Aquest Salm és com l’esclat d’una indignació llargament reprimida (vv El diàleg del salmista amb el Senyor té un to d’amarga protesta, motivada per.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
L'estructura dialogada d'aquest salm sembla indicar que els pelegrins el cantaven en forma coral, durant la marxa cap a Jerusalem. Un to de serena.
Advertisements

+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
X. Amb Jesús, per sempre, a la casa del Pare
Les paraules del Senyor son autèntiques +++ Aquest salm mostra un conflicte entre dos grups: per una banda, els qui tenen llavis mentiders, doble.
Aquest salm consta de tres parts. La primera és un breu himne al Creador (vv. 1-2). La segona, de to sapiencial, enumera les condicions morals que.
L’amor i la fidelitat del Senyor (v L’amor i la fidelitat del Senyor (v. 2), que reconforta i protegeix els humils (vv. 3, 6), motiven aquest cant.
Aquest bonic poema sapiencial és una invitació a la confiança en la Providència divina. El salmista vol inculcar que només Déu pot assegurar la prosperitat.
Les paraules del Senyor son autèntiques +++ Aquest salm mostra un conflicte entre dos grups: per una banda, els qui tenen llavis mentiders, doble.
Aquest salm és la súplica d’un malalt (vv Aquest salm és la súplica d’un malalt (vv. 3-4) que pateix, a més d’una penosa malaltia (vv. 6-11), l’abandó.
L'espectacle de la ciutat santa, protegida per un cèrcol de muntanyes, suscita l'actitud de profunda confiança en Déu, que es reflecteix en aquest.
Privat del temple i exiliat en terres paganes, un levita expressa els seus actuals turments, a causa de les burles vexatòries dels pagans que l’envolten.
+ Aclaparat pel sofriment, un malalt demana al Senyor que el perdoni i li retorni la salut (vv. 2-3), tot exposant els mals que l’afligeixen (vv.
Cercar el sentit de la vida, de les coses i de la mort és com una necessitat primària. Fins quan, Senyor, seguireu oblidant-me? Fins quan m’amagareu la.
En aquesta súplica, el reconeixement del propi pecat s’uneix a la confiada seguretat d’obtenir el perdó diví. ● El salmista, lluny de sentir-se abandonat.
Amb algunes lleus modificacions (v Amb algunes lleus modificacions (v. 6), aquest salm és una repetició del salm 13, i s’hi descriuen els pecats que.
La primera estrofa d'aquest cant processional (vv La primera estrofa d'aquest cant processional (vv. 1-2) és una invitació a l'alegria i a l'acció.
La confiança i el goig profund que sorgeixen de la intimitat amb Déu, són els sentiments que predominen en aquest Salm. Els vv. 5-6 permeten de suposar.
En aquesta bonica oració –composta per celebrar la collita (Ex 23,16)– la comunitat agraeix al Senyor els fruits de la terra (v. 7). A més, li suplica.
Escolteu-me, Senyor, demano justícia + La situació que portava a recitar aquest salm és idèntica a la que es descriu en el Salm 7: un innocent -acusat.
En aquesta lamentació, apareixen reflectits els diversos moments d'una acció litúrgica, celebrada amb motiu d'una greu derrota nacional. En la primera.
La característica dominant d'aquest salm és l'absoluta confiança en el Senyor, malgrat l'hostilitat i la persecució. ► El salmista se sent del tot.
Ens alimentam amb el cos i la sang del Senyor
● Un home perseguit implacablement (v ● Un home perseguit implacablement (v. 9) apel·la al poder de Déu perquè el deslliuri dels seus adversaris.
Davant l’amenaça d’un perill mortal, el salmista demana al Senyor que respongui favorablement a la seva demanada, alliberant-lo de la mort (vv. 1-3)
Aquest poema –com els altres "Cants de Sió" (Sl 45; 47; 86)– expressa l'amor i l'admiració dels israelites per la seva ciutat santa. ► En elegir Jerusalem.
La característica d’aquest salm és un sentiment de confiança pregona en Déu –expressat amb un llenguatge d’incomparable bellesa poètica. En la primera.
Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex 29 Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex ), un fidel israelita exposa el seu cas al Senyor.
- l’arbre ple de vitalitat simbolitza la felicitat dels justos; El Salteri comença amb aquesta “Benaurança”, que ve a ser un pròleg de tot el llibre.
Aquest salm és una barreja de súplica individual i també de salm sapiencial. En la primera part, el salmista expressa la seva plena confiança en el.
- l’arbre ple de vitalitat simbolitza la felicitat dels justos; El Salteri comença amb aquesta “Benaurança”, que ve a ser un pròleg de tot el llibre.
La proclamació de la reialesa del Senyor és associada en aquest himne a dos esdeveniments decisius de la seva obra salvífica: la creació i el judici.
► Davant la imminència del combat, la comunitat reunida en el Temple (v. 3) implora la protecció divina i la victòria del rei (vv. 2-6). Com era habitual.
▬ El salm 115 resumeix perfectament el sentiment d'Israel en el sopar pasqual, o Seder, en la primera nit de la festa. ▬ Horriblement oprimit ("he.
PREGUEM: Pare, Perdó per les coses que he fet malament,
▬ El salmista, un ministre de la casa de Déu, assisteix a la intriga d’un rival sense escrúpols, que vol suplantar-lo en les seves funcions dins el.
Enmig d'una obstinada persecució (vv Enmig d'una obstinada persecució (vv. 4, 7) i sense esperances de trobar un ajut en els homes (v. 5), el salmista.
TINC SET!.
Un home desterrat —probablement un levita— sospira per tornar a gaudir de la presència divina, vivint constantment al costat del santuari de Déu (v.
Aquest himne de lloança a Déu comença en forma de diàleg entre el salmista i la seva pròpia ànima (vv. 1-6) i després continua en l'estil propi dels.
+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
Enmig de la soledat i l’aflicció (v Enmig de la soledat i l’aflicció (v. 16), el salmista apel·la confiadament a la misericòrdia de Déu (v. 6). La.
Déu et parla. Descobreix la seva Paraula
DEÚ ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA.
Carta d’un infant als seus pares.
Celebració FINAL DE CURS.
+ Aquest salm és la súplica d'un home perseguit i acusat injustament. + Convençut de la seva innocència (v. 5), el salmista demana que els seus enemics.
Vista del cim de les Benaurances
És una nit tenebrosa, en la qual ronden feres voraces És una nit tenebrosa, en la qual ronden feres voraces. L'orant està esperant que despunti l'alba.
SENYOR, ENSENYA’ NS A PREGAR
+ En plena confusió, a causa de la malaltia i la persecució, el pobre crida anguniosament Déu. + El seu alliberament per part de Déu causarà vergonya.
Aquest cant litúrgic d’acció de gràcies està estretament vinculat amb el salm 19; la súplica del poble abans de la batalla ha estat escoltada, i el.
QUARTA SETMANA DE QUARESMA
+ Aquest poema és un sever retret contra els jutges inics, que amb les seves decisions arbitràries fomenten la violència i la injustícia en la societat.
La proclamació de la reialesa del Senyor és associada en aquest himne a dos esdeveniments decisius de la seva obra salvífica: la creació i el judici.
Cant espiritual Joan Maragall.
AQUESTA QUARESMA TU POTS SER MÉS!
¿Era necessari tant de sofriment?
● Mitjançant una declaració que equival a un jurament (vv ● Mitjançant una declaració que equival a un jurament (vv. 4-6), una persona acusada i perseguida.
L’amor i la fidelitat del Senyor (v L’amor i la fidelitat del Senyor (v. 2), que reconforta i protegeix els humils (vv. 3, 6), motiven aquest cant.
+ En aquest breu i bonic salm s’estableixen les condicions necessàries per a esdevenir “hoste” del Senyor, és a dir, per a entrar en el Santuari i.
+ L’experiència personal dels favors rebuts (v + L’experiència personal dels favors rebuts (v. 2b) ha suscitat en el salmista una impertorbable confiança.
Coral de les 10 verges que esperen el retorn de Jesús. Bach
+ Aquest poema és un sever retret contra els jutges inics, que amb les seves decisions arbitràries fomenten la violència i la injustícia en la societat.
Davant l’amenaça d’un perill mortal, el salmista demana al Senyor que respongui favorablement a la seva demanada, alliberant-lo de la mort (vv. 1-3)
Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex 29 Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex ), un fidel israelita exposa el seu cas al Senyor.
NO TINGUIS POR, QUE JO SÓC AMB TU
Aquest salm celebra les perfeccions divines que es revelen en les seves obres meravelloses: èxode, mannà, aliança, terra promesa, festes. Servir un.
AMB DÉU TOT ÉS POSSIBLE Paula García Ruiz
+ L’experiència personal dels favors rebuts (v + L’experiència personal dels favors rebuts (v. 2b) ha suscitat en el salmista una impertorbable confiança.
+ Envoltat d’enemics que miren d’arrabassar-li la confiança en Déu (v + Envoltat d’enemics que miren d’arrabassar-li la confiança en Déu (v.3), el.
Transcripción de la presentación:

Aquest Salm és com l’esclat d’una indignació llargament reprimida (vv El diàleg del salmista amb el Senyor té un to d’amarga protesta, motivada per la intensitat del sofriment (v. 11) i per la reflexió sobre la caducitat de la vida (vv. 5-7). Tanmateix, la confiança en Déu (v. 8) i el reconeixement dels propis pecats (vv. 9,12) fan que predomini, en definitiva, l’actitud d’humil submissió als designis del Senyor (v. 10).

Podem escoltar aquest salm pronunciat per Crist acusat, abandonat, solidari dels pecadors, en silenci davant els acusadors, partícip d’aquesta vida limitada i sense sentit. Però precisament amb això està donant ple sentit a la vida: Déu no respon evitant la mort, sinó ressuscitant-lo de la mort, i així, l’abandó final és el començament de la confiança total. Fiant-se de Crist, el cristià pot confiar en Déu.

M’he dit a mi mateix: «Vigilaré per no pecar amb la meva llengua; guardaré closos els llavis mentre vegi davant meu un injust.»

M’he quedat silenciós, silenciós inútilment; el meu turment s’exacerbava, el cor em cremava dintre meu; a força de pensar-hi s’abrandava un foc, fins que ha parlat la meva llengua.

Senyor, feu-me conèixer la meva fi, la durada dels meus anys: sé que passo molt de pressa.

Els meus anys es mesuren amb pocs pams, la meva vida, davant vostre és un no-res; l’home dura tant com un respir. L’home passa com les ombres, les riqueses que acumula són fum, no sap pas qui les ha d’arreplegar.

I ara, Senyor, ¿quina esperança em queda? És en vós en qui confio. Allibereu-me de totes les faltes, no m’exposeu a les burles dels insensats.

Em quedo mut. ¿Com puc badar la boca, si sou vós qui ho heu fet? Desvieu de mi els vostres cops, defalleixo sota una mà tan rigorosa.

Vós eduqueu els homes castigant les culpes i consumiu els seus tresors, com faria l’arna; l’home es desfà com el fum.

Escolteu, Senyor, la meva pregària, estigueu atent al meu crit d’auxili, no feu el sord als meus plors, perquè per vós sóc només un vianant, un foraster com els meus pares. Aparteu de mi la mirada, que m’assereni, abans d’anar-me’n d’aquesta vida.

PREGÀRIA DE L’HOME CANSAT (…) Estic cansat, Senyor, i vós ho sabeu. No obstant això, sento cert descans en dir-vos-ho, no com una queixa, ni tan sols com una pregària –ja m’enteneu–, sinó simplement com una confidència, una xerrada entre amics, un desfogament davant algú que em comprèn i està disposat a escoltar-me amb paciència. El meu cansament és el cansament del caminant, i vull asseure’m sobre una pedra al costat del camí i oblidar per un moment la fatiga de caminar per la pols i entre les pedres. Tiraré endavant, Senyor, però deixeu-me descansar una mica abans de tornar a emprendre el trist viatge. El record que esteu prop meu em donarà les forces que necessito per a continuar. “Escolteu, Senyor, la meva pregària, estigueu atent al meu crit d’auxili, no feu el sord als meus plors, perquè per vós sóc només un vianant, un foraster com els meus pares. Aparteu de mi la mirada, que m’assereni, abans d’anar-me’n d’aquesta vida”.

Déu bo, el nostre cor crema per dins i la nostra vida ens sembla sense sentit, però vós no responeu evitant-nos la mort, sinó posant davant els nostres ulls la resurrecció del vostre Fill: per ell confiem en vós, Pare.