Experiència de Magdeburg 1657 Experiència de Magdeburg Portada. Imatge

Aquest experiment es va realitzar per primera vegada a la ciutat de Magdeburg al 1657, a iniciativa de l’alcalde d’aquesta ciutat alemanya, jurista aficionat a la ciència i autodidacta. Els dos hemisferis estaven fets de bronze i segellats amb cuir per poder fer-hi el buit. Von Guericke va calcular que es necessitava una força superior a la que feien 16 cavalls per poder-los separar. Descripció històrica

La bomba de buit utilitzada va ser construïda per von Guericke aproximadament al 1650 per estudiar i experimentar amb el buit. El primer que va mostrar es que no es podia sentir el so d’una campana situada en el buit, que els animals no hi podien sobreviure, que els aliments frescos es conservaven en el buit i que una flama s’hi apagava. Descripció històrica Si voleu realitzar consultes podeu accedir a: http://physics.kenyon.edu/EarlyApparatus/ Pneumatics/Magdeburg_Hemispheres/ Magdeburg_Hemispheres.html

Terrassa, 28 de setembre de 2003 Física en Acción Física en Acción Terrassa, 28 de setembre de 2003

Acostar la ciència al gran públic, reproduint, teatralitzats, experiments realitzar en èpoques històriques pot ser gratificant tant pels observadors casuals com per qui sent passió per el món de la ciència.   Ens felicitem per iniciatives d’aquesta mena i animem qui te en la seva mà fomentar-les. Arribar a tothom. Experiències teatralizades.

La pressió La pressió és la relació entre la força exercida respecte a l’àrea d’aplicació. P = F/s   Així doncs, depèn de: Ø      la força mesurada en Newton, i Ø      l’àrea d’aplicació mesurada en metres quadrats Les seves unitats són Pascals (Pa = N/m2), en honor a Blaise Pascal (1623- 1662), físic francès.

Utilitzant la fórmula comproveu que una força molt gran és capaç de donar lloc a una pressió molt petita si s’exerceix sobre una àrea molt gran. Per exemple les raquetes que s’utilitzen per caminar per la neu.   D’altra banda una força menor o igual pot fer una pressió molt gran si la superfície on s’aplica és molt petita. Per exemple tenim una dona caminant sobre talons d’agulla que s’enfonsa amb facilitat. Si algú s’estires sobre un llit de claus el resultat de la prova dependria del nombre de claus que hi hagués. a) Pocs claus. Poca superfície i, per tant, una alta pressió. Quin seria al resultat? b) Molts, molts claus Molta superfície i, per tant, una pressió més baixa. Fins i tot podria ser confortable.

La pressió dins d’un fluid (líquid) va augmentant a mida que la seva profunditat augmenta.   La pressió dels fluids, s’exerceix en totes direccions, i serà: PH = d·g·h on g és la acceleració de la gravetat, h l’alçada de la columna i d la densitat del mateix. Respecte als gasos (fluids) recordem que, segons la teoria cinètica, la pressió que exerceixen es deguda al moviment de les seves molècules que xoquen continuament contra las parets del recipient que les conté.

Webs d'interès http://copernic.udg.es/docencia/guions/Estatica_fluids.PDF Guions sobre experiencies a realitzar   http://telemaco.uab.es/xalvarez/docencia/eso/hidrostatica/pressio/left_ind.htm Sobre presió i presio hidroatatica amb exercicsi a nivell de ESO http://www.walter-fendt.de/ph14s/ Applets de fìsica http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/estadistica/otros/atmosferica/atmosferica.htm Medida de la presión atmosférica http://centros5.pntic.mec.es/ies.victoria.kent/Rincon-C/Practica/PR-15/PR-15.htm experiencies eso o per casa http://www.rena.e12.ve/SegundaEtapa/geografia/geografiag/presionatmosferica.asp presio atomosferia geografia i meteriologia http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/hbase/kinetic/pmdg.html pressio atmosferi i incliu l’experiemnt demaddeburg http://www.avseducation.org/pdffiles/atmosphericpressure.pdf experiencia sobre magdeeburs