Conceptes previs Composició de les solucions Mètodes de separació.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
LA MATÈRIA.
Advertisements

Definició: és un sistema material format per diversos components.
LES DISSOLUCIONS Definició: una dissolució és una mescla homogènia formada per un component majoritari, que s'anomena dissolvent, i una o diverses substàncies.
Tema 6 Dissolucions.
Conceptos previos Composición de las soluciones Métodos de separación.
i les seves característiques
Química: Ciència que estudia la matèria i les seues transformacions
ASSECAT IR i UV.
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
L'ELECTRICITAT I CIRCUIT ELÈCTRIC.
La quantitat de substància
REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA DE PROTONS
AIGUA I ACTIVITAT FÍSICA
ELS MATERIALS METAL·LICS
Cinètica química 1.- Velocitat de reacció
Reaccions de precipitació
2 Gasos: conceptes bàsics La velocitat de difusió dels gasos
5.
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 6 DE LA HIDRÒLISI A LA NEUTRALITZACIÓ.
5 Els elements i els compostos químics ESQUEMA ESQUEMA INTERNET
CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA
Substàncies pures i mescles
Reaccions de precipitació
Propietats relacionades amb l'aspecte extern Altres propietats
MESCLES I DISSOLUCIONS
Solubilitat i insolubilitat
Equilibri físic: diagrama de fases Entropia i energia lliure de Gibbs
Plantejaments del problema.
Canvis d’estat de substàncies pures
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 5 REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA DE PROTONS.
2 Gasos: conceptes bàsics La velocitat de difusió dels gasos
La respiració: Funció vital dels éssers vius.
ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET LECTURA INICIAL RECURSOS
Tema 6 Dissolucions.
Material de laboratori
L’equilibri en les reaccions químiques
Tot el que ens envolta és matèria, però...
4 Introducció Introducció Equilibri químic Equilibri químic
1 Gasos: conceptes bàsics La velocitat de difusió dels gasos
ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
Tema 5. L’atmosfera. Pàg 66 La Terra està envoltada per una barreja de gasos que anomenem atmosfera. Aquesta barreja de gasos és l’aire que respirem,
Energia i velocitat de les reaccions químiques
L’equilibri en les reaccions químiques
ESTUDI DE LES REACCIONS QUÍMIQUES
Viatge a l’interior de la matèria.
Els metalls TECNOLOGIA 2n ESO.
LA NUTRICIÓ EN LES PLANTES
TEMA 1 Classificació de la matèria: substàcies pures
La matèria.
Tema 5 Enllaç químic.
CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 7 EQUILIBRIS IÒNICS HETEROGENIS.
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 4 EQUILIBRI QUÍMIC.
Mescla Eutèctica Estudi analític del comportament del punt de fusió d’una mescla homogènia d’aigua i sal.
Cicle de Born-Haber pel NaCl
L'ÀTOM Repàs del que hem fet fins ara:
L’AIGUA A LA NATURA.
Reaccions de precipitació
Sòlids Líquids Gasos Plasma
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 10 PROPIETATS PERIÒDIQUES DELS ELEMENTS.
Propietats col·ligatives de les dissolucions.
Reaccions de precipitació
C.F.G.S QUÍMICA INDUSTRIAL MÒDUL 4: OPERACIONS BÀSIQUES EN LA INDÚSTRIA QUÍMICA. UF 2: OPERACIONS DE SEPARACIÓ MECÀNICA Equips de filtració
ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
Els sistemes materials
MÀGIA POTÀGIA.
Exercicis de quantificació de la concentració de dissolucions
QUÍMICA 1 BATXILLERAT UNITAT 2 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA.
ELS ESTAT DE LA MATERIA Estat Sòlid Estat Líquid Estat Gasós
Conceptes previs Lleis químiques Teoria cineticomolecular.
Transcripción de la presentación:

Conceptes previs Composició de les solucions Mètodes de separació

U4 |Conceptes previs Dispersions, solucions i suspensions Tipus de solucions Solució saturada. Solubilitat Propietats col·ligatives

U4 |Dispersions, solucions i suspensions Dispersions: Tipus molt freqüent de mescles en les que es distingeix un medi dispersant, generalment més abundant, en què es troben dispersos els altres components. Solucions: Dispersions en què el component dispers, igual que el medi dispersant, es troba repartit a nivell molecular, atòmic o iònic. Suspensions: Dispersions en què els components dispersos tenen un diàmetre més gran que 1 μm. Dispersió col·loïdal o col·loide: Dispersió que conté partícules disperses en un medi en què no es dissolen i la seva grandària és intermèdia entre el de les suspensions i el de les dissolucions. El iode, sòlid de color gris, es dissol en alcohol. La solució, de color marró fosc, està formada per molècules de iode i d’alcohol. Aquesta solució es coneix amb el nom de tintura de iode.

U4 |Tipus de solucions Solucions gasoses Solucions líquides: - Gas dissolt en un líquid - Líquid dissolt en un altre líquid - Sòlid dissolt en un líquid Solucions sòlides Gasosa. Solució líquida en la qual el solut dissolt és el diòxid de carboni (gas). Llautó

U4 |Solució saturada. Solubilitat En una solució saturada i per a una temperatura determinada, la quantitat de substància dissolta és la màxima possible i ja no se’n pot dissoldre més. S’anomena solubilitat d’una substància, en un dissolvent determinat, la composició de la solució saturada. La solució de iode en aigua està saturada, ja que els petits cristalls que apareixen al fons del vas no es dissolen per més que s’agiti.

Procés de dissolució El procés de dissolució és un fenomen pel qual un solut es romp en partícules (àtoms, ions o molècules) per efecte del dissolvent i forma una dissolució o solució. Antoni Salvà. Dep. Física i química. IES Felanitx

Solubilitat La solubilitat indica la màxima massa de solu4. Solubilitatt que podem dissoldre en una certa quantitat de dissolvent. És la concentració màxima. S'expressa en grams de solut per 100 g de dissolvent Generalment pels soluts sòlids i líquids augmenta amb la temperatura. Pels gasos augmenta amb la pressió del gas, i disminueix amb la temperatura

U4 |Propietats col·ligatives Propietats de les solucions que depenen del nombre de partícules (molècules o ions) de solut dissoltes, però no de la naturalesa d'aquestes partícules. Propietats col·ligatives Disminució de la pressió de vapor ( llei de Raoult )p 0 – p = χ s p 0 Augment del punt d'ebullicióΔt e = K e m Disminució del punt de congelacióΔt c = K c m Pressió osmòtica ( π )π = c R T

U4 |Composició de les solucions Tant per cent en massa Tant per cent en volum Concentració en massa Concentració molar (molaritat) Molalitat Fracció molar

U4 |Tant per cent en massa / Tant per cent en volum El tant per cent en massa de solut (o simplement tant per cent de solut) és el nombre de grams de solut dissolts en 100 grams de solució. El tant per cent en volum d’una solució es defineix com el nombre d’unitats de volum de solut dissolt en 100 unitats de volum de solució.

U4 |Concentració en massa / Concentració molar ( molaritat ) La concentració en massa indica la massa de solut dissolta en cada unitat de volum de solució. La concentració molar indica la quantitat de substància dissolta en cada unitat de volum de solució. La composició d’una solució en mol/dm 3 s’anomena molaritat.

U4 |Molalitat / Fracció molar La molalitat és la quantitat de substància (nombre de mols) dissolta en cada unitat de massa de dissolvent (no de solució). La fracció molar d’un dels components d’una solució és el quocient entre el nombre de mols d’aquest component i el nombre de mols de tots els components.

Problema 3. La solubilitat del nitrat de potassi és de 155 g/100 g d'aigua a 78º C i de 38 g/100 g d'aigua a 25ºC. Calcula la massa de nitrat de potassi que cristal·litzarà en refredar exactament 100 g d'aquesta dissolució saturada de 78 ºC a 25 ºC.

Preparació de dissolucions La preparació de dissolucions és una de les tècniques de laboratori més importants. Les dissolucions més habituals es poden preparar de dues maneres: 1) Per dissolució d'un solut sòlid soluble en un dissolvent líquid.

2) Per dilució d'una dissolució concentrada afegint més dissolvent a una dissolució diluïda.

Problema 4. Explica el procés de preparació de 250 mL d'una dissolució de concentració 1,25 mol/l de dicromat d'amoni, a partir de dicromat d'amoni del 87,5 % de riquesa.

Problema 5. Explica el procés de preparació de 500 mL d'una dissolució de concentració 0,1 mol/l d'àcid clorhídric, a partir d'àcid clorhídric concentrat del 37 %. Dades: M(HCl) = 36,47; ρ(HCl) = 1,18 g/ml. Volum dissolució diluïda Concentració dissolució diluïda Massa molar Concentració dissolució concentrada Densitat dissolució concentrada

U4 |Mètodes de separació MecànicsMecànics: - Decantació - Filtració - Centrifugació Amb canvi d’estatAmb canvi d’estat: - Sublimació - Cristal·lització - Destil·lació simple - Destil·lació fraccionada De dissolució i d’extracció líquid - líquid Mètodes cromatogràfics

U4 |Mètodes mecànics Decantació Operació que consisteix a separar dues o més substàncies immiscibles que tinguin densitat diferent i de les quals, almenys una sigui líquida. Filtració Un líquid, amb partícules sòlides en suspensió, es fa passar per un filtre de paper, tela o vidre, que, a manera de tamís molt fi, reté les partícules sòlides i deixa passar el líquid. Centrifugació La mescla, amb components de diferents densitats, es fa girar en posició horitzontal i a gran velocitat.

U4 |Mètodes amb canvi d’estat Sublimació Una substància en estat sòlid, sublima i es pot separar d’una mescla de sòlids per escalfament. Els vapors de la substància es poden recollir sobre una superfície freda, on tornen a solidificar-se en estat pur. Cristal·lització Un dels components de la mescla cristal·litza i es diposita al fons del recipient. Destil·lació simple En el procés es combinen dos canvis d’estat: el pas de líquid a vapor, seguit del pas invers, la condensació o la liquació del vapor per passar-lo novament a líquid. Destil·lació fraccionada S’intercala entre el matràs i el refrigerant una columna de destil·lació anomenada columna de fraccionament.

U4 |De dissolució i d’extracció líquid - líquid Dissolució Els components solubles d’una mescla sòlida o líquida poden separar-se dels insolubles per dissolució en un dissolvent adequat. Extracció líquid - líquid Consisteix a passar un solut d’un dissolvent a un altre, en què és més soluble. Ambdós dissolvents han de ser immiscibles. Després, amb un embut de decantació, podem separar les dues solucions. Extracció líquid – líquid.

U4 |Mètodes cromatogràfics La cromatografia es basa en la diferent capacitat que presenten els components d’una petita mostra gasosa o líquida d'adherir-se a unes superfícies adsorbents sòlides o líquides. Tipus de cromatografies:- Cromatografia de gasos. - Cromatografia líquida o de líquids. - Cromatografia plana (sobre paper o capa fina). Cromatografia sobre paper (o sobre capa fina) per a separar els components d’una tinta.