NIL NIL NIL
ESCURÇÓ
NOM CIENTÍFIC VIPERA XANTHINA
ESPÈCIE VIPERA ASPIS
VIPERIDAE Y SERPS VERINOSES FAMILIA Y SUB FAMILIA VIPERIDAE Y SERPS VERINOSES
CLASSE AUROPSIDA
REPRODUCCIÓ Les femelles no ponen OUS, sinó que pareixen fills vius, els quals neixen embolcallats per una feble membrana, que es trenca en el moment just de l'eclosió. Els nounats, en nombre de quatre a divuit, s'independitzen immediatament de llurs progenitors, i s'alimenten de sargantanes que capturen per mitjà del seu aparell verinós, el qual ja està perfectament format.
ALIMENTACIÓ Es nodreix principalment de MICROMAMÍFERS, però també engoleix saures i OCELLS.
LLOCS ON VIU Ocupa la zona septentrional catalana i és freqüent als Pirineus i prepirineus. Al Bages ha estat localitzat al moianès, que esdevé un dels límits de la seVa expansió meridional.
CARACTERISTIQUES FISIQUES És molt semblant a les serps, tot i que es diferencia d'elles pel seu cap triangular recobert d'escates petites amb l'excepció només del parell d'escates grans i ovals situades sobre cada ull. A més, els escurçons són rèptils rabassuts de cua curta i sense potes, que difícilment superen els 60 o 70 cm de longitud. A la part dorsal hi té uns rombes foscos, quasi negres, sobre un fons de color gris clar, a vegades desviat cap a un to verdós en l'escurçó europeu o vermellós en l'escurçó ibèric. El color i el dibuix són, però, variables i, per tant, són caràcters poc definitoris per a la identificació. Té els ulls rodons amb la pupil·la vertical com la dels gats. No té parpelles, sinó que té una membrana molt fina que li recobreix l'ull.
curiositats: L'escurçó conté un verí molt potent, que injecta a través dels dos ullals, que són com xeringues retràctils, penjats de la mandíbula superior. La picada d'escurçó provoca la inflamació aguda de la part afectada, progressivament avança cap a la resta DEL COS.