2. El materialisme històric de Marx 2.1. El problema de l’ésser humà: l’alienació en el treball Pàgina 354 L’especificitat de l’activitat vital humana: l’activitat productiva (praxi) Quina és la diferència entre l’ésser humà i la resta dels animals? La manera en com duu a terme la seva activitat vital: Pot produir lliure de la necessitat física i, per tant, quan s’enfronta lliurement a l’activitat productiva, passa el següent: Expressa i realitza la seva humanitat (s’afirma en allò que té d’humà). Humanitza la natura (deixa la seva empremta en la natura). Pot contemplar-se a si mateix en allò que ha produït (es coneix a si mateix, comprova les seves potencialitats i els seus límits, i es dóna a conèixer als altres). L’animal Necessitats físiques immediates L’ésser humà Fruit de la seva voluntat i consciència Text pàgina 354 José Vidal González Barredo

2. El materialisme històric de Marx 2.1. El problema de l’ésser humà: l’alienació en el treball Pàgina 355 L’activitat productiva en el model econòmic capitalista Ens situem en la pla material i pràctic per analitzar com es duu a terme l’activitat productiva (treball), en una època i societat concreta, aquella on es segueix un model econòmic capitalista. Tesi: En aquest mode de producció el treball és una alienació per l’ésser humà. Argumentació: Perquè no controla ni el procés ni el producte: El procés: no el domina sinó que es posa al seu servei. Com que ja no és lliure, no pot crear ni imaginar, sentir-se identificat amb la seva obra o realitzat com a ésser humà. Per tant, anul·la allò que té d’humà. El producte: perd la propietat i el control sobre la seva obra. El producte esdevé un objecte aliè que passa a ser el seu enemic perquè quan més produeix, més s’empobreix ell (i més enriqueix el patró), com més valor crea, menys valor té la seva vida.

2. El materialisme històric de Marx 2.1. El problema de l’ésser humà: l’alienació en el treball Pàgina 355-356 Les conseqüències de l’alienació de l’ésser humà 1a conseqüència (tesi): l’expropia de la seva naturalesa → el deshumanitza. Perquè (argumentació): Allò que fa possible la seva realització, passa a ser la seva negació perquè li treu allò que el defineix com a ésser humà (com que no és lliure se li nega la possibilitat de crear o de conèixer-se). En les seves activitats pròpiament humanes (quan treballa) no és més que un animal i només pot ser lliure en les seves funcions animals (quan beu, menja, etc.). Degrada totes les seves facultats humanes, mortifica el cos i arruïna el seu esperit. Text pàgina 355

2. El materialisme històric de Marx 2.1. El problema de l’ésser humà: l’alienació en el treball Pàgina 356 2a conseqüència (tesi): el converteix en una simple mercaderia. Perquè (argumentació): L’ésser humà es «cosifica», és una simple mercaderia sotmesa a les lleis del sistema capitalista. Les relacions humanes esdevenen relacions entre coses (reificació), el treballador en un simple instrument al servei del procés productiu. El valor del seu treball sotmès a la llei de l’oferta i la demanda. La divisió social del treball definida no en funció de les potencialitats, necessitats o desitjos de les persones, sinó al servei d’una economia amb una dinàmica pròpia que, lluny de satisfer les necessitats humanes o l’interès general, només es regeix per la llei del màxim benefici d’una minoria. Conclusió: l’ésser humà queda cosificat, esclavitzat per la màquina, víctima de les lleis del mercat. Text pàgina 356

2. El materialisme històric de Marx 2.1. El problema de l’ésser humà: l’alienació en el treball Pàgina 356 3a conseqüència (tesi): tota aquesta realitat que té una base en el pla material (de l’economia i l’activitat productiva) queda emmascarada en el pla ideal (de la filosofia, la política o el dret) a través d’una justificació ideològica. Perquè (argumentació): Per legitimar aquesta situació injusta es presenten aquestes relacions econòmiques com si fossin relacions naturals i objectives (les úniques possibles) i s’amaga: Com s’han generat (les seves causes), Quins són els mecanismes que les perpetuen i La possibilitat real que existeix que siguin transformades. Idea bàsica del materialisme històric: El món de les idees (pla ideal) té l’origen i la base en el conjunt de les relacions econòmiques i socials (pla material).

2. El materialisme històric de Marx 2.1. El problema de l’ésser humà: l’alienació en el treball Pàgina 357 Pren-ne nota! Pàgina 357 ↑ La causa última de l’alienació i la manera de superar-la Per suprimir l’alienació en el treball hem de: Desemmascarar la seva justificació ideològica: L’ordre econòmic i social existent no és un ordre natural i immutable, sinó una situació històrica concreta que es pot canviar, ja que és el resultat de les relacions de poder entre els diferents grups socials (classes). Hem d’anar a la seva causa última: l’existència de la propietat privada (fonament del treball alienat i de les condicions que se’n deriven): S’ha de suprimir la propietat privada i s’han de socialitzar els mitjans de producció per posar l’activitat productiva al servei de la realització de les persones. Això suposarà la destrucció de l’ordre social i econòmic existent (revolució) i la seva substitució per un de nou més just.