La teoria de les Idees de Plató

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Plató 1r Grup: David Martos Itziar Picaza Laia Piera Marta Piñero
Advertisements

2. Sócrates y Platón 2.1 Sócrates y los sofistas. 2.2 Vida y obra de Platón. 2.3 La metafísica y la teoría del conocimiento. 2.4 La antropología. 2.5 La.
PLATÓN 428 a. C. – 347 a. C..
SEGONA AVALUACIÓ Treball i energia. Potència. Calor.
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
FILOSOFIA ANTIGA ELS SOFISTES I SÒCRATES
ELS PRINCIPALS SOFISTES
3. Plató 3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plató (I)
Història de la Filosofia
Ciència, tècnica i societat
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
2. L’escolàstica i la filosofia de Tomàs d’Aquino 2
L'EDAT MODERNA.
El pensament d’Aristòtil.
Sòcrates Treball realitzat per: Salvador Bosch Tania Gorri Ana Bellido
2. Sòcrates Les claus per entendre la filosofia de Sòcrates
3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes
3.5 El problema l’ésser humà: teoria de la metempsicosi
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
La teoria hilemòrfica d’Aristòtil
3.6 El problema de la moral: teoria de la virtut
Jorge Porta 2ºBach B Filosofia
FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA
Els sofistes i Sòcrates
regit per llei: el logos
Unitat 14 L’idealisme alemany José Vidal González Barredo.
3.4 El problema del coneixement
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Unitat 2: L’Europa de l’absolutisme Monarquia absoluta i Reforma
Guillermo Martí Nomdedeu
La filosofia d' Aristòtil i les escoles hel·lenístiques
1. Aristòtil 1.6 El problema de la política
2. El naixement de la filosofia occidental
5. El problema de la moral: teoria de la virtut
Els filòsofs presocràtics
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
Per tant, hi ha d’existir
5. El problema de la moral: eudemonisme
Les escoles de l’Hel·lenisme
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3
4. Pirró d’Èlide i l'escepticisme
2. L’empirisme de Hume 2.1. L’origen i la constitució del coneixement
4. El problema l’ésser humà: teoria de la metempsicosi
El vitalisme de Nietzsche
Els sofistes Protàgores i Gòrgies Carla Domenech Marta Crespo
2. Zenó de Cition i l'estoïcisme
2. Sòcrates 2.1. La personalitat i la vida d’un filòsof singular
1. Els sofistes 1.3. El problema de la naturalesa: el gir antropològic
2. El materialisme històric de Marx
2. El materialisme històric de Marx
Categories estètiques
4. El problema de la moral: eudemonisme
3. Diògenes de Sínope i el cinisme
2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.4 Els cínics
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.0 Límits del coneixement en Locke Distinció entre idees i qualitats Idees en la ment. Qualitats.
Sentit inicial de la tragèdia Canvi amb Eurípides
3. El problema del coneixement: teoria de la reminiscència
2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica
2. Sòcrates 2.4. El problema del coneixement: el racionalisme socràtic
L’ESCOLA PITAGÒRICA: Els Atomistes: Demòcrit i Leucip
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
3.4 El problema del coneixement
3.5 El problema l’ésser humà: doctrina del soma-sema
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees
2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
Transcripción de la presentación:

La teoria de les Idees de Plató Unitat 4 La teoria de les Idees de Plató José Vidal González Barredo

El primer gran sistema filosòfic de l’antiguitat: racionalisme i idealisme Pàgina 64-66 Biografia Pàgina 66 Mapa pàgina 65 Tres factors que influeixen en la seva filosofia: L’evolució política de la polis atenenca Les preocupacions i l’itinerari polític de Plató La reacció davant del pensament del sofistes L’evolució política de la polis atenenca Guerres del Peloponès (431-404 aC): Desestabilització política 404 aC derrota d’Atenes: govern dels Trenta tirans 403 aC revolta democràtica de Trasibul: restabliment de la democràcia 399 aC judici i condemna a mort de Sòcrates Crisi de la democràcia atenenca i temps de la segona sofística Atenes (democràcia / imperialisme) Esparta (aristocràcia / militarisme)

1. Els objectius de la filosofia de Plató 1.1. Preocupacions i l’itinerari polític: Carta VII Pàgina 66-67 Text pàgina 66 Detractor de la democràcia per dues raons: Qui exercia el poder Com es prenien les decisions Els càrrecs s’exercien per elecció, torn o sorteig per ciutadans sense una formació específica Qui pot assolir la virtut política?, contraposa: Plató: ha de governar el més capacitat i idoni (per naturalesa) Es prenien per majoria. Veu dos inconvenients: La manipulació i la demagògia (per la baixa formació dels ciutadans) Que prevalen els interessos particulars i partidistes Plató: ha de prevaler el bé de la polis (l’interès comú) Igualitarisme sofista (qualsevol ciutadà) Excel·lència (Només a l’abast d’una minoria)

1. Els objectius de la filosofia de Plató 1.1. Preocupacions i l’itinerari polític: Carta VII Pàgina 67 Quins seran els mitjans per tal de poder aconseguir-lo? Trobar un ordre de valors universals i immutables (Sòcrates) que dotin d’estabilitat la polis i possibilitin una societat justa, i, perquè tot això fos possible, educar els ciutadans en aquests valors Reformador polític amb dos objectius: Sostraure la polis dels continus canvis i del deteriorament polític Trobar unes noves bases sobre les quals assentar l’ordre polític Pren-ne nota! I Pàgina 67

1. Els objectius de la filosofia de Plató 1.1. Preocupacions i l’itinerari polític: Carta VII Pàgina 64 La reacció davant del pensament del sofistes Els mals de la polis (tant la democràcia, com la tirania) són fruit de las teories dels sofistes. És per això que Plató en: L’àmbit èticopolític Contra el relativisme moral i el convencionalisme de les normes morals i polítiques Afirma que hi ha un ordre universal de valors que ha de ser la base d’un ordre polític estable La teoria del coneixement Contra el relativisme gnoseològic i l’escepticisme Afirma que és possible descobrir aquests valors i arribar a conèixer-los

1. Els objectius de la filosofia de Plató 1.2. Etapes i obres de la filosofia de Plató Pàgina 67-68 Diàlegs crítics o de la vellesa (369-347 aC) Revisa les seves pròpies teories i resol alguns problemes que presentaven. Temes polítics, qüestions d’història, cosmogonia i religió. Obres destacades: Parmènides, Teetet, Timeu, Lleis. Diàlegs de maduresa (385-370 aC) Elabora les teories que fonamenten el seu sistema i els mites més importants. L’amor, la bellesa, la polis ideal (la justícia) i la immortalitat de l’ànima. Obres: El banquet, Fedó, República, Fedre. Diàlegs de transició (388-385 aC) Inicia les seves pròpies teories i introdueix influències orficopitagòriques. Temes polítics en oposició amb els sofistes, crítica de la democràcia. Obres destacades: Gòrgies, Menó, Cràtil. Diàlegs de joventut (393-388 aC) Reprodueix el pensament socràtic. Definició conceptes ètics, l’educació i el coneixement. Obres destacades: Apologia de Sòcrates, Protàgores. Pren-ne nota! Pàgina 68 Pren-ne nota! II Pàgina 67