Berrugues víriques

Berrugues víriques 2010 Les berrugues víriques són la conseqüència d’una infecció vírica de la pell per alguns tipus del virus del papil·loma humà (VPH).

Berrugues víriques 2010 La infecció de la part més superficial de la pell (epidermis) provoca que aquesta capa augmenti de gruix i que les lesions adoptin un aspecte freqüentment elevat i raspós (berrugós).

Berrugues víriques 2010 Acostumen a ser lesions indolores, de pocs mil·límetres a 1 cm de diàmetre, úniques o múltiples, que ocasionen  fonamentalment una molèstia estètica. Les berrugues poden augmentar de mida o nombre o fins i tot ocasionar símptomes dolorosos.

Berrugues víriques 2010 Subtipus de berrugues Berrugues vulgars. Són lesions sobreelevades (pàpules), del color de la pell i de superfície berrugosa. Poden ser úniques o múltiples. S'observen amb freqüència a la infància. Sovint, es localitzen a les mans o a les extremitats, encara que poden aparèixer en qualsevol part del cos.

Berrugues víriques 2010 Berrugues periunguials. Són berrugues vulgars localitzades al voltant o per sota de les ungles. Plantegen dificultats terapèutiques a causa de la seva peculiar localització.

Berrugues víriques 2010 Berrugues filiformes. D'aspecte allargat, se solen localitzar a la cara.

Es localitzen a les plantes dels peus. Berrugues víriques 2010 Berrugues plantars Es localitzen a les plantes dels peus. Com a conseqüència de la pressió del pes del cos, són lesions planes, no sobreelevades. Sovint es confonen amb callositats o ulls de poll.

Poden ser doloroses al tacte i en caminar. Berrugues víriques 2010 Poden ser doloroses al tacte i en caminar. Poden ser múltiples o fins i tot adoptar un aspecte en "empedrat" (berrugues en mosaic).

Constitueixen una infecció de transmissió sexual. Berrugues víriques 2010 Berrugues genitals o condilomes acuminats. Apareixen a la regió púbica, els òrgans genitals (penis i vulva) i la regió perianal o intragenital. Constitueixen una infecció de transmissió sexual.

Berrugues víriques 2010 Clínica Les berrugues víriques estan causades per la proliferació a la pell i/o les mucoses del virus del papil·loma humà (VPH). Aquest virus es divideix, alhora, en diferents subtipus (serotips). El VPH arriba a la superfície de la pell, però només en un percentatge reduït de casos prolifera i dóna lloc a la formació de berrugues.

Berrugues víriques 2010 Per aquest motiu, passat un temps (sovint al cap d’un o dos anys), quan l'organisme adquireix la immunitat necessària per destruir el virus, les berrugues víriques desapareixen espontàniament (sense cap tractament).

Berrugues víriques 2010 El potencial de contagiositat de les berrugues és variable. Quan un individu presenta una berruga vulgar, hi ha la tendència que aparegui en un mateix pacient més d'una lesió (ja que el sistema immune de defensa no reconeix la infecció).

Berrugues víriques 2010 Les berrugues genitals són especialment contagioses i requereixen una prevenció adequada.

Berrugues víriques 2010 Diagnòstic Algunes formacions que poden semblar berrugues en realitat són apèndixs, moles, durícies, callositats o, fins i tot, càncers de pell. Gairebé tothom té berrugues vulgars (verrucae vulgaris).

Berrugues víriques 2010 Aquestes són protuberàncies dures que tenen una superfície rugosa; són arrodonides o irregulars, de color grisenc, groc o marró i, en general, tenen menys d'un centímetre de diàmetre.

Berrugues víriques 2010 Tractament

No hi ha un tractament antiviral específic. Berrugues víriques 2010 No hi ha un tractament antiviral específic. Només podem destruir les cèl·lules infectades. Cal intentar eliminar les lesions cutànies fent el mínim mal en els teixits normals. Poden desaparèixer de manera espontània en mesos o anys. S’ha d’intentar no fer mal (Primum non nocere). Cap tractament no és 100% efectiu.

Berrugues víriques 2010

Berrugues víriques 2010 Queratolítics Destrueixen lentament les cèl·lules infectades (Antiverrugas Isdin, Verufil, Keranin antiverrugas, Verrupatch). Fregar amb una llima d’ungles i netejar la superfície. Cobrir el voltant de la berruga amb pintaungles transparent o vaselina. Aplicar unes gotes de la solució, deixar assecar. Recobrir amb esparadrap no porós durant 12-24 hores. Repetir cada dia fins a la desaparició de la berruga. Durada aproximada: 2 – 4 setmanes.

Berrugues víriques 2010 Crioteràpia És un mètode eficient i ràpid per al tractament de les lesions. El nitrogen líquid s’aplica sobre cada lesió durant pocs segons (10-15).

Berrugues víriques 2010 Crioteràpia Polvoritzar de manera intermitent sobre la lesió, amb un polvoritzador portàtil a una distància aproximada d’1 cm i en posició vertical. Esperar que la lesió torni a la seva coloració normal, i repetir el procés fent 2 o 3 aplicacions per sessió, i les sessions necessàries (entre 3 i 6). Es repeteixen les sessions cada 2-3 setmanes segons sigui necessari. Entre els desavantatges es troben el dolor, la hiper o hipopigmentació i la cicatriu residual.

Curetatge És un mètode senzill i disponible de manera ràpida. Berrugues víriques 2010 Curetatge És un mètode senzill  i disponible de manera ràpida. Es realitza amb una cureta simple. És dolorós, per la qual cosa es recomana l’ús d’algun anestèsic tòpic abans de la seva realització.

Berrugues víriques 2010

Berrugues víriques 2010 Bibliografia: Fouz Ulloa A. Crioterapia. http://www.fisterra.com/material/tecnicas/crioterapia/crioterapia.asp Brown J, Janniger C. Molusco contagioso en la niñez. Int J Dermatol. 2006;45:93-9. Romero G, Garrido JA. Tratamiento tópico con cantaridina de moluscos contagiosos. Actas Dermosifiliogr. 2004;95(9):548-52.

Berrugues víriques 2010 Jiménez R. Enfermedades víricas de la piel. Pediatra Integral. 2008;XII(3):269-77. Grimalt R. Infecciones cutáneas víricas. Protocolos de Dermatología 2003. Actualitzat el 2006 (consultat 30/10/2007). Disponible a: http://www.aeped.es/protocolos/dermatologia/uno/herpeszoster.pdf Sellarés E. Dermatologia Pediàtrica. Congrés de Dermatologia. Barcelona 2008.