Interior holandès I Joan Miró 1893-1983

1.- Dades bàsiques Autor: Joan Miró Cronologia de l’obra: 1928             Títol:Interior holandès I         Autor: Joan Miró           Cronologia de l’obra: 1928 País: Catalunya             Estil: Surrealisme     Material i tècnica: Pintura a l’oli Suport: tela Ubicació original:- Ubicació actual: MOMA, Nova York            

Surrealisme: Moviment que defuig representar la realitat tal com és Surrealisme: Moviment que defuig representar la realitat tal com és. Molt influenciat pel Dadaisme i per les teories de Freud. El 1924 André Breton publica el Manifest Surrealista. Pels surrealistes és el subconscient el que ha de dirigir l’elaboració d’una obra perquè és aquest qui veu més enllà de la realitat palpable. El Surrealisme va seguir dues vies: l’abstracció surrealista (Masson, Miró) i el surrealisme oníric (Ernst, Magritte, Dalí).

2.- Breu biografia de l’autor * En el procés de la seva formació va rebre diverses influències que van des del noucentisme fins el fauvisme i el cubisme. * En arribar a París, el 1920, es va relacionar amb els surrealistes i la seva pintura va derivar cap a una pintura molt arrelada a la terra, a partir de la qual universalitzava els seus valors amb una simbologia pròpia en la qual el color és d’importància cabdal.

La masia. 1921-1922

Terra llaurada. 1923-24.

3.- Descripció formal Descripció: El personatge principal toca un llaüt de tals dimensions que, més que tenir-lo repenjat damunt de les cames encreuades, sembla que les cames surtin de l'instrument musical. El cap sembla perllongar-se en la blancor de la taula. Un gat juga amb un cabdell de llana sota la taula. A l'esquerra, a primer terme, un gos rosega un os, un gripau empaita un insecte i un ganivet de cuina pela una poma. A l'altra banda de la composició apareix l'empremta d'un peu sobre el terra, una ratapinyada volant i un quadre, que representa un paisatge, penjat a la paret. A la seva dreta, una finestra oberta deixa veure el paisatge d'Amsterdam amb els canals, un pont, una barca, un cigne, unes cases al fons…. Iconografia: Versió lliure d’un quadre de Sorgh: El tocador de llaüt de 1661.La noia de l’original ha estat suprimida. Funció: Estètica.

El tocador de llaüt. Sorgh

d.- Forma i composició: Forma: Tancada. La línia delimita els diversos elements del quadre. Composició: Tancada. Tendència cap a l’abstracció gràcies a la utilització de l’esquemàtica simbologia mironiana. Simetria: No hi ha simetria La pintura és totalment assimètrica. La figura principal no està centrada en el quadre sinó desplaçada vers l’esquerra. Geometria: poca importància de la línia recta. Hi ha un predomini de les línies diagonals sinuoses. e.- Línies compositives: Diagonals sinuoses.

Perspectiva: Geomètrica. Punt de vista alt. f.- Recursos tècnics Pinzellada: Acurada. Color: Utilització de colors molt brillants purs, de manera plana i sense formar ombres. La funció del color en aquesta obra és la delimitació de l'espai. Aquest, queda delimitat pels colors de les dues parets i del terra i remarcat per la situació del personatge principal en l'angle on convergeixen els tres colors. Hi ha un estret lligam entre forma i color Llum:No hi ha una font lumínica concreta. La llum sorgeix dels mateixos colors. Perspectiva: Geomètrica. Punt de vista alt.

4.- Significat de l’obra a.- Elements propis de l’estil: L’Interior holandés I s’emmarca en el surrealisme oníric, encara que també pot emmarcar-se en el surrealisme abstractiu, i desenvolupa amb el seu llenguatge propi un món particular a partir d’una obra prèvia. Trobem en aquesta obra dues característiques bàsiques de la pintura mironiana: la gran importància al color i a les formes esquemàtiques i aparentment senzilles. Per això aquesta obra es considerada com una de les més representatives del Miró figuratiu.

b.- Relació entre forma i funció: Aquesta obra de Miró forma part d’un conjunt de tres, anomenades Interiors holandesos i inspirades en quadres d’autors del segle XVII. Amb aquesta manera de fer, Miró no pretén interpretar l'obra d'un altre artista, sinó que això li serveix de punt de partida per a analitzar la forma pura. Acudeix als quadres dels mestres per substituir el sistema de creació espontània per un treball elaborat, principalment en el terreny de la forma. c.- Iconologia: El món particular de Joan Miró deixa una obra polisèmica i de lliure intepretació, no tancada a noves interpretacions. Aquest món particular de Miró es basa en els signes. Podem dividir els signes mironians en configuracions còsmiques (taques, espirals, ziga-zagues, sols, llunes...) i orgàniques (peus, natges, braços, mans cares, ulls, ocells .....). A l’interior holandès I en podem veure molts d’orgànics.

Interior holandès II Interior holandès III

d.- Relació entre l’època i l’obra: En ple surrealisme, el món dels somnis i de la fantasia esdevé un dels principals temes pictòrics ja que crida l’atenció als pintors d’aquest moviment. El naixement de la psicoanàlisi, basada en les teories de Freud, és la clau per analitzar les obres mironianes que es mouen dins del surrealisme abstractiu i oníric. L’obra que analitzem n’és un bon exemple.

5.- Transcendència de l’obra L’obra de Joan Miró es fonamenta en la investigació constant a la recerca d’un món particular que esdevingui universal. Per això, les seves fonts d’inspiració van des d’elements propis del seu paisatge personal fins a obres inspirades en l’estètica d’altres països, com és el cas de la que analitzem. Joan Miró sempre deia que l’important no era la realització material de l’obra sinó la preparació en hores d’estudi prèvies. En certa manera, i a diferència d’altres pintors, Miró no posava a la venda les obres que creava si no n’estava plenament satisfet. Per aquest motiu l’element ètic, en Miró, és un dels factors que s’han de tenir en compte quan s’analitza la seva obra.

El carnaval de l’arlequí. 1925.

Paisatge català. 1923-24.