gran de l’economia comercial i monetària: predomini de la classe mercantil sobre la terratinent.

Les tiranies que s’imposen en les ciutats a partir del segle VII signifiquen la victòria de l’individualisme sobre la ideologia de casta (aristocràcia terratinent) i, a pesar de les contradiccions, seran la transició a la democràcia. Les noves colònies es convertiren en polis políticament independents de la metròpoli (polis mare), però mantingueren vincles religiosos, econòmics i culturals. Van ser un dels factors del desenvolupament econòmic de Grècia en aquest període.

ÈPOCA CLÀSSICA segles V i IV a. C. IDEA SOCIAL I FILOSÒFICA DE L’HOME COM A MESURA DE TOTES LES COSES. Desenvolupament de la democràcia com a sistema d’equilibri social i polític entre les diferents classes socials i entre els valors individuals i col·lectius. Cada un dels grans estats absorbí els veïns més febles en una lliga dirigida sota el seu control. ÈPOCA CLÀSSICA segles V i IV a. C. IDEA SOCIAL I FILOSÒFICA DE L’HOME COM A MESURA DE TOTES LES COSES. Desenvolupament de la democràcia com a sistema d’equilibri social i polític entre les diferents classes socials i entre els valors individuals i col·lectius. Cada un dels grans estats absorbí els veïns més febles en una lliga o confederació dirigida sota el seu control. Esparta, estat militaritzat i aristocràtic, establí el seu poder a base de conquestes i governà els seus estats súbdits amb un estricte control. La unificació de l’àtica, es realitzà de forma pacífica i amb acord mutu sota la direcció d’Atenes. Esparta, estat militaritzat i aristocràtic, establí el seu poder a base de conquestes i governà els seus estats súbdits amb un estricte control. La unificació de l’àtica, es realitzà de forma pacífica i amb acord mutu sota la direcció d’Atenes.

Al principi, els grecs es van unir per derrotar els perses en les guerres mèdiques. Després de la victòria, Atenes es convertí en la potència hegemònica de la Lliga de Delos, aliança para defensar-se dels perses. Atenes consolidà el sistema polític conegut amb el nom de democràcia, govern del poble, i en política exterior es convertí en la gran potencia polític-militar de la Hèlade. Les diferències entre Atenes i Esparta desembocaren en la destructora guerra del Peloponesi. La guerra durà fins el 404 a. C. amb l’hegemonia espartana sobre Grècia. Al principi, els grecs es van unir per derrotar els perses en les guerres mèdiques. Després de la victòria, Atenes es convertí en la potència hegemònica de la Lliga de Delos, aliança para defensar-se dels perses. Atenes consolidà el sistema polític conegut amb el nom de democràcia, govern del poble, i en política exterior es convertí en la gran potencia polític-militar de la Hèlade. Les diferències entre Atenes i Esparta desembocaren en la destructora guerra del Peloponesi. La guerra durà fins el 404 a. C. amb l’hegemonia espartana sobre Grècia.

HEL·LENISME La dominació macedònia i l’hel·lenisme, amb Alexandre el Gran, substituïren l’època clàssica. Macedònia disposava de recursos naturals (cereals, or i fusta). La batalla de Queronea (338 a.C.) li permeté annexionar-se Atenes i Tebes. Després de la mort de Filipo II, el seu fill Alexandre el Gran, conquerí Persia i dirigí els seus exercits cap a Egipte i la India, formant un gran imperi. Amb la seva mort en Babilònia (323 a.C.) els seus generals es repartiren les seves possessions. Amb Alexandre desaparegué l’antic poder dels grecs, HEL·LENISME La dominació macedònia i l’hel·lenisme, amb Alexandre el Gran, substituïren l’època clàssica. Macedònia disposava de recursos naturals (cereals, or i fusta). La batalla de Queronea (338 a.C.) li permeté annexionar-se Atenes i Tebes. Després de la mort de Filipo II, el seu fill Alexandre el Gran, conquerí Persia i dirigí els seus exercits cap a Egipte i la India, formant un gran imperi. Amb la seva mort en Babilònia (323 a.C.) els seus generals es repartiren les seves possessions. Amb Alexandre desaparegué l’antic poder dels grecs,

ROMA

MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 Ac 509 –27 aC 27 aC-476 dC

ROMA Del segle VIII aC al segle V dC Va conquerir territoris a : Es va convertir... -EUROPA -NORD D’ÀFRICA -PRÒXIM ORIENT En la potència més important del món antic Va tenir : Amb l’ajut de : 3 formes de govern: MONARQUIA-REPÚBLICA-IMPERI -L’exèrcit -Funcionaris (controlaven els terrenys conquerits )‏

IMPERI REPÚBLICA SENAT MAGISTRATS EMPERADOR COMICIS no existeix ajut controla MAGISTRATS trien EMPERADOR Assemblea de ciutadans COMICIS Tot el poder el té: Èstà organitzada en tres institucions : IMPERI REPÚBLICA Té el poder polític, militar i religiós. Té caràcter vitalici. Formen el govern de ROMA i són elegits per un any. Està format per patricis i és la màxima autoritat de ROMA

250 Panteó 110-125 August de Primaporta 19 aC Columna Trajana entre els anys 107 i 113 Colosseu 72-80 Maison Carré 16 aC Monarquia 753-509 Ac República 509 –27 aC Imperi 27 aC-476 dC 250 Sacrifici d’Ifigènia s. I aC

La república Al final del s. VI a.C. els romans van expulsar els etruscos. Van introduir una nova manera de governar: la República (res publica), un nou sistema de govern en el qual els afers públics pertanyien al poble i al Senat. Els magistrats s’elegien entre la gent del poble en assemblees fetes al fòrum. Allí s’hi reunien tots els ciutadans i escollien el seu magistrat. El Senat era el centre de la vida política , les finances i els assumptes militars a Roma. El formaven tres-cents antics cònsols (antics magistrats), que formaven part de les famílies més antigues i importants.

Les conquestes van aportar moltes riqueses a Roma, però provocant grans desigualtats socials entre els ciutadans que provocaren greus conflictes. També es van produir revoltes d’esclaus, encapçalades per Espartac. Aquesta situació de crisi, va provocar que el senat i els magistrats confiessin el poder als caps militars. L’enfrontament entre aquests generals i les legions que donaven suport al poble de classe baixa va provocar guerres civils. L’any 48 a.C. un d’aquest militars, Juli Cèsar, va ser proclamat dictador perpetu i va assumir els poders màxims. Els partidaris de la República i els senadors es van unir per matar a Juli Cèsar, que va ser assassinat el 44 a.C., quan entrava al senat.

Imperi Octavi August, fill adoptiu de Juli Cèsar, creà un sistema nou de govern, l'imperi, tots els poders civils i militars que anteriorment exercien els consols republicans els tenia un sol home, l'emperador. Els nous òrgans de govern, prefectes i consell imperial, en depenien directament. L’emperador es va convertir en el centre de tota la vida política. Era el primer senador, feia els edictes, nomenava els funcionaris, elegia els senadors i tenia la responsabilitat dels afers estrangers. També exercia el comandament de l’exèrcit i tenia plens poders sobre les províncies imperials. Era considerat com el cap religiós, i es va organitzar un culte en honor seu, el culte imperial, que va convertir els emperadors en veritables déus.

L'Edat Mitja  A principi del segle XI es creen a Europa unes fórmules artístiques amb la suficient coherència per qualificar-les d’estil : el Romànic. El centre se situa a França i s’estén per els limitis de l'Imperi Romà d'Occident. Causes: El feudalisme: llaços de dependència home a home. Debilitament del poder dels reis. Des de la crisi del final de l'Imperi Romà s’agreuja per l’expansió de l’Islam. És una societat rural. La riquesa rau en la terra de noblesa i clericat. En el s. XI apareix la ciutat medieval en la que s’instal·len mercats i fires. . L'església: enorme poder material. Noves ordres religioses (reformes de les velles) . Peregrinacions i croades: a llocs sants (Jerusalem, Roma, Santiago), influeixen en l’expansió del Romànic i posen en contacte Europa amb Orient. . El terror mil·lenari: "El terror a l’any 1.000". ambient de por i angoixa. augment de la religiositat després de l’any 1.000

s.XII-XIII-XIV

Segona meitat del segle XV, s’inicia el Renaixement, La situació política d'Europa occidental era d'un marcat predomini de les monarquies, tant a França amb Lluís XI (1461-1483) i a Anglaterra amb Enric VII (1485-1509), com a Espanya, governada pels Reis Catòlics (1474-1516) El Renaixement marcà el pas del món Medieval al món Modern impregnant tots els àmbits 1453, conquesta turca de Constantinopla. 1449, descobriment de la impremta, Guttenberg 1492, descobriment d’Amèrica, Colon 1514, descobriment del sistema heliocèntric, Copèrnic

segle XVII i part del XVIII: BARROC Contrareforma catòlica, porta a un enfortiment del Pontificat que es vol manifestar en un art que evidenciï el triomf del catolicisme, i mogui els esperits a la devoció. La Companyia de Jesús difondrà els principis de la Contrareforma i el nou estil. - Holanda i Anglaterra : parlamentarisme modern - avenços científics : ( Kepler, Galeleo, Newton ) - aparició del racionalisme filosòfic ( Descartes, Locke ) - desenvolupament del capitalisme comercial. - burgesia rica i poderosa a Holanda Coincideix aproximadament amb l’aparició de l’absolutisme monàrquic, té el seu paradigma en Lluís XIV de França, coincideix amb l’església en els plantejaments estètics com a forma de govern a França i d’un parlamentarisme aristocràtic a Anglaterra.