Cristian Arce Carlos Antequera Aítor Barba · La Revolució Industrial y les seves conseqüències

1.La expansió de la Revolució Industrial Index 1.La expansió de la Revolució Industrial 1.2.Les ciutats y la burguesia 1.3.El proletariat i els suburbis II. Les Revolucions liberals i democràtiques 3.El moviment obrer

1.Expansió de la Revolució Industrial En la Revolució Industrial del segle XIX es distingueixen dues grans etapes: Primera Revolució Industrial (1760−1870): Gran Bretanya és la gran protagonista. Els motors de la industrialització són el carbó i la màquina de vapor; les indústries pioneres, la tèxtil i lasiderúrgica. La invenció de la locomotora inicia una revolució en els transports i es converteix en el símbol d'aquesta etapa. Segona Revolució Industrial (1870−1914): Es consoliden noves potències industrials com:Alemanya, EUA i Japó. L'electricitat i el motor d'explosió transformaran el món. Sorgeixen nous mitjans de transport (automòbil, avió) i noves indústries (química).

1.2 Les ciutats y la burgesia A causa dels avanços, la població es va duplicar. La mecanització de l'agricultura va alliberar mà d'obra cap a la indústria i milions d'europeus es van anar a les ciutats, que van sofrir un creixement accelerat (Manchester). El descontrol va provocar: a) Greus problemes de planificació, clavegueram, escombraries, aigua. b) Especulació i pujada de preus, els habitatges solament eren accessibles a la burgesia. c) Els càrrecs principals es van transformar, van ser il·luminades, pavimentades. d) Els bancs, parlaments, teatres, borses i museus mostraven els valors burgesos. e) L'alta burgesia vivia en palauets, però la classe mitjana en pisos.

1.3 El proletariat i els suburbis La cara oposada eren els obrers, que vivien amuntegats en barris propers a les zones industrials, els suburbis; o en els pisos alts dels edificis burgesos. Enfront de la lluminositat dels eixamples, els barris obrers formaven part dels paisatges negres industrials, a causa de la combustió del carbó. Vivien en duríssimes condicions, amb salaris baixos, falta total de salubritat i sense protecció social en cas de malaltia, accident o atur. Van formar una nova classe social, el proletariat; amb una lluita per millorar les seves situació i fer valer els seus drets, la qual cosa va donar origen al moviment obrer.

II. Les Revolucions liberals i democràtiques Liberalisme: va néixer a Espanya i França, assenyalava als enemics de la invasió napoleónica i la restauració monàrquica. Eren burgesos que pretenen un règim polític constitucional. Els seus valors eren la llibertat, la igualtat i la propietat. Nacionalisme: va ser la reacció a l'ocupació napoleònica a Alemanya. Defensaven la formació d'Estats sobirans constituïts per persones que compartissin llengua, història i tradicions comunes. Va donar lloc a moviments d'unificació i independència Les primeres revolucions liberals i nacionalistes a Europa: Després del Congrés de Viena va haver-hi reaccions contra les idees liberals, republicanes i nacionalistes. Els governs temien una revolució i van prendre mesures: volta a l'absolutisme, reunió en congressos internacionals per acordar lluitar contra les revolucions. El principal objectiu del Congrès de Viena (instaurar estabilitat) va fracassar, perquè entre les seves resolucions no es van considerar les aspiracions nacionalistes ni liberals.

Els primers intents de revolució van sorgir a Nàpols, Espanya i Rússia en la dècada de 1820. Grècia va aconseguir independitzar-se de l'Imperi Turc i ser reconeguda com a nació en 1829. Despres sorgiren altres revolucions: A França a l´any 1830, perque la fúria popular francessa va ser deslligada per la intenció de Carlos X de tornar a l'absolutisme. La revolució de 1848: Al març van esclatar moviments revolucionaris a les principals ciutats centreeuropees, volien llibertats individuals, governs representatius i respecte als drets nacionals. Va afectar a: França, Imperi Austriac, Paisos Alemanys, Italia i Piamonte A l´ imperi Austriac es formà: Monarquia dual: es reconeix la diversitat ètnica, lingüística i religiosa de l'Imperi Austríac però existeix una estructura militar i política superior, al capdavant de la qual estava l'emperador.

3.Moviment obrer El moviment obrer s´originar per part dels obrers, per la lluita per una igualtat social y económica. El moviment obrer tenia dos camins per canviar la situació: Els sindicats: associacions que mitjançant vagues forcessin la promulgació de lleis, lluitessin contra els convenis de treball i milloressin les condicions laborals. El socialisme: nou sistema econòmic en el qual no manessin les lleis del mercat, i abolir així el capitalisme, que generava relacions injustes i desiguals. Els primers socialistes: Robert Owen, Charles Fourier, Saint−Simon. A continuació aparexqueren: El marxisme: El marxisme va començar a difondre's després que Marx publiqués El capital en 1867. Marx pensava que la lluita de classes feia avançar la història i que el proletariat i la burgesia protagonitzaven la de la seva època. Després es varen introduir: Anarquisme: Es fonamenta en l'organització del partit obrer i en la capacitat de l'individu per aconseguir la llibertat i una relació igualitària amb els seus semblants. I i II Internacional: La idea de crear un moviment obrer internacional venia de la Revolució Francesa.