EDVARD MUNCH COMENTARI “EL CRIT”.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Recuerda: El triunfo de la Revolución industrial determinó una nueva organización social. La sociedad pasó a estar dividida en clases.
Advertisements

LAS MENINAS VELAZQUEZ PICASSO.
EXPRESSIONISME ABSTRACTE
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
Llistat d’elements d’origen islàmic
ELS LLENGUATGES VISUALS
PAISATGE DE L’ESTAQUE Georges Braque
FAUVISME ORIGENS: 1905 Exposició col·lectiva al Saló d’ Automne de Paris. Reben el nom de “Fauves” per part d’un crític d’art que durant l’exposició.
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
MARC AHICART TORT i ORIOL GONZÀLEZ SERRA
Superfícies.
LA RATLLA VERDA Henri Matisse Pintura segle XX.
CUBISME ANALÍTIC PICASSO/BRAQUE.
Composició IV Wasily Kandinsky
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
EDUARD MUNCH
PAU PICASSO.
L'EDAT MODERNA.
BAUHAUS, una escola d’art
OLIMPIADA MATEMÀTICA 2010 FASE PROVINCIAL PRIMÀRIA PROVA INDIVIDUAL
EL DINER, ELS BANCS I LA POLÍTICA MONETÀRIA
El CRIT Edward Munch Pintura segles XVIII-XIX.
En aquesta súplica, el reconeixement del propi pecat s’uneix a la confiada seguretat d’obtenir el perdó diví. ● El salmista, lluny de sentir-se abandonat.
El CRIT Edward Munch Pintura segles XVIII-XIX.
“L’ART NO EXPRESSA EL QUE ÉS VISIBLE, MÉS AVIAT FA VISIBLE...”
Els jugadors de Cartes Paul Cézanne Pintura segles XVIII-XIX.
NORDLYSET COPENHAGEN | 2006
La ratlla verda Henry Matisse.
EL PROFETA Pablo Gargallo Escultura segle XX.
CLAUDE MONET.
Hi havia una vegada un lloc màgic, ple de color i aromes on vivia un drac panxa contenta. Era molt simpàtic, rialler i un enamorat del seu país, El Jardí.
ANÀLISI EL CAFÈ DE LA MARINA
LA MENTIDA DESCOBERTA.
L’ART A L’EDAT MODERNA.
TERMOREGULACIÓ HORÀRIA INDIVIDUAL DELS ESPAIS DEL CENTRE
LLUM I OMBRES.
REUNIÓ AMB PARES I MARES DE 3r I 4t D’ESO
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
Tableau II Piet Mondrian
ART GREC.
Aquest salm presenta la figura d'un home que té la seva casa entre els gentils; els seus ulls, però, estan fermament fixos a Jerusalem, on, en el.
TRES NUS EN EL BOSC Joaquim Sunyer.
Literatura catalana medieval. Prosa
L'ILLA DELS 5 FARS (FERRAN RAMÓN CORTÉS)
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
CONJUNT ICONOGRÀFIC DE SANT CLIMENT DE TAÜLL
LLOTJA DE VALÈNCIA Molt bella e magnífica e sumptuosa.
Sant Bartomeu Classe de cinquè i sisè CEIP La Valldan.
IES DE VILADECAVALLS (VALLÈS OCCIDENTAL) 678 ALUMNES DISTRIBUÏTS EN:
MUTACIÓ Eduardo Chillida Escultura segle XX.
Què existeix i què no existeix.
L’orientació acadèmica i professional dels alumnes d’ESO:
a) Introducció: Catalogació - Breu aproximació biogràfica de l’autor
Ruben Balada Tripiana Informática
Història de l’Art L’Art Europeu de la primera meitat del segle xx.
Potser la seva vestimenta deia el que la seva ànima volia reflectir
MP06 ANÀLISI ESTÈTICA CFGM ESTÈTICA I BELLESA
2. El materialisme històric de Marx
DONA II DE KOONING.
MARC AHICART TORT i ORIOL GONZÀLEZ SERRA
Consum per substàncies per any (últim mes)
Ser u amb totes les coses, aquesta és la vida de la divinitat, aquest és el cel dels homes. El castell dels Pirineus (1959)
Proposta 8.
Willem de Kooning (Rotterdam, Long Island 1997) PINTURA
La Ratlla Verda Dídac Prat Galí 3r ESO C.
El Salm 135 de Schütz canta l’amor etern de Déu
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
EXPRESSIONISME Wassily Kandinsky, Tema líric, 1911.
3.- LA GLOBALITZACIÓ És una acceleració de la interdependència de les economies nacionals, provocada pels canvis tecnològics i la reducció de les barreres.
Un home, que regularment assistia a les reunions d’Amics,
Transcripción de la presentación:

EDVARD MUNCH COMENTARI “EL CRIT”

E. MUNCH: El CRIT Ell mateix descriu: “Paseaba por un sendero con dos amigos, el sol se puso y de repente el cielo se tiñó de rojo sangre, me detuve y me apoyé en una valla muerto de cansancio. Sangre y lenguas de fuego acechaban sobre el azul oscuro del fiordo y de la ciudad. Mis amigos continuaron y yo me quedé quieto, temblando de ansiedad, sentí un grito infinito que atravesaba la naturaleza..”.

DOCUMENTACIO GENERAL EL CRIT, 1895, Oli i tremp sobre cartró, Museu Nacional d’Oslo Context polític. Europa de finals de segle, on els canvis produïts per la industrialització dels principals països centreeuropeus fan del període un moment complex, ple de contradiccions, entre tradició i modernitat, conflictes entre classes socials (burgesia i proletariat) i rivalitat entre països veïns que en la recerca de noves matèries, els impulsa a consolidar el seu paper com a potencies colonials, el que portarà a greus conflictes posteriors. Moment de desànim i desconcert intel·lectual.

ANÀLISI FORMAL DESCRIPCIÓ El quadre de “El Crit” presenta una figura esquematitzada, probablement una dona, dibuixada tota ella de línies corbes, sense cap recta, que crida desesperadament amb les mans al cap, en un gest d’espant i horror. Està sola enmig d’un pont. Dues figures s’allunyen, girant-se-li d’esquena, l’han deixada en soledat total.

COMPOSICIÓ La barana del pont creua violentament i en diagonal el quadre, protegeix la dona,de moment, d’un mar oliós, amenaçador, la textura del qual duu al vestit. Al fons, una cadena de muntanyes tanca el fiord. Per destacar la soledat del personatge, la perspectiva s’aconsegueix amb rectes violentes com les baranes i les línies del pont. El contrast amb la resta de línies corbes, trenca l'harmonia i accentua l’horror que vol transmetre. Les pinzellades gruixudes, continuades i ondulants, accentuen el dramatisme..

IL.LUMINACIO/COLORS El colorit de l’obra indica que és l’hora del crepuscle i que la llum del dia es va apagant El colors són agressius, molt contrastats, la intensitat dels vermells, i dels taronges que reflecteixen l’horitzó i il·luminen el pont, contrasten amb els blaus, negres, verds del mar . La llum del crepuscle avança cap el personatge a través del pont.

INTERPRETACIO La significació de l’obra està relacionada amb l’angoixa metafísica de l’home modern. La figura femenina és el símbol que representa la soledat i el destí tràgic de l’home. També es fa palès un pessimisme ideològic que serà comú a tots els expressionistes, la desconfiança en el progrés material com a solució abocada sense remei a la violència i a l’autodestrucció

INFLUÈNCIES Munch incorpora influències; la distorsió de les figures ja la trobem en Goya, el traç sinuós i continuat el troben en els postimpressionistes, els colors contrastats els troben en Gauguin. Ell influirà de manera determinant en l’EXPRESSIONISME ALEMANY