UNITAT 3 ESTRUCTURA DE LA TERRA

ÍNDEX Unitat 3. Estructura de la Terra QUAN LA TERRA TREMOLA TIPUS D’ONES SÍSMIQUES DISTRIBUCIÓ DELS SISMES REGISTRE I MESURA DELS TERRATRÈMOLS CAPES DE LA TERRA TECTÒNICA DE PLAQUES: LA GLOBALITZACIÓ DE LA TERRA ESTUDI DEL FONS MARÍ PLAQUES TECTÒNIQUES EL MOTOR DE LES PLAQUES ENLLAÇOS

QUAN LA TERRA TREMOLA Unitat 3. Estructura de la Terra Unidad 3. La Psicología dinámica El punt on es produeix un sisme, situat en el pla d’una falla, es coneix amb el nom d’hipocentre o focus sísmic. El punt de la superfície on arriben primer les ones sísmiques s’anomena epicentre, i generalment se situa sobre la vertical de l’hipocentre. En l’epicentre es produeix la intensitat del sisme, perquè és el punt de la superfície més proper al focus del terratrèmol.

TIPUS D’ONES SÍSMIQUES Unitat 3. Estructura de la Terra TIPUS D’ONES SÍSMIQUES Ones P o primàries Ones S o secundàries Ones L o superficials Són ones longitudinals. Provoquen compressions i dilatacions successives de les partícules i les desplacen endavant i endarrere de la direcció de propagació. Velocitat de 5 km/s a través de l’escorça de la Terra. Es transmeten a través de sòlids, líquids i gasos. Són ones transversals. Mouen les partícules com una corda quan la sacsegem des d’un extrem. Velocitat de 3 km/s a través de l’escorça de la Terra. No es transmeten a través de líquids. Es transmeten a través de la superfície i són les més lentes. N’hi ha dos tipus: Ones Rayleigh. Provoquen moviments de trajectòria el·líptica semblants a les ones marines. Es desplacen a 2,7 km/s. Ones Love. Produeixen desplaçaments horitzontals i perpendiculars a la direcció de propagació. Es desplacen a 3 km/s.

DISTRIBUCIÓ DELS SISMES Unitat 3. Estructura de la Terra DISTRIBUCIÓ DELS SISMES Localització dels focus sísmics Dorsals oceàniques Terratrèmols superficials associats a les falles normals i a les bosses de magma ascendent. Moderadament actives. Zones de subducció Sismes superficials a la placa que es doblega i s’enfonsa, així com a la placa que es manté a la superfície. Forta activitat sísmica. Zones de lliscament lateral entre plaques Focus sísmics superficials que es produeixen al llarg de les grans falles transformants que separen les dues plaques. Serralades Predomini de focus superficials o intermedis. Zones intraplaca Moviments residuals que es manifesten en forma de terratrèmol.

REGISTRE I MESURA DELS TERRATRÈMOLS Unitat 3. Estructura de la Terra REGISTRE I MESURA DELS TERRATRÈMOLS Mesura d’un terratrèmol Intensitat Magnitud És una mesura subjectiva que es basa en l’observació dels efectes del terratrèmol en un punt determinat. S’utilitza l’escala de Mercalli, que té 12 graus (I-XII). Si representem en un mapa les intensitats assolides per un terratrèmol, podem dibuixar unes línies, anomenades isosísmiques o isosistes, que uneixin els punts amb un mateix valor. S’utilitza l’escala de Richter. Es defineix com el logaritme decimal de l’amplitud de l’ona sísmica més gran registrada a 100 km de l’epicentre. Pel fet de tractar-se d’una escala logarítmica, cada grau té 10 vegades més energia que l’anterior.

CAPES DE LA TERRA Unitat 3. Estructura de la Terra Escorça Mantell Nucli És la capa més superficial del planeta, té un gruix mitjà de 35 km i representa l’1,6 % del volum total de la Terra. És força homogènia, tant en sentit vertical com horitzontal. Està dividida en: Escorça continental Escorça oceànica Representa el 82 % del volum de la Terra, i té el límit superior a la discontinuïtat de Mohorovicic i el límit inferior a la de Gutenberg, a 2.900 km de profunditat. Les densitats dels seus materials oscil·len entre 3,3 i 5,6 g/cm3 i les temperatures, entre 500 i 3.000 ºC. Es divideix en: Mantell superior Mantell inferior És la capa més interna del planeta, amb el límit superior a la discontinuïtat de Gutenberg, i representa un canvi d’estat físic dels materials. Té un radi de 3.470 km i representa només el 15 % del volum total del planeta. Nucli extern Nucli intern

TECTÒNICA DE PLAQUES: LA GLOBALITZACIÓ DE LA TERRA Unitat 3. Estructura de la Terra TECTÒNICA DE PLAQUES: LA GLOBALITZACIÓ DE LA TERRA La teoria de la tectònica de plaques considera que la litosfera està constituïda per una sèrie de plaques rígides, les plaques tectòniques o litosfèriques, que es desplacen sobre l’astenosfera amb moviments diversos i causen bona part dels fenòmens geològics del planeta. La tectònica global té com a antecedent la teoria de la deriva continental d’Alfred Wegener, que afirmava que fa uns 200 milions d’anys només hi havia un únic continent. Aquesta teoria es basava en: Dades geogràfiques Dades tectòniques Dades paleontològiques Dades paleoclimàtiques

ESTUDI DEL FONS MARÍ Unitat 3. Estructura de la Terra Parts del fons marí: Talús continental És el límit entre l’escorça oceànica i la continental. Planes abissals Són extensions pràcticament horitzontals amb profunditats mitjanes d’uns 4.000 m. Dorsals oceàniques Són serralades amb amplades de 2.000 km, alçades de fins a 6 km i una longitud total de més de 60.000 km, que tenen un vall central o rift. Fosses oceàniques Són grans depressions estretes, que poden arribar a profunditats de fins a 11 km, situades a les planes abissals properes als marges continentals o arxipèlags d’illes volcàniques.

PLAQUES TECTÒNIQUES Unitat 3. Estructura de la Terra La Terra està constituïda per una sèrie de blocs de litosfera, anomenats plaques tectòniques o litosfèriques, que es mouen unes respecte de les altres desplaçant-se sobre l’astenosfera. Segons la tectònica de plaques, la litosfera està dividida en un seguit de blocs rígids que encaixen perfectament els uns amb els altres. Hi ha vuit grans plaques, i d’altres menors, que es poden classificar en: Plaques oceàniques Formades bàsicament per litosfera oceànica. Plaques mixtes Constituïdes en part litosfera oceànica i en part per litosfera continental. Plaques continentals Formades només per litosfera continental.

Marges destructius o convergents Unitat 3. Estructura de la Terra EL MOTOR DE LES PLAQUES Les plaques tectòniques es presenten limitades per tres tipus de marges de placa: Marges constructius Marges destructius o convergents Marges de conservació Són zones de tensió on les plaques se separen empeses per corrents de convecció ascendents i divergents. Aquests límits corresponen a les dorsals oceàniques. A nivell del rift és on es produeix la fusió del material astenosfèric, que queda solidificat al marge de la placa. Són límits de plaques on hi ha forces de compressió que produeixen el xoc o la col·lisió entre elles. Segons el tipus de plaques que col·lideixen, podem distingir: Xoc entre litosfera oceànica i litosfera oceànica. Xoc entre litosfera oceànica i litosfera continental. Xoc entre litosfera continental i litosfera continental. Són zones on es produeix un lliscament lateral entre plaques al llarg d’una falla transformant. En aquests marges no es crea ni es destrueix escorça, però hi ha una intensitat activitat sísmica causada per la forta fricció entre plaques.

ENLLAÇOS Unitat 3. Estructura de la Terra Terratrèmols Nucli de la Terra Tectònica de plaques

CRÈDITS Unitat 3. Estructura de la Terra Direcció editorial Dolors Rius Coordinació d’àrea Isaac Camps Coordinació i continguts multimèdia Oriol de Bolós Elena Vinent Guions de les unitats digitals Fotografies Arxiu Hermes Hermes Editora General, S. A. Castellnou Edicions, 2008. Castellnou Edicions Pau Claris, 184 08037 Barcelona http://www.castellnoudigital.com Telèfon d’atenció al professorat: 902 90 36 46