QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 7 EQUILIBRIS IÒNICS HETEROGENIS.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
LA MATÈRIA.
Advertisements

Definició: és un sistema material format per diversos components.
LES DISSOLUCIONS Definició: una dissolució és una mescla homogènia formada per un component majoritari, que s'anomena dissolvent, i una o diverses substàncies.
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
Química: Ciència que estudia la matèria i les seues transformacions
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA DE PROTONS
Cinètica química 1.- Velocitat de reacció
Reaccions de precipitació
2 Gasos: conceptes bàsics La velocitat de difusió dels gasos
Tema 10: Dinàmica.
Equacions amb dues incògnites.
PILES O CEL·LES GALVÀNIQUES
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 6 DE LA HIDRÒLISI A LA NEUTRALITZACIÓ.
5 Els elements i els compostos químics ESQUEMA ESQUEMA INTERNET
CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA
Substàncies pures i mescles
Reaccions de precipitació
Tema 2. DIVISIBILITAT.
MESCLES I DISSOLUCIONS
Solubilitat i insolubilitat
El moviment i les forces ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET
LES ROQUES Són agregats d’un o més minerals. ROQUES SEDIMENTÀRIES
Equilibri físic: diagrama de fases Entropia i energia lliure de Gibbs
Canvis d’estat de substàncies pures
HIPÒTESIS Són adequades les pràctiques i el programa Multilab per a alumnes de 2n de batxillerat? El mètode de treball segueix essent vàlid quan es treballa.
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 5 REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA DE PROTONS.
2 Gasos: conceptes bàsics La velocitat de difusió dels gasos
L’equilibri en les reaccions químiques
El camp magnètic Qualsevol imant crea un camp magnètic (línies de forçes) al seu voltant que es pot observar amb llimadures de ferro.
4 Introducció Introducció Equilibri químic Equilibri químic
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 9 APLICACIONS DE LES REACCIONS REDOX.
Tema 5 (1ª part) Cinètica química.
Quina calor!.
Tema 10 Cinètica química.
1. L’empirisme de Locke 1.2. Els límits del coneixement
CORROSIÓ DEL FERRO Treball el·laborat per Mar Talens Martín Borregón i Joan Feliu Espejo Curs Química, 2n de batxiller.
1 Gasos: conceptes bàsics La velocitat de difusió dels gasos
ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L´EMPRESA
Energia i velocitat de les reaccions químiques
L’equilibri en les reaccions químiques
ESTUDI DE LES REACCIONS QUÍMIQUES
Viatge a l’interior de la matèria.
La divisió cel·lular.
Tutorials Campus Virtual Càrrega automàtica d’alumnes
TEMA 1 Classificació de la matèria: substàcies pures
Situacions Simuladores Preferencials (SSP)
CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA
Matemàtiques 3er E.S.O..
Tema 1: Organització del cos humà
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 4 EQUILIBRI QUÍMIC.
Mescla Eutèctica Estudi analític del comportament del punt de fusió d’una mescla homogènia d’aigua i sal.
Cicle de Born-Haber pel NaCl
L'ÀTOM Repàs del que hem fet fins ara:
L’AIGUA A LA NATURA.
Reaccions de precipitació
Sòlids Líquids Gasos Plasma
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 10 PROPIETATS PERIÒDIQUES DELS ELEMENTS.
Conceptes previs Composició de les solucions Mètodes de separació.
Propietats col·ligatives de les dissolucions.
Reaccions de precipitació
ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
Tindrem prou energia?.
Organització i creixement
FUNCIÓ DE PROPORCIONALITAT I FUNCIÓ AFÍ
QUÍMICA 1 BATXILLERAT UNITAT 2 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA.
Conceptes previs Lleis químiques Teoria cineticomolecular.
Enllaç químic El sistema periòdic David Mor Elbal.
Transcripción de la presentación:

QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 7 EQUILIBRIS IÒNICS HETEROGENIS

Equilibris heterogenis Els equilibris heterogenis es produeixen en reaccions reversibles en què participen espècies que no es troben en el mateix estat físic. En la constant d’equilibri dels equilibris heterogenis no s’hi inclouen els sòlids ni els líquids purs. Les reaccions de precipitació són aquelles en què ions de diferents dissolucions interaccionen per formar com a mínim un producte sòlid (insoluble). Web per treballar online algunes reaccions de precipitació (en anglès): http://www.mhhe.com/physsci/chemistry/animations/chang_7e_esp/crm3s2_3.swf

Solubilitat i producte de solubilitat La solubilitat d’un solut en un dissolvent és la concentració que té el solut dins el dissolvent quan la dissolució està saturada, mesurada a una temperatura determinada. Substància soluble  Energia d’hidratació > Energia reticular. Substància insoluble  Energia d’hidratació < Energia reticular. Si el dissolvent és l’aigua El producte de solubilitat, Ks o Kps, d’una dissolució saturada d’un compost és el producte de les concentracions dels ions que constitueixen el compost, elevades als seus coeficients estequiomètrics. Producte de solubilitat d’alguns compostos inorgànics a 25 ºC

Relació entre solubilitat i Ks [A] i [B]  Concentracions en l’equilibri. Q [A] i [B]  Concentracions en qualsevol situació. Càlcul de la solubilitat a partir de Ks Càlcul de Ks a partir de la solubilitat Q < Ks  No es forma precipitat. Q = Ks  Situació d’equilibri. Q > Ks  Es forma precipitat. Relació entre Ks i Q Animació on s’observa l’evolució de les concentracions de diferents ions en funció de Ks del solut (en anglès): http://employees.oneonta.edu/viningwj/sims/solubility_product_constant_s.html

Efecte de l’ió comú L’efecte de l’ió comú es produeix en afegir una sal que tingui algun ió en comú amb una altra sal poc soluble i en situació d’equilibri. Aquesta sal desplaçarà l’equilibri per formar més precipitat, com a conseqüència de l’aplicació del principi de Le Châtelier. Per exemple, en la reacció d’equilibri del sulfur de coure es poden donar dues situacions: Adició d’una sal de coure:  Es forma més precipitat. Adició d’un sulfur soluble: Animació que permet experimentar l’efecte de l’ió comú (en anglès): http://employees.oneonta.edu/viningwj/sims/common_ion_effect_s1.html

Efecte salí L’efecte salí es produeix en afegir una sal que tingui algun ió que pugui formar un precipitat amb algun ió d’una altra sal poc soluble i en situació d’equilibri. Aquesta sal desplaçarà l’equilibri per dissoldre el precipitat, com a conseqüència de l’aplicació del principi de Le Châtelier. És un efecte semblant, però invers, a l’efecte de l’ió comú. Per exemple, en la reacció d’equilibri del sulfur de zinc es pot donar la situació següent: Adició d’una sal que formi un precipitat insoluble amb el zinc:  Es dissol el precipitat.

Precipitació fraccionada La precipitació fraccionada o selectiva és un mètode per separar determinats ions en dissolució, i està basat en la seva precipitació. Afegir a la dissolució un ió que precipiti amb un dels ions que es volen separar, però no amb l’altre  Separar posteriorment per filtració. Afegir a la dissolució un ió que precipiti amb els dos ions de la mescla. Si les sals formades tenen Ks molt diferents, precipitaran per separat  Separar posteriorment per filtració. Opcions de precipitació fraccionada

Dissolució de precipitats Per dissoldre un precipitat AnBm cal desplaçar l’equilibri cap als ions solubles, és a dir, cap als productes: Desplaçament de l’equilibri cap a la dissolució de precipitats Afegir dissolvent Afegir una dissolució que produeixi un altre compost Afegir una dissolució que formi un complex Disminueix la concentració dels ions de la sal insoluble. Es provoca un efecte salí. El complex que es forma, si és més estable que la substància precipitada, provoca la seva dissolució.