Història de la Filosofia

Història de la Filosofia
Tema 2 La Filosofia de Plató Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06
Context històric Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Pèricles i la Democràcia
...La nostra forma de govern no ha d'envejar res a les de les institucions dels pobles veïns, perquè som més aviat uns models que no pas imitadors d'altres. De nom és una democràcia, perquè l'administració està en mans no d'uns pocs sinó d'una majoria. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Context Històric Les Guerres Mèdiques contra els perses uneixen els grecs (499 a.C.) Atenes guanya la guerra i esdevé la Polis (Ciutat-Estat) dominant, sota el mandat de Pèricles Pèricles (c a. de C.), polític i general atenès, és la figura clau d’aquest moment, tant que s’anomena “Segle de Pèricles” el període del seu mandat. Aviat Esparta rivalitzarà amb Atenes per aconseguir el domini del mar Egeu. L’enfrontament (Guerra del Peloponès) comença l’any 431 a.C. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Context Històric L´any 404 a.C. Atenes cau davant d’Esparta, i això comporta la fi de la societat intel·lectual i democràtica de Pèricles. El s.IV és un moment de crisi. Els pagesos s'arruïnen per causa de la guerra, han de malvendre les seves terres i marxar a les ciutats, cosa que provoca atur i fam. En els darrers anys del s. V a. C. la lluita política enfrontarà els partidaris de la democràcia i els partidaris de l’oligarquia (l’aristocràcia). Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Grècia a l’època de Sòcrates
Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Els Sofistes, o l’art de la paraula
Gòrgies de Leontini Protàgores d’Abdera res no existeix, si alguna cosa existís no es podria conèixer si alguna cosa existís i es pogués conèixer no es podria comunicar L'home és la mesura de totes les coses; de les que són en tant que són i de les que no són en tant que no són Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Els Sofistes Eren mestres que anaven de ciutat en ciutat, ensenyant els joves rics a parlar i discutir a l'àgora, i cobraven per fer-ho. S'interessen per l’home (és a dir el ciutadà) i per la retòrica i de dret, claus per a mantenir la convivència. Defensen una teoria relativista sobre el món: per als sofistes, tot són opinions. La Sofística apareix en règims de democràcia i tolerància, que és on hi ha pluralisme de les opinions i llibertat d’expressió. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Els Sofistes: Tesis NIHILISME DE L’ÉSSER: No existeix un ésser substancial i permanent al canvi (Gòrgies) FENOMENISME: L’aparença és l’única forma de ser real. SUBJECTIVISME: L’home és l’únic criteri de veritat dels judicis. SENSISME: L’experiència és l’única font de coneixement. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Els Sofistes: Tesis CONVENCIONALISME: La societat no és un fet natural, sinó resultat d’un pacte. Les lleis político-socials (“nomos”) són convencionals (poden canviar, cada ciutat té lleis diferents). Només les lleis naturals són invariables. POSITIVISME: Les lleis jurídiques i morals han estat dictades pels homes, no pels déus. RELATIVISME: Tot és opinable. ESCEPTICISME: No existeix la veritat universal: Tot pot ser a la vegada veritable i fals. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Resum / Sofistes Els sofistes són relativistes o escèptics: no hi ha veritats absolutes, només hi ha opinió. Distingeixen entre saber i creure: només hi ha creences, no sabers. En un món en què tot és opinable, el llenguatge i la retòrica són fonamentals en la vida social, per convèncer als altres, tenir èxit, assolir i conservar el poder... Gòrgies i Protàgores, els sofistes més importants Sòcrates i Plató rebutgen els sofistes: responsables de la decadència moral i política de la Polis. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Jarabe De Palo Album: Depende Canción: Depende Que el blanco sea blanco que el negro sea negro que uno y uno sean dos como exactos son los números Depende Que aquí estamos de prestao que el cielo está nublao que uno nace y luego muere y este cuento se ha acabao Depende Depende ¿de qué depende? de según como se mire, todo depende Que bonito es el amor más que nunca en Primavera que mañana sale el sol y que estamos en Agosto Depende que con el paso del tiempo el vino se hace bueno que to lo que sube, baja de abajo arriba y de arriba abajo Depende Depende ¿de qué depende? de según como se mire, todo depende Que no has conocido a nadie que te bese como yo que no hay otro hombre en tu vida que de ti se beneficie Depende y si quiere decir sí cada vez que abres la boca que te hace muy feliz que sea el dia de tu boda Depende Depende ¿de qué depende? de según como se mire, todo depende

Redacció Sofística Com ja saps, els sofistes són relativistes, no creuen en l’existència d’una veritat absoluta. Hauràs d’actuar com un Sofista, redactant dos discursos al voltant d’una qüestió, com per exemple, si ser honest és bo o dolent. En el primer discurs t’hauràs de centrar en la defensa de la tesi que hagis escollit: Ser honest sempre és bo En el segon, en canvi, hauràs de fer tot el contrari, és a dir, condemnar-la amb tots els arguments possibles: Ser honest sempre és dolent Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Els Sofistes Reflexió: cal obligar algú a morir per defensar les lleis del seu país? Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Sòcrates, o... per què existeix el mal?
Només sé ... que no sé res. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Vida de Sòcrates ( a.C) Nascut a Atenes, fill de Sofronisc, un escultor, i de Fenareta, una llevadora. Estudia la retòrica i la dialèctica dels sofistes i les idees dels filòsofs jònics. A la guerra del Peloponès contra Esparta, lluita amb gran valor en diferents batalles. Passeja pels mercats i places d'Atenes, dialogant i discutint amb qui vol escoltar-lo, mitjançant preguntes. És poc agraciat, però arriba a ser molt popular a Atenes per la seva intel·ligència i sentit de l'humor. Als 70 anys és acusat de traïció i condemnat a mort. Ell mateix s’administra la dosi letal de verí. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Sòcrates / Conceptes bàsics
MÈTODE SOCRÀTIC 1.1. IRONIA 1.2. MAIÈUTICA INTEL.LECTUALISME MORAL DOCTA IGNORÀNCIA DIALÈCTICA UNIVERSALISME ÈTIC. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Mètode Socràtic: Tècnica dialogada per ajudar qui vol conèixer la veritat, perquè la pugui descobrir per si mateix, amb l’ajuda del llenguatge i d’un mestre que el vagi guiant. Té 2 parts: 1.1. Ironia: moment destructiu, negatiu i crític. Posa en contradicció a l'interlocutor, demostrant-li que defensa idees absurdes per tal que les abandoni. 1.2. Maièutica: moment constructiu, que porta cap a la saviesa. La veritat la portem dins l'ànima, però cal un esforç per descobrir-la, per fer el pas de les opinions vulgars a la ciència. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Mètode socràtic per a pensar per un mateix
Cal pensar en una afirmació de sentit comú, com ara: a. Aguantar ferm en el camp de batalla és de valents b. Per ser honest cal tenir diners 2. Buscar situacions o contextos en els quals aquesta afirmació pugui ser falsa: a1. És possible ser valent i, no obstant això, retirar-se del camp de batalla? b1. És possible ser pobre i també ser honest? Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

3. Si es troba una sola excepció, la definició és falsa o imprecisa: a2. és possible ser valent i retirar-se del camp de batalla (si l’estratègia ho recomana) a3. és possible mantenir-se ferm en la batalla i, no obstant això, no ser valent (ser un boig …) b2. és possible tenir diners i ser una mala persona (no cal posar exemples) b3. és possible ser pobre i ser honest: Jesucrist, Gandhi, la mare Teresa de Calcuta … Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

4. Cal reformular l’afirmació inicial, tenint en compte les excepcions: a4. Tan valent pot ser qui avança en el camp de batalla com qui es retira b4. Qui té diners és honest si els ha aconseguit de manera honesta. És honest qui no accepta diners “bruts” 5. El procés ha de continuar fins que no es trobin més excepcions. La veritat, si és que es pot aconseguir, es troba en una afirmació que no es pugui refutar. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

2. Intel.lectualisme Moral: és la conseqüència de la maièutica. Tot home bo és savi. Qui coneix el Bé, no pot deixar de fer-lo. Qui actua malament, ho fa perquè és un ignorant. 3. Docta Ignorància: “només sé que no sé res”. Reconèixer la pròpia ignorància, rebutjant els falsos coneixements, és el primer pas per arribar a la saviesa. 4. Dialèctica Socràtica: Art del diàleg. Amb el diàleg tothom ensenya i tothom aprèn. L'educació és col·lectiva: la ciutat ens educa. No aprenem del mestre sinó a través del mestres: l'autèntic magisteri el dóna la vida. 5. Universalisme ètic: Rebuig del relativisme dels sofistes, que defensa que “tot són opinions”. Per Sòcrates, és millor ser just que injust, és millor ser bo que ser dolent, és millor patir una injustícia que cometre-la. La funció del filòsof és definir els universals ètics i ajudar a cada home a trobar-los. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Resum / Sòcrates Cal reformar el jovent per fer-ne bons ciutadans (per això l'acusaran de corrompre els joves). Per aconseguir-ho cal una tècnica o mètode (el diàleg orientat a la recerca del Bé) i un mestre que orienti. El punt de partença de la filosofia és la introspecció (mirada interior, descobreixo el Bé quan m'analitzo interiorment). En la raó trobem conceptes clars, definidors de les essències de tot, comprensibles per tothom que busqui la veritat Els conceptes de la virtut són innats: els portem a dins i per això tendim a complir-los quan els coneixem. Qui coneix el Bé no pot deixar de fer-lo. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Sòcrates / Sofistes Semblances Interès per l'home: com cal obrar per ser un bon ciutadà ? Interès pel llenguatge: la veritat, o el convenciment, neixen a través de la paraula. La recerca d'influència social: moral en Sòcrates, política en els sofistes. Diferències 1. El mètode socràtic és el diàleg. La paraula és un instrument per arribar a la veritat. Els sofistes usen la paraula per aconseguir el poder (Retòrica). 2. L'ideal socràtic és aconseguir la felicitat. L'ideal dels sofistes és aconseguir l'èxit. 3. Sòcrates vol fonamentar la filosofia, definint els conceptes ètics (què és el Bé, què és la Veritat...). Per als Sofistes això és impossible. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Vigència de Sòcrates Descobriment del Bé per introspecció: Plató, Sant Agustí i Descartes. Maièutica: art de fer sortir les idees morals que innatament posseïm: Pedagogia humanista. La moral com a recerca que cadascú ha de fer. Ningú no pot fer l'experiència moral per tu. Distinció entre opinió i veritat: El mètode socràtic ens permet distingir entre qui realment és savi i qui només creu que ho és. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Activitats d’aprenentatge

A1 / Vocabulari bàsic. Defineix:
Mètode Ironia Maièutica Intel·lectualisme moral Docta ignorància Universalisme Ètic Retòrica Dialèctica Protàgores Gòrgies Pèricles Fenomenisme Convencionalisme Introspecció Relativisme Escepticisme Positivisme Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

A partir de les següents imatges, contesteu les qüestions: Què és el mal? Escriviu-ne una definició. Es pot evitar el mal? Com? Qui actua malament, és realment només un ignorant? Escriviu un argument a favor i un en contra. És millor patir una injustícia que cometre-la? Escriviu un argument a favor i un en contra. Per què cal actuar sempre “bé”? Cal aplicar càstigs als qui actuen malament? Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

A3 / Practicant amb el mètode socràtic
Com faries perquè algú s’adonés que les següents afirmacions que sosté són errònies? Pots redactar-ho en forma de diàleg: Els homes són superiors a les dones Cal utilitzar els càstigs físics si volem que els altres ens facin cas Cal seguir sempre les modes, perquè en cas contrari ningú no ens té mai en compte. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Treball voluntari: - Exemples de programes de televisió basats en la “teleescombraria”. Fer-ne una crítica socràtica. - Presentació a classe de la informació recollida Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Fonts d’informació per ampliar el tema estudiat
Web: Areté Filòpolis Llibres: Alain de Botton: El consol de la filosofia. Ed. La Magrana Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Plató, o la recerca d’un món ideal
Els objectes i fenòmens que ens envolten són canviants i aparents. Només en les idees, que es capten amb els ulls de la ment, es troba la vertadera realitat. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

preàmbul Creus que el món en què vivim és horrorós, o simplement, un mal lloc on viure-hi, ple d’imperfeccions, misèria, mal i dolor? Creus que, en algun lloc, lluny d’aquí, hi ha un món perfecte, on tot és bo, bell, etern i vertader? Has desitjat arribar-hi d’alguna manera? Penses que val la pena visitar aquest món de perfecció, encara que això suposi un gran esforç, lluita i sacrifici? Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Si has contestat que sí a les anteriors preguntes, no ho dubtis, tu ets un...
IDEALISTA com el primer idealista de la història: PLATÓ Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Grècia a l’època de Plató

Vida de Plató Aristocles neix a Atenes l´any 427 aC., un any després de la mort de Pèricles, en el si d’una família noble. "Plató" és un sobrenom que significa: "el d'esquena ampla". Els seus vincles familiars l’introdueixen en la vida política d´Atenes. Dos oncles, Càrmides i Críties, formaran part dels “trenta tirans” pro-espartans. Va ser deixeble de Sócrates. Fou testimoni de la mort del mestre durant el règim democràtic atenès, l'any 399 a. de C. Tement per la seva vida, marxa d’Atenes per algun temps i viatja a Mègara i Siracusa (Sicília). Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Vida de Plató 387 a. de C: Plató funda a Atenes l'Acadèmia, la primera universitat europea. Aristòtil, el seu alumne més destacat Volent conjugar la filosofia i la política, torna a Sicília el 367 a. de C., com a tutor del tirà de Siracusa, Dionís II el Jove, i per instaurar el seu sistema social utòpic. L'experiment va fracassar. Plató encara farà un altre viatge a Siracusa en el 361 a. de C., però tampoc no va tenir èxit. Passà els últims anys impartint conferències a l'Acadèmia i escrivint. Morí a Atenes l'any 348 o 347 a. de C. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Diàlegs de Plató 4 períodes: Joventut: Apologia de Sòcrates, Critó, Carmides, Protàgores Obres amb diàleg molt viu. Recullen la conversa tal com era en època de Sòcrates. Transició: Gòrgies, Menó, Hípies I,II, Eutidem. Toquen qüestions de tipus polític. El Sòcrates històric comença a desaparèixer. Maduresa: Banquet, Fedó, República, Fedre. Obres literàries més perfectes. Sòcrates és el gran protagonista: les seves tesis són les que s’acaben imposant. Vellesa: Sofista, Polític, Lleis, Teetet, Parmènides, Timeus. Diàlegs on apareixen molts mites i referències a la divinitat. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Què és la realitat? : Teoria de les Idees
Què és real? Què és aparent? Parmènides: el real és allò que no canvia mai, l’ésser. Heràclit: el real és allò que sempre està canviant, l’esdevenir. Plató: hi ha dues realitats, una sotmesa al canvi i una altra que no canvia mai, perquè és perfecta. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Dualisme de l’ésser el món material o sensible (el podem veure i tocar), és el món de les coses, el món dels fets, el món de la matèria. Es troba sotmès a un canvi permanent i constant. És el món tal i com el pensa Heràclit. el món no material o intel.ligible (només el podem pensar). El Món intel·ligible és el món de les formes pures, o IDEES, l’autèntica realitat perquè és perfecta i no canvia mai. És el món tal i com el pensa Parmènides, i que fa possible el món sensible, ja que les coses materials només són còpies de les Idees (Participació). La ciència, l’ètica i la política es basen en aquestes realitats immòbils i estables que són les Idees. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Característiques de les Idees
Les Idees són: úniques (per això podem parlar de LA Veritat, EL Bé, LA Justícia...) eternes (alienes al temps: el que ahir era just ho serà també avui i demà) Indivisibles Immutables: no canvien Absolutes Universals: permeten la creació d’enunciats predicatius. “La taula és rectangular” (idea: Rectangle”) Jerarquitzades: Bé (idea suprema), Veritat i Bellesa. Criteris de valoració per a jutjar les coses sensibles. Captables per la intel·ligència, no pels sentits. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Què és la realitat? : El Mite de la Caverna
Simbologia: La caverna representa el món sensible, i les ombres són les les coses materials Els presoners representen l’home encadenat al món material i als desigs del cos, creient que només existeix la realitat que percep amb els sentits El món exterior a la caverna representa el món de les Idees El Sol representa la idea del Bé. Relació Bé / Sol: el Sol dóna la vida en el món material. La idea de bé dóna sentit a totes les Idees. El presoner que s’escapa representa el filòsof (Sòcrates), que ha pogut deslliurar la seva ànima de les cadenes del cos i contempla la vertadera realitat: les idees. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Dialèctica ascendent: Mite de la Caverna

Com s’arriba a les Idees?
1. Via de l’Amor (Eros): força que ens impulsa cap al bé, motor de la dialèctica (camí) ascendent. Conèixer és estimar les idees. Hi ha dos tipus d’amor: L’amor als cossos; no és autèntic, perquè el cos pertany al món sensible (degradat i inferior) L’amor de l'ànima: amor superior, és l’amor a les Idees belles. Les coses sensibles belles ens desperten l’amor o desig de la bellesa autèntica (la idea de bellesa). En el Banquet es presenta el procés ascendent de l'amor: comencem estimant els cossos bells, després es passa de l'amor dels cossos a l'amor a les ànimes, i finalment de l'amor a les ànimes a l'amor a les Idees. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Com s’arriba a les Idees?
2. Via del Record o Reminiscència (Anamnesis) En el Menó, Plató ens diu que “conèixer és recordar” el que l’ànima posseeix de forma innata, degut a la seva vida anterior 3. Via de la Dialèctica És la via lògica i racional: per un procés de deducció l’ànima descobreix les veritats matemàtiques i universals (Idees) que ordenen la realitat física, obrint el pas a la ciència. 4. Via de la Purificació En el Fedó, Plató ens descriu la filosofia com a preparació moral per a la mort, la qual s’ha de percebre com el retorn definitiu de l’ànima al món de les Idees. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Via de la Dialèctica / Graus de Coneixement (Símil de la línia)
Objectes imaginats Objectes materials Matemàtiques Idees Imaginació (Eikasia) Creença (Pistis) Coneixement discursiu (Dianoia) Dialèctica (Noesi) Opinió (Doxa) Món sensible Saber (Episteme) Món de les Idees Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Antropologia / 1 L´home és un compost de dos elements (cos i ànima, DUALISME). L’ànima pot arribar a conèixer les Idees, però està entorpida pel cos. L’ànima ha de fer un esforç per enlairar-se per sobre dels límits que el cos li imposa. Per Plató, el coneixement és record, reminiscència (anamnesi). Conèixer és reconèixer. L'ànima prové del món de les idees: ha estat en contacte amb elles i les coneix. El coneixement té caràcter espiritual: procés de purificació de l'ànima, alliberament de la presó del cos. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Antropologia / 2 Per explicar la relació entre l’ànima i el coneixement, Plató utilitza el mite del Tir Alat: “Les ànimes són eternes, i viuen al món intel·ligible, contemplant les idees. Les ànimes marxen en processó cada una a dalt d'un carruatge, tirat per un auriga (pilot), amb un cavall blanc i un cavall negre. De sobte el cavall negre es desboca, surt del camí i malgrat els esforços del pilot cau al món sensible”. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Plató: Mite del Tir Alat

Antropologia / 3 L’auriga representa la part racional de l’ànima que la guia i la condueix. El cavall blanc representa la part irascible, violent... i el cavall negre la part concupiscible, sensual, de l’ànima, que és la més baixa. Les ànimes perden el seu lloc d’origen per la seva imperfecció. Per un procés de purificació (dialèctica ascendent), que porta a una millora moral, l’ànima es perfecciona per tornar al seu lloc d’origen. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Antropologia / 4 En el Menó, Plató demostra que conèixer és recordar, quan aconsegueix que l’esclau de Menó, analfabet, resolgui el problema de construir un quadrat que sigui el doble d’àrea d’un altre quadrat donat. Les ànimes virtuoses tornaran després de la prova terrenal al món de les idees. Les que no, transmigraran de cos en cos, fins que assoleixin la necessària regeneració moral. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

PLATÓ: TEORIA POLÍTICA / 1
La teoria política de Plató parteix de la seva concepció de l’ànima. Hi ha tres tipus d’ànima: Ànima racional sensible: És l'ànima superior, l’ànima dels filòsofs, dedicats a la Raó. Ànima passional o irascible: És l'ànima dels soldats, defensors de l'ordre en la polis. Ànima sensual o concupiscible: És l'ànima dels obrers, artesans, productors. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

PLATÓ: TEORIA POLÍTICA / 2
Cada ànima té una virtut pròpia (prudència, valentia, temprança) i per tant pertany a una classe social determinada. Una societat justa conjuga el tipus d’ànima de cada individu amb la seva funció social i política. Quan l’ànima i la funció social coincideixen, aleshores l´home és just i la ciutat és feliç. Plató no és un demòcrata. La democràcia ha matat Sòcrates. La democràcia és un sistema degenerat, degradat, (on mana tothom no mana ningú) L’alternativa a la crisi de la polis és el filòsof-rei, unió del saber més el poder: només qui coneix la idea de bé pot practicar-la. Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Règims polítics (de més a menys perfecció):
Aristocràcia: (Aristos, el millor i Cratos, poder) govern dels millors. Està dirigida pel filòsof-rei. La Timocràcia (Timos, valor) govern dels militars. És un govern massa violent. Els guerrers volen governar la ciutat com si es tractés d’una caserna. Oligarquia (Oligos, pocs) Govern dels rics, que són sempre una minoria. Els rics són sempre egoistes. Democràcia: (demos, poble). El poder del poble, entès com igualtat davant la llei. Era el model de Pèricles. És un règim d’opinió pública. La Tirania o dictadura és el govern més injust, conseqüència de la degradació de la democràcia. No hi ha cap virtut ni cap llei, només la voluntat del tirà Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

PLATÓ: Tres classes socials
MAGISTRATS GUERRERS PRODUCTORS VIRTUT: Prudència (saviesa) Fortalesa Temprança/ moderació OFICI Legislar (governar) Defensar l’estat Produir ÀNIMA: Racional Irascible Concupiscible Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Crítica a Plató Allò que és bo per a l’estat, també és bo per a l’individu? Només poden governar els filòsofs? Només els governants poden ser justos? Existeix de debò el món de les idees? Cal abolir la família? És moralment acceptable la Eugenèsia? És acceptable una societat tan classista? Podem liquidar la democràcia? Cal acceptar una societat totalitària com la que propugna Plató? Què passa amb la llibertat de l’individu? Per a una crítica del platonisme: Karl POPPER: La sociedad abierta y sus enemigos. Ed. Paidos Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Vocabulari de Plató Idea (eidos) Imaginació Matemàtiques Metempsícosi Menó Mite de la Caverna Opinió (doxa) Reminiscència Ciència (sofia) Veritat Al·legoria Ànima (psiqué) Bé (agathón) Ciutat (polis) Dianoia Coneixement intel·ligible Coneixement sensible Creença (pistis) Dialèctica Món Sensible Món de les Idees Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Activitats d’aprenentatge
Reflexió: Vivim en una caverna? És millor viure dins la caverna o fora? La ignorància fa la felicitat? Cal abolir la democràcia? Es pot assolir la perfecció? Escola Pia Santa Anna / S.C./ Filosofia II / Curs 05-06

Història de la Filosofia

Presentaciones similares

Presentación del tema: "Història de la Filosofia"— Transcripción de la presentación:

Presentaciones similares

Sobre el proyecto

Feedback

Iniciar la sesión

Autorizarse a través de una red social:

Història de la Filosofia

Presentaciones similares

Presentación del tema: "Història de la Filosofia"— Transcripción de la presentación:

Presentaciones similares

Sobre el proyecto

Feedback