Ares el déu de la guerra
Introducció Ares és fill de Zeus i Hera. A Roma era anomenat Mart. És el déu de la guerra, la cos a cos. Ares era odiat per molta gent, fins i tot per déus, degut a la seva violència.
Característiques Ares era seguit per un sèquit característic, format per Eni (deessa de la guerra), Fobos (el terror), Deimos (l’espant), Eris (la discòrdia) i una multitud de dimonis que li servien d’escuders.
Importància del déu Ares era molt més important a Roma que a Grècia. A Roma, Mart era considerat un dels pares de la ciutat. Ròmul, el fundador de la ciutat, era fill seu.
Actuacions mítiques Ares va lluitar contra els Alòades, on va ser vençut i empresonat i encadenat tretze mesos a un gerro de bronze. A més, actuà a la guerra de Troia, on fou vençut per Diomendes.
Una curiositat es que Ares, sent el déu de la guerra, en totes les batalles que va disputar, va ser vençut. Fugia sempre cap a l’Olimp on Zeus el curava.
Amors del déu L’amor de Ares va ser Afrodita, la esposa de Hefest. Els dos s’entenien d’amagat fins que Hefest, amb una xarxa màgica, els va atrapar i a continuació va cridar a tots els déus perquè contemplessin l’espectacle.
També fou amor d’Ares Aglaure, filla, de Cècrope També fou amor d’Ares Aglaure, filla, de Cècrope. De la unió va nèixer Alcipe. Va ser violada per un fill de Posidó i Ares va matar al violador. Per això va ser jutjat al Areòpag.
Altres amors d’Ares van ser la nimfa Harmonia, de qui descendien les Amazones, i Rea Sílvia, que va concebre els pares de la pàtria romana: Ròmul i Rem.
FI