Lloa el Senyor, ànima meva La lloança expressada en aquest salm es fonamenta en el poder creador del Senyor (v. 6) i en la seva bondat envers els pobres i oprimits (vv. 7-9). Els motius per a lloar Déu van precedits d'una exhortació sapiencial i d'una "benaurança". + En la primera (v. 3), el salmista convida els fidels a no confiar en els poderosos, perquè d'ells no en pot venir la salvació. + La segona (v. 5) proclama la felicitat dels qui confien en el Senyor. Lloa el Senyor, ànima meva

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS És un "himne" del regne de Déu. A partir del salm 145, fins a l'últim, el 150, tenim una sèrie que es diu l‘"últim Hal·lel", perquè cada un d'aquests sis salms comença i acaba amb "Al·leluia". D’aquesta forma, el salteri acaba en una mena de ramell de lloança. Recordem que la paraula "Al·leluia" significa, en hebreu, "lloeu el Senyor", "lloeu Déu". 2. AMB JESÚS Igual que el salm, Jesús va pronunciar també "benaurances": "Feliç el qui troba ajuda en el Déu de Jacob... Feliç el qui escolta la paraula de Déu..." I a aquestes benaurances correspon una "maledicció" igual que en el salm: "deixa extraviar els malvats"... "Ai de vosaltres els rics, perquè heu rebut el vostre consol" (Lc 6,24). Jesús va repetir sovint, amb aquest salm, que la vida materialista condueix al no-res. 3. AMB EL NOSTRE TEMPS "Lloa el Senyor, ànima meva... Al·leluia... Lloaré el Senyor tota la vida." Sabem lloar? Sabem "donar gràcies" per totes les meravelles de l'amor de Déu?

Lloa el Senyor, ànima meva. Lloaré el Senyor tota la vida, cantaré al meu Déu mentre sigui al món.

No confieu en els homes poderosos, homes que són terra, incapaços de salvar: quan exhalen l’esperit, tornen a la terra, i aquell dia es desfan els seus plans.

Feliç l’home que troba ajuda en el Déu de Jacob; espera en el Senyor, el seu Déu, que ha fet el cel, la terra i el mar, i tot el que es mou en aquests llocs;

el Senyor, que es manté fidel per sempre, fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam.

El Senyor deslliura els presos, el Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça els vençuts, el Senyor estima els justos;

el Senyor guarda els forasters, manté les viudes i els orfes, i capgira els camins dels injustos.

El Senyor regna per sempre, és el teu Déu, Sió, per tots els segles.

«No confieu en els homes poderosos.» Avís oportú que aplico a la meva vida i circumstàncies: no depenguis dels altres. No em refereixo a la sana dependència per la qual l'home ajuda l'home, ja que tots ens necessitem els uns als altres en la comuna tasca del viure. Em refereixo a la dependència interna, a la necessitat de l'aprovació dels altres, a la influència de l'opinió pública, al perill de convertir-nos en joguina dels gustos dels qui ens envolten, al recurs servil a «homes poderosos». Res de prínceps en la meva vida. Res de dependre del caprici dels altres. La meva vida és meva. Només reto judici davant vostre, Senyor. Acato la vostra sentència, però no accepto la de ningú més. No concedeixo a cap home el dret a jutjar-me. Simplement jo em jutjo a mi mateix en reflectir en l'honestedat de la meva consciència el veredicte del vostre tribunal suprem. No sóc millor perquè em lloïn els homes, ni pitjor perquè em critiquin. Em nego a entristir-me quan sento d’altres parlar malament de mi, i em nego a alegrar-me quan els sento omplir-me de lloances. Sé el que valc i el que deixo de valer. No sotmeto la meva consciència a cap jutge humà. Aquí es troba la meva llibertat, el meu dret a ser jo mateix, la meva felicitat com a persona. La meva vida està en la meva consciència, i la meva consciència és a les vostres mans. Només vós sou el meu Rei, Senyor. «Feliç l’home que troba ajuda en el Déu de Jacob; espera en el Senyor, el seu Déu.»

Només esperem en vós, Déu de Jacob, perquè només vós sou poderós i fidel; allibereu-nos, Senyor, de la nostra captivitat, obriu els nostres ulls, aixequeu el nostre abatiment, doneu-nos pa, ja que ens sentim famolencs, justícia, ja que ens sentim oprimits. Per Crist, Senyor nostre. Amén.