EL QUE NECESSITO PER VIURE

Necessito el bàlsam de la música, sense ella no podria viure. Avui, escoltant una melodia, commogut per la bellesa de la seva composició i interpretació, sense voler ni preveure, m'he adonat que la meva ment divagava sobre allò que necessito per viure. I m'he adonat que ... Necessito el bàlsam de la música, sense ella no podria viure.

I els versos de la poesia, el llibre a les mans, . I els versos de la poesia, el llibre a les mans, l'olor del paper imprès, el llapis que subratlla i anota, el temps en què el llibre reposa tancat al pit quan la paraula, inesperadament, travessa l'ànima.

Necessito el cel de la nit, i la lluna, i els estels. I el silenci, el beneït silenci, tan sols trencat per la veu del vent quan tot dorm.

i l'olor de la brea, i la carícia de l'onada a la sorra, Necessito la mar i l'oceà, perdre’m en el seu horitzó i en la seva remor, i l'olor de la brea, i la carícia de l'onada a la sorra, i la sensació del cos en l'aigua deixant-se bressolar.

I l'olor del pa calent, i de la terra mullada, i el de l'herba sucosa, i el de la llar quan el tronc crema i es converteix en brasa.

Necessito el passeig per la muntanya i el camp, i contemplar la vida i el seu batec en les estacions. Aturar-me sobre la roca o el tronc caigut i veure passar l'aigua del rierol i el núvol al cel. I l'aigua de la font, i la baia en la branca, el fruit inesperat i la flor regalada per la terra.

Necessito la trobada amb l'amic, la intimitat en la conversa, en el diàleg, el passeig per la vida pròpia i de l'altre trenant alegries i tristeses, penes i esperances. .

Necessito els meus fills. La seva pell, la seva veu, el soroll a la casa i el desordre de les joguines. Necessito veure'ls quan dormen, i donar-los el petó que els vol guardar. Necessito la seva salut i la seva alegria, que són el sentit de tot.

Necessito veure als meus pares, en la seva vellesa, i reconèixer en ells el pas del temps, l'amor que perviu, el destí que m‘ofereix, l'adéu inevitable que em connecta a la vida aquí i ara, perquè les arrugues de la pell en la vellesa són els solcs del temps pels què tots transitem i arribem a un final.

Necessito fer l'amor amb ella. Fer l'amor. Fer-ho, construir, crear, en cada gest, abraçada, mirada, amanyac, ímpetu, encontre. Necessito saber que l'amor existeix perquè és, i es manifesta en la pell, en la mirada, en el petó, en el somni abraçat. I fer-ho en els petits gestos de cada moment, en el caminar junts, construir junts, conviure en-amor-a-dos.

Necessito saber que la bondat existeix, i que l'esperança no es rendeix. I convocar-les quan no les trobo.

Necessito compartir la bellesa. El que em commou i sorprèn, el que em provoca l'alegria, el que em connecta a la vida. Necessito obrir el regal amb els altres.

Això és en veritat tot el que necessito. I necessito agrair cada instant regalat, cada batec que l'acompanya i cada alè que em connecta a la vida. Això és en veritat tot el que necessito.