RESIDUS INDUSTRIALS

BORSA DE SUBPRODUCTES Servei gratuït que té com a objectiu potenciar l’aprofitament màxim dels residus, promoure el reciclatge i proporcionar a les empreses una eina per reduir despeses i millorar la competitivitat, fet que abarateix l’adquisició de primeres matèries i redueix el cost de gestió dels residus. (www.subproductes.com) DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE Aquell que sobre la base d’un creixement econòmic continuat contribueix al desenvolupament social i a l’ús adequat de l’entorn natural, de manera que es possibilita l’increment de valor de les companyies per a totes les parts interessades. (Club d’Excel·lència de Sostenibilitat)

ELIMINACIÓ Qualsevol procediment dirigit o bé a l’abocament dels residus o bé a la seva destrucció, total o parcial,realitzat sense posar en perill la salut humana i sense utilitzar mètodes que puguin causar perjudicisal medi ambient. (Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus) GESTIÓ DE RESIDUS La recollida, el transport, la valorització i l’eliminació dels residus, inclosa la vigilància d’aquestes operacions, com també la vigilància dels llocs de descàrrega després del seu tancament. (Directiva 91/156/CEE del Consell de 18 de març de 1991, que modifica la Directiva 75/442/CEE relativa als residus) GESTOR DE RESIDUS La persona o entitat, pública o privada, que realitzi qualsevol de les operacions que componen la gestió dels residus, sigui o no el productor d’aquests. (Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus)

MINIMITZACIÓ Conjunt d’operacions de reducció i reciclatge en origen que permeten la disminució dels corrents residuals, que es generen en un procés productiu en quantitat i/o perillositat, i amb un balanç ambiental favorable. (Programa de gestió de residus industrials a Catalunya) PREVENCIÓ El conjunt de mesures destinades a evitar la generació de residus o a aconseguir la seva reducció o la de la quantitat de substàncies perilloses o contaminants presents en aquests. (Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus) PRINCIPI “QUI CONTAMINA PAGA” Criteri recollit en la legislació ambiental de la Unió Europea que fa recaure sobre el contaminador la responsabilitat de prevenir i controlar la contaminació, com també el cost de remeiar-ne els efectes. La seva intenció és forçar els productors a internalitzar els costos ambientals en les seves activitats, de manera que es reflecteixin totalment en els costos dels béns i serveis que aquests proveeixin. (Club d’Excel·lència en la Sostenibilitat)

La normativa comunitària en matèria de residus s’estructura sobre la base de dues directives: • Directiva 75/442/CE del Consell, de 15 de juliol de 1975, relativa als residus (modificada posteriorment per la Directiva 91/156/CEE, la Directiva 91/692/CEE i la Decisió de la Comissió 96/350/CE). • Directiva 91/689/CEE del Consell, de 12 de desembre de 1991, relativa als residus perillosos(modificada posteriorment per la Directiva 94/31/CEE).

La Directiva 75/442/CE constitueix el marc jurídic fonamental que regeix la gestió de residus en l’àmbit comunitari. Les principals disposicions de la Directiva 75/442/CE, modificada per la Directiva 91/156/CEE, la Directiva 91/692/CEE i la Decisió de la Comissió 96/350/CE són: • la definició del terme “residu”, concretada més endavant al Catàleg Europeu de Residus(CER); • la jerarquia dels principis de gestió de residus:prevenció, valorització i eliminació controlada; • el principi de proximitat i autosuficiència aplicable als residus destinats a l’eliminació definitiva i la creació d’una xarxa integrada d’instal·lacionsd’eliminació; • l’obligació dels Estats membres d’establir plans de gestió de residus, que són essencials per a l’aplicació pràctica de la política en lamatèria; • la concessió d’autoritzacions a establiments i empreses que efectuïn operacions d’eliminaciói valorització; • les inspeccions per part de les autoritats competents; • les obligacions de portar registres; • el principi “qui contamina paga”; • les obligacions en matèria d’informació.

A més de la Directiva 75/442/CEE, la Directiva 91/689/CEE del Consell, de 12 de desembre de 1991, relativa als residus perillosos, conté mecanismes més estrictes de gestió i control de residus perillosos. Les principals disposicions de la Directiva 91/689/CEE per garantir una gestió racionaldels residus perillosos són: • la definició dels residus perillosos, desenvolupada posteriorment per la llista de residus perillososestablerta per la Decisió del Consell EL MODEL DE GESTIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS A CATALUNYA 33 94/904/CE, substituïda per la decisió 2000/532/CE de la Comissió en la seva versió modificada; • la prohibició de barrejar residus perillosos entre ells o amb residus no perillosos, llevat que s’hagin pres les mesures necessàries per protegir la salut i el medi ambient; • els requisits específics d’autorització per a establiment si empreses que manipulen residus perillosos; • les inspeccions periòdiques i l’obligació de portar registres imposada al productor de residusperillosos; • l’envasament i etiquetatge apropiat dels residus perillosos durant la seva recollida, transport i emmagatzematge provisional; • els plans de gestió de residus perillosos.