RESIDUS INDUSTRIALS.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Pla de Recursos Humans per al mandat
Advertisements

ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN.
Seminari d’actualització jurídica CSITAL de Lleida
La Directiva 2006/118/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la.
Política ambiental El cas Balear Anna Campos Alba Lladós Ramon Nos.
AGENTS CÍVICS TORELLÓ GENER - JUNY 2012.
En aquest tema veurem els apartats següents:
Seguretat i salut dels treballadors
Prevenció de riscos laborals i tractament de residus
UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT.
LA PETJADA ECOLOGICA DE SANT BOI DE LLOBREGAT
LGAI TECHNOLOGICAL CENTER S.A.
PLA D’ESPAIS VERDS DE TARRAGONA
i compra pública ambientalment correcta
Xarxa Productes de la terra
Informació i sensibilització
Societats Capitalistes:
Diputació de Barcelona
ASSOCIACIÓ DE PERIODISTES I ESCRIPTORS AGRARIS DE CATALUNYA AGROPRÉS Associació catalana de periodistes agraris.
L’activitat econòmica i el patrimoni empresarial
Departament de Justícia
El projecte Ports Nets per als ports comercials i industrials
Sostenibilitat Xavier Nicolau i Tarrats Cap de l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada de Barcelona SEVESO III: REFORMA DE LA DIRECTIVA D’ACCIDENTS.
Els recursos de la TET. Un punt de partida.
Valorizació de la innovació en la CSPT
Consultoria Cultura 2018 Febrer 2018 Wifi: 1.
Per què fer recerca i innovació tecnològica en l’àmbit del
Ordenança de soroll de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat Control de soroll dels vehicles de motor Montesquiu, 27 de novembre 2008 Maria.
Ports Nets: Un model de gestió integrada
En aquest tema veurem els apartats següents:
1r TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3r TRIMESTRE
ETIQUETES DELS PRODUCTES QUÍMICS
DGCEC - ICEC SERVEI DE DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL (SDE)
Gestió de la qualitat en el litoral.
Programa Socialització de Llibres al CEIP LOLA ANGLADA
Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell
CIRCULAR, MÉS ENLLÀ DEL RECICLATGE
La creació del Consorci de Biblioteques de Barcelona Per Marta Clari
La Cigarreta Electrònica: Què en sabem?
Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona
LA GESTIÓ AMBIENTAL DELS PORTS COMERCIALS I INDUSTRIALS
La gestió per processos
Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions.
ASSOCIACIÓ DE PERIODISTES I ESCRIPTORS AGRARIS DE CATALUNYA
CAMPANYA DE RECOLLIDA D'OLI USAT
Un territori equilibrat i ben connectat Política territorial Un territori equilibrat i ben connectat La República Catalana és l’oportunitat per redissenyar.
La Cigarreta Electrònica: Què en sabem?
NOVETATS NOVA DIRECTIVA DE CONTRACTACIÓ I TRANSPOSICIÓ CATALANA
Informació i sensibilització
PROTOCOL MARC PER UNA INTERVENCIÓ COORDINADA CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA Capítol 8: Sobre la protecció de dades personals ens els circuits territorials.
Professor de secundària, biòleg, i algunes coses més…
1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica
L’empresa com a sistema organitzat
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE GESMOPOLI
LA MODIFICACIÓ DE LA DIRECTIVA DE CONTRACTACIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA
Pere Antoni Mas Cladera
Badalona, 1 de desembre de 2005
ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR
EMBOLCALLS SOSTENIBLES
INTEGRACIÓ DEL PROGRAMA D’ESCOLES VERDES DINS DE LA GESTIÓ DEL INSTITUT GIOLA Programa escoles verdes de la generalitat té com a objectius principals:
Socialització de llibres de text.
Pla Integral de Salut Mental
Jornada sobre el Projecte de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya Finançament de la Generalitat i aportació catalana a les finances de l’Estat.
1 u n i t a t Conceptes bàsics de tècnica comptable.
El patrimoni empresarial.
més enllà del PIB: de la mesura a la política i les polítiques
CAMPANYA DE CONSCIENCIACIÓ PER A LA RECOLLIDA DE RESIDUS D’APARELLS ELECTRÒNICS PROPOSTA PER ALS AMBAIXADORS DE LA CAMPANYA.
El projecte Ports Nets per als ports comercials i industrials
ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR
Alejandra González-Mestre Iborra Igualada, 22 de novembre de 2011
Transcripción de la presentación:

RESIDUS INDUSTRIALS

BORSA DE SUBPRODUCTES Servei gratuït que té com a objectiu potenciar l’aprofitament màxim dels residus, promoure el reciclatge i proporcionar a les empreses una eina per reduir despeses i millorar la competitivitat, fet que abarateix l’adquisició de primeres matèries i redueix el cost de gestió dels residus. (www.subproductes.com) DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE Aquell que sobre la base d’un creixement econòmic continuat contribueix al desenvolupament social i a l’ús adequat de l’entorn natural, de manera que es possibilita l’increment de valor de les companyies per a totes les parts interessades. (Club d’Excel·lència de Sostenibilitat)

ELIMINACIÓ Qualsevol procediment dirigit o bé a l’abocament dels residus o bé a la seva destrucció, total o parcial,realitzat sense posar en perill la salut humana i sense utilitzar mètodes que puguin causar perjudicisal medi ambient. (Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus) GESTIÓ DE RESIDUS La recollida, el transport, la valorització i l’eliminació dels residus, inclosa la vigilància d’aquestes operacions, com també la vigilància dels llocs de descàrrega després del seu tancament. (Directiva 91/156/CEE del Consell de 18 de març de 1991, que modifica la Directiva 75/442/CEE relativa als residus) GESTOR DE RESIDUS La persona o entitat, pública o privada, que realitzi qualsevol de les operacions que componen la gestió dels residus, sigui o no el productor d’aquests. (Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus)

MINIMITZACIÓ Conjunt d’operacions de reducció i reciclatge en origen que permeten la disminució dels corrents residuals, que es generen en un procés productiu en quantitat i/o perillositat, i amb un balanç ambiental favorable. (Programa de gestió de residus industrials a Catalunya) PREVENCIÓ El conjunt de mesures destinades a evitar la generació de residus o a aconseguir la seva reducció o la de la quantitat de substàncies perilloses o contaminants presents en aquests. (Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus) PRINCIPI “QUI CONTAMINA PAGA” Criteri recollit en la legislació ambiental de la Unió Europea que fa recaure sobre el contaminador la responsabilitat de prevenir i controlar la contaminació, com també el cost de remeiar-ne els efectes. La seva intenció és forçar els productors a internalitzar els costos ambientals en les seves activitats, de manera que es reflecteixin totalment en els costos dels béns i serveis que aquests proveeixin. (Club d’Excel·lència en la Sostenibilitat)

La normativa comunitària en matèria de residus s’estructura sobre la base de dues directives: • Directiva 75/442/CE del Consell, de 15 de juliol de 1975, relativa als residus (modificada posteriorment per la Directiva 91/156/CEE, la Directiva 91/692/CEE i la Decisió de la Comissió 96/350/CE). • Directiva 91/689/CEE del Consell, de 12 de desembre de 1991, relativa als residus perillosos(modificada posteriorment per la Directiva 94/31/CEE).

La Directiva 75/442/CE constitueix el marc jurídic fonamental que regeix la gestió de residus en l’àmbit comunitari. Les principals disposicions de la Directiva 75/442/CE, modificada per la Directiva 91/156/CEE, la Directiva 91/692/CEE i la Decisió de la Comissió 96/350/CE són: • la definició del terme “residu”, concretada més endavant al Catàleg Europeu de Residus(CER); • la jerarquia dels principis de gestió de residus:prevenció, valorització i eliminació controlada; • el principi de proximitat i autosuficiència aplicable als residus destinats a l’eliminació definitiva i la creació d’una xarxa integrada d’instal·lacionsd’eliminació; • l’obligació dels Estats membres d’establir plans de gestió de residus, que són essencials per a l’aplicació pràctica de la política en lamatèria; • la concessió d’autoritzacions a establiments i empreses que efectuïn operacions d’eliminaciói valorització; • les inspeccions per part de les autoritats competents; • les obligacions de portar registres; • el principi “qui contamina paga”; • les obligacions en matèria d’informació.

A més de la Directiva 75/442/CEE, la Directiva 91/689/CEE del Consell, de 12 de desembre de 1991, relativa als residus perillosos, conté mecanismes més estrictes de gestió i control de residus perillosos. Les principals disposicions de la Directiva 91/689/CEE per garantir una gestió racionaldels residus perillosos són: • la definició dels residus perillosos, desenvolupada posteriorment per la llista de residus perillososestablerta per la Decisió del Consell EL MODEL DE GESTIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS A CATALUNYA 33 94/904/CE, substituïda per la decisió 2000/532/CE de la Comissió en la seva versió modificada; • la prohibició de barrejar residus perillosos entre ells o amb residus no perillosos, llevat que s’hagin pres les mesures necessàries per protegir la salut i el medi ambient; • els requisits específics d’autorització per a establiment si empreses que manipulen residus perillosos; • les inspeccions periòdiques i l’obligació de portar registres imposada al productor de residusperillosos; • l’envasament i etiquetatge apropiat dels residus perillosos durant la seva recollida, transport i emmagatzematge provisional; • els plans de gestió de residus perillosos.