++ En aquest salm es combinen una súplica confiada (vv ++ En aquest salm es combinen una súplica confiada (vv. 2-19) i un cant d’acció de gràcies (vv. 20-25) ++ En primer lloc, un home acusat i perseguit injustament, es posa en mans de Déu (v. 6) i li prega que el salvi. ++ Després, el mateix salmista expressa el seu reconeixement al Senyor perquè ha experimentat la protecció divina i es veu lliure de perill.

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS -El començament és la súplica d’un acusat innocent, d’un malalt, d’un moribund, exposat a la persecució: és un maleït, exclòs de la comunitat, i “esglai dels coneguts” perquè el consideren un embruixat pels mals esperits... Hom fuig d’ell com d’un empestat... El seu mal, no serà pas contagiós? -La part final del salm, però, és la dolça pregària d’intimitat d’un hoste de Jahvè: malgrat les acusacions injustes de què és objecte aquest moribund, continua cantant la felicitat de la seva vida d’intimitat amb Déu: “Confio en vós, Senyor... teniu el meu destí a les vostres mans... el vostre amor ha fet per a mi meravelles... sacieu aquells que confien en Vós... 2. AMB JESÚS “Sóc la befa dels enemics...” Els fariseus, els escribes, els brètols... es burlaven d’ell. No s’acontentaren amb matar-lo. S’acarnissaren i s’enviliren, lliurant-lo als ultratges humiliants de la soldadesca... El mateix motiu de la seva condemna era una mofa de menyspreu, escrita en tres idiomes: “Jesús de Natzaret, el rei dels jueus”. 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Després d’haver posat aquest salm “en els llavis de Jesús”, cal posar-lo “en els nostres llavis”, repetir-lo per a nosaltres i per al món d’avui. Hi ha tants malalts, en les cases i en els hospitals! Tants perseguits, tants menyspreats, tantes persones tingudes per “objectes”! Tanta gent aïllada, abandonada! Anem, però, fins al final del salm, i repetim també l’acció de gràcies.

que no en tingui un desengany. Allibereu-me, vós que sou bo; En vós, Senyor m’emparo, que no en tingui un desengany. Allibereu-me, vós que sou bo; no trigueu, escolteu i allibereu-me, sigueu el meu castell inexpugnable, la meva roca salvadora. Per a mi, sou penyal i plaça forta. Per amor del vostre nom, guieu-me i conduïu-me, traieu-me del llaç que m’han parat, vós que em defenseu.

Confio el meu alè a les vostres mans, vós, Déu fidel, m’heu rescatat. No estimeu els qui veneren ídols de no-res, però jo he confiat en el Senyor. Amb quin goig enaltiré el vostre amor!

Vós heu mirat el meu sofriment, heu emparat la meva vida en el perill, no m’heu deixat caure a les mans de l’enemic, i és ample el lloc on reposen els meus peus.

Compadiu-vos de mi, Senyor. Mireu la meva desgràcia. De tristor se’m consumeixen els ulls, el cor i les entranyes.

La meva vida s’esgota en les penes; els meus anys, en el dolor. Decau el meu vigor de tant sofrir, se’m consumeixen les forces.

Sóc la befa dels enemics, burla dels veïns, esglai dels coneguts. Es decanten de mi els qui em veuen pel carrer, els seus cors m’han oblidat com si fos mort, em tenen per una eina que no és bona per a res.

Sento com parla la gent, em veig amenaçat de tots costats; han fet consell contra mi i han decidit la meva mort.

Però jo confio en vós, Senyor, us dic: «Sou el meu Déu, teniu el meu destí a les vostres mans»; deslliureu-me dels enemics que em persegueixen. Deixeu veure al vostre servent la claror de la vostra mirada; salveu-me, per l’amor que em teniu. Quina felicitat tan gran reserveu als vostres fidels! La concediu als qui s’arreceren en vós per defensar-se dels homes.

Els amagueu a la vostra presència, lluny de les conjuracions humanes; els encobriu a casa vostra, lluny dels atacs de les llengües. Beneït sigui el Senyor. És admirable l’amor que em manifesta dins la ciutat emmurallada.

Jo que havia dit tan aviat: «M’heu allunyat de la vostra presència.» Ben cert, heu escoltat la meva súplica quan implorava el vostre auxili. Estimeu el Senyor, els qui li sou fidels! El Senyor guarda els qui creuen en ell, però castiga sense planye’ls els qui obren amb orgull.

Sigueu valents, tingueu coratge, tots els qui espereu en el Senyor.

LA MEVA VIDA A LES VOSTRES MANS Em sento feliç en dir aquests paraules: “Sou el meu Déu, teniu el meu destí a les vostres mans”.Em trec un pes del damunt, descanso i confio enmig d’un món difícil. “Teniu el meu destí a les vostres mans”. Beneïdes mans! ¿He de dubtar de nou, preocupar-me, angoixar-me pensant en la meva vida i en el meu futur, quan sé que està a les vostres mans? Alegria d’alegries, Senyor, i favor de favors.. “El meu destí”. Bona sort, mala sort, alts i baixos, penes i goigs. Tot això és la meva vida i tot això està a les vostres mans. Coneixeu el temps i la mesura, sabeu les meves forces i la meva falta de forces, els meus desigs i les meves limitacions, els meus somnis i les meves realitats. Tot això està a la vostra mà, i vós m’estimeu i voleu sempre el millor per a mi. Aquesta és la meva alegria i el meu descans. Que aquesta fe augmenti en mi, Senyor, i posi fi a tota ansietat i preocupació en la meva vida. Per descomptat, continuaré treballant pel meu “destí” amb totes les meves forces i amb tota la meva ànima. La pau ha tornat a la meva ànima des que he après les benaurades paraules: “Sou el meu Déu, teniu el meu destí a les vostres mans”.

Senyor, Déu fidel, ens alliberareu com vau salvar el vostre fill: infoneu en els nostres cors la certesa del nostre alliberament; ens acollim a l’empara de la vostra misericòrdia i esperem en vós.