1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física Pàgina 94 Constitueix la imatge de la naturalesa i l’univers que es mantindran com a ciència oficial fins la revolució científica dels segles XVI – XVII El concepte de physis Reprèn el sentit milesi del terme com a: El conjunt d’éssers naturals (que són per physis a diferència dels artificials) La constitució o estructura interna d’un ésser (la seva naturalesa) Recordem que en el conjunt dels: Éssers naturals hi ha un principi intern (immanent) del canvi (la forma) (per exemple, el pas de l’ou a la gallina) Éssers artificials el principi del canvi és extern a aquests (causa eficient) (per exemple, pas d’un tronc de fusta a una cadira de fusta) “Allò que té per si mateix i en si mateix el principi del seu propi moviment (canvi), del seu arribar a ser”

1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física Pàgina 94 Cosmologia Principis i idees generals L’univers és etern, finit, esfèric i gira en moviment circular cada 24 hores Al centre està la terra immòbil (geocentrisme i geoestatisme) Univers de les dues esferes. Hi ha dues regions diferenciades el món sublunar (terrestre) i el món supralunar (celeste) A la superfície interna de la gran esfera hi ha les estrelles fixes Fóra de l'esfera res no existeix i dins d’aquesta tot és ple (nega el buit). El moviment s’explica pel desplaçament d’un cos per un altre Terra Món sublunar Món supralunar

1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física Pàgina 95 Característiques del món sublunar Totes les coses són compostes dels quatre elements (aire, aigua, terra, foc) que dedueix de les quatre qualitats tàctils principals (humit, sec, calent, fred) que es combinen entre si S’hi produeixen tot tipus de canvis (substancials i accidentals) És, per tant, el lloc de la generació i la corrupció, de la indeterminació i la irregularitat, on res no és perfecte ni etern

1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física Pàgina 95 Característiques del món supralunar Constituït pel conjunt d’esferes homocèntriques i els astres (éssers animats i mòbils) que hi ha des de la lluna fins l’esfera de les estrelles fixes Astres i esferes estan constituïts per èter (“allò que corre sempre i és etern”), el cinquè element, que és incorruptible. Per tant, no hi ha generació ni corrupció Els astres estan subjectes a les esferes que són corpòries i es mouen de forma circular i uniforme, moviment natural de l’èter (perfecte ). Per tant, l’únic tipus de canvi que es produeix és el de lloc El primer motor “Tot allò que és mou, és mogut per alguna cosa”: com que no podem fer una regressió fins l’infinit , en un univers finit, hi ha d’existir un primer motor immòbil que mou sense ser mogut Aquest és etern, inextens, indivisible i sense magnitud Situat als llindars de l’univers imprimeix el moviment sobre l’esfera de les estrelles fixes i aquest es transmet successivament És causa última del moviment i del ser de les substàncies

1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física Pàgina 96 Física (o Filosofia segona) Ens centrem només en la descripció d’un tipus de canvi (l’accidental de lloc) És qualitativa (no en fa ús de les matemàtiques) Tipus de moviment Tipus de moviment Natural El principi del moviment és intern al mòbil (immanent) Els cinc elements que constitueixen l’univers tenen, en funció de la seva naturalesa, un moviment que els és propi: teoria del lloc natural Dinàmica del món sublunar Terra, aigua, aire i foc Allò que és pesant es mou cap el centre de l’univers i allò que és lleuger cap el seu límit El moviment és: Rectilini No uniforme Dinàmica del món supralunar Tot està format per l’èter, per tant, Circular Uniforme Violent El principi del moviment és extern al mòbil (Només al món sublunar) Principis “Tot el que és mogut ho és per alguna cosa” “Si cessa la causa, cessa el moviment” “El motor i el mòbil han d’estar en contacte” “No hi pot haver actuant més d’un motor al mateix temps”

1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física Pàgina 97 Problemes amb el moviment violent: el llançament de projectils D’acord amb els principis que el regeixen hi havia dos problemes oberts: La diferència entre el que s’havia d’observar (a) i el que realment s'observava (b) (a) (b) Com podia explicar-se la continuïtat del moviment quan deixava d’haver contacte entre el motor i el mòbil Per resoldre aquesta segona qüestió, es van proposar les següents solucions: L’antiperístasis (d’origen platònic) L’aire empeny el cos, ja que quan aquest avança produeix un buit que l’aire que hi ha al davant va ocupant La solució aristotèlica El motor mou, alhora, l’objecte llançat i el medi, que és mogut i serveix també de motor El problema va seguir sense resoldre’s perquè n’assignava al medi un paper contradictori (de motor i de resistència alhora) i no es podia explicar per què el mòbil s’aturava (que n’esgotava la força impulsora) José Vidal González Barredo