Un ancià greument malalt acudeix al Senyor perquè no l'abandoni en els penosos dies de la seva vellesa (vv. 9, 18). En lloc de descriure minuciosament els dolors que l'afligeixen, el salmista reitera les seves expressions de fidelitat i confiança en Déu (vv. 3,5-8,19), i la seva promesa de proclamar els beneficis rebuts, per a exemple dels més joves (v. 18).

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS El poble d'Israel és representat aquí en un ancià, escollit des d'abans del seu naixement (l'amor de Déu és el primer) i que s'ha esforçat per ser fidel fins “ara que sóc vell, amb cabells blancs"... Un ancià sense forces i envoltat d'enemics que volen la seva perdició... I que s'atreveix a demanar a Déu no simplement la prolongació d'una pobra vida malparada sinó una "nova vitalitat", una nova joventut, una veritable resurrecció: llavors, Israel, sense fi "cantarà" la lloança i l'alegria! 2. AMB JESÚS Des de la seva infantesa, Jesús va estar "a casa del seu Pare"... Més que ningú podia dir: "Vós m’escollíreu des de les entranyes de la mare... He estat motiu de sorpresa per a molts"... "La meva boca no es cansa de lloar-vos, us glorifica tot el dia"... Jesús demana, en la seva Passió, ser deslliurat dels seus enemics. 3. AMB EL NOSTRE TEMPS El desig de viure. Tot aquest salm protesta contra la pèrdua de vitalitat, fins i tot en nom mateix de l'eternitat de l'amor: ja que Déu ens va crear perquè ens estima (des del ventre de la nostra mare!), com podria abandonar-nos?

En vós m’emparo, Senyor, que no en tingui un desengany. Deslliureu-me, traieu-me del perill, vós que sou bo; escolteu i salveu-me,

sigueu el meu castell de refugi, la meva roca salvadora.

Déu meu, traieu-me de les mans de l’injust, de les grapes malvades del dolent. Vós sou la meva esperança, Déu meu, he confiat en vós, Senyor, des de petit.

Vós em traguéreu de les entranyes de la mare, acabat de néixer em vaig emparar en vós, tinc posada sempre en vós la confiança.

Tothom em mirava com un prodigi, i éreu per a mi un refugi emmurallat. La meva boca no es cansava de lloar-vos, us glorificava tot el dia. No em rebutgeu, doncs, al temps de la vellesa, ara que decau el meu vigor, no m’abandoneu, perquè els enemics, que m’espien per matar-me, diuen, parlant de mi: «Perseguiu-lo, Déu l’ha abandonat, agafeu-lo, que ningú no el defensa.»

Senyor, no us allunyeu de mi, cuiteu a defensar-me, Déu meu. Que quedin confosos i avergonyits, els qui demanen contra mi pena de mort; que ploguin les befes i els escarnis, sobre els qui busquen fer-me mal.

El que és jo, mantindré sempre l’esperança, i us lloaré més que mai. D’un cap a l’altre del dia els meus llavis diran a tothom com m’ajudeu; vós m’heu salvat tantes vegades; qui les podria comptar! Contaré els vostres prodigis, Senyor, recordaré l’ajut que no trobo en ningú més.

M’instruïu, Déu meu, des de petit, i encara avui us proclamo admirable, no m’abandoneu, Déu meu, ara que sóc vell, amb cabells blancs. Encara vull proclamar als presents i als qui vindran el poder del vostre braç, el vostre ajut i els vostres prodigis. Les coses grans que heu fet, Déu meu, arriben fins al cel. Déu meu, ¿qui és com vós?

Vós m’heu fet viure aquests perills, que eren tants i tan greus; salveu-me encara la vida, traieu-me del fons de la terra,

feu que recobri el meu nom, torneu a consolar-me. Cantaré amb la cítara, Déu meu, la vostra lleialtat;

us lloaré al so de l’arpa, Sant d’Israel. Plens de goig, els meus llavis i la vida recobrada, us aclamaran enmig dels cants; d’un cap a l’altre del dia, diré a tothom el vostre ajut, perquè han quedat confosos i avergonyits els qui buscaven fer-me mal.

«Vós sou la meva esperança, Déu meu, he confiat en vós, Senyor, des de petit. Vós em traguéreu de les entranyes de la mare, acabat de néixer em vaig emparar en vós, tinc posada sempre en vós la confiança. No em rebutgeu, doncs, en el temps de la vellesa, ara que decau el meu vigor, no m'abandoneu.» Vós sou part de la meva vida, Senyor, des que tinc memòria de la meva existència. M'alegro i me n'enorgulleixo. La meva infantesa, la meva adolescència i la meva joventut han transcorregut sota l'ombra de les vostres mans. Vaig aprendre el vostre nom de llavis de la meva mare, us vaig cridar amic abans de tenir cap altre amic, us vaig obrir la meva ànima com no l’he oberta mai a ningú. En repassar la meva vida, veig que és plena de vós, Senyor, en la meva manera de pensar i en la meva manera d’actuar, en les meves alegries i en les meves penes. He caminat sempre de la vostra mà per camins d'ombra i de llum, i aquesta és, en la petitesa de la meva existència, la grandesa de meu ésser. Gràcies, Senyor, per la vostra companyia constant al llarg de tota la meva vida. Doneu-me forces, doneu-me alè, doneu-me la gràcia d'envellir amb elegància, d'estimar la vida fins al final, de somriure fins a l'últim moment, de fer sentir amb el meu exemple als joves que la vida és amiga i l'edat benèvola, que no s’ha de témer res i sí esperar-ho tot quan vós esteu al nostre costat i la vida de l'home descansa a les vostres mans. Déu de la meva joventut, sigueu també el Déu de la meva vellesa!

Senyor, des del ventre matern, vós sou qui ens sosté i, en la joventut, heu estat el nostre suport; no ens abandoneu en la vellesa i doneu-nos força per a confiar en vós, fins que arribem a les estances de la vostra glòria.