És un salm de confiança individual És un salm de confiança individual. Una persona (un “just”) expressa la seva total confiança en el Senyor que fa justícia, malgrat que estigui passant una situació dramàtica i la seva vida es trobi en perill. El salm 10 evidencia el greu conflicte que hi ha entre els malvats i el just. Els malvats i els injustos (vv. 2.6) estan més ben organitzats, mentre que el just (vv. 3.5) fa la impressió que està sol. Els malvats l’encalcen com si fos un animal (v. 2). El just representa els rectes de cor (vv. 2.7), és a dir, els qui es mantenen fidels a Déu i alimenten amb constància un projecte de societat basat en la justícia. Tanmateix, els malvats són violents (v. 5), els posen paranys, mirant de destruir-los d’amagat (v. 2). Les relacions estan de tal manera corrompudes, que sembla que hom es trobi enmig d’un caos social sense precedents (v. 3) + Com és habitual en els Salms de súplica, els últims versets (vv. 8-9) són una expressió de confiança en el Senyor.

... Aliat del just +++ El Déu de l’Aliança és el motor que impulsa el salmista, portant-lo a la confiança. És l’aliat del just i del poble que lluita per una societat renovada, el company que sosté i defensa la causa de la justícia. +++ El Nou Testament és ple de passatges on hom convida els seguidors de Jesús a tenir confiança (per exemple, Mt 10,16.19-20; Jn 6,20; 16,33). Es pot llegir tot l’Evangeli de Mateu a la llum del tema de la justícia, tal com el podem trobar en el salm 10 (Mt. 3,15; 5,10.20; 6,33; etc.). 20; 6, 33; etc.). +++ Ja hem dit que es tracta d’un salm de confiança individual. Però de confiança enmig de greus conflictes. És oportú de resar-lo quan, a causa de les injustícies, ens vénen ganes de fugir del món; quan ens sentim perseguits; quan ens adonem que la corrupció és el motor de la societat; quan els nostres amics ens diuen que no val la pena de lluitar per la justícia; quan estem cansats de tanta impunitat; quan necessitem reforçar la nostra confiança en el Déu just que estima la justícia; quan volem veure Déu cara a cara i l’única manera de fer-ho és lluitar per la justícia.

Estic en mans del Senyor, ¿com podeu dir-me: «Vés-te’n errant, ocell, per les muntanyes? Mira, els malvats ja tiben l’arc, tenen la fletxa posada a la corda per tirar mentre és fosc a l’home bo. ¿Què pot fer un just, si els fonaments s’esfondren?»

El Senyor habita al seu temple, el Senyor té el tron en el cel; d’allà estant observa tot el món, des del cel examina tots els homes;

examina els justos i els culpables, i abomina els qui volen violències; farà ploure brases sobre els culpables, i hauran de beure foc, sofre i tempesta.

Perquè el Senyor, que és just, estima la bondat, els homes rectes el veuran cara a cara.

Una altra vegada em sento atacat per aquesta desesperació sinistra que a vegades se’m posa als replecs de l’ànima, en plena fosca de nit, fins al mateix centre del meu ésser. El desig de desentendre’m de tot i desaparèixer, de renunciar a la vida, de dimitir de la meva responsabilitat d’home, on he fracassat d’una manera tan evident. Estic cansat, Senyor, cansat fins al moll dels ossos; i el meu únic desig és ajeure’m i deixar-ho tot en pau. Que passi el que passi. Estic cansat de lluitar, cansat de somniar, cansat d’esperar, cansat de viure. Deixeu-me seure en un racó, i que el món vagi fent la seva, quedant jo lliure de tota responsabilitat d’impedir-ho. El vostre mateix Salm ho diu: “Quan fallen els fonaments, què podrà fer el just?”... Sabeu molt bé que vull continuar i jo sé que vull lluitar. Les meves paraules de queixa han estat només la manifestació de la meva desil·lusió, que creixia sota la pressió d’una paciència perllongada i havia d’esclatar de cop per a donar pas a la clara realitat d’un sentiment més gran. No, no m’escapoliré. La meva existència servirà poc o molt al món, però el meu lloc és aquest, i em proposo mantenir-lo, defensar-lo i fer-li honor. No m’escapoliré. El salm començava amb el consell covard: “Vés-te’n errant, ocell, per les muntanyes”. I acaba amb la paraula de fe: “El Senyor, que és just, estima la bondat, els homes rectes el veuran cara a cara”. Mai no fugiré.

Senyor, que teniu el tron al cel, contempleu com els malvats tensen l’arc per a disparar contra els bons; no permeteu, Senyor, que els vostres fills caiguin en la temptació del desànim; que, davant la dificultat, no ens escapem com un ocell a la muntanya, sinó que sapiguem acollir-nos en vós i, enfortida la nostra fe, esperem, sense temor, que un dia podrem contemplar el vostre rostre, pels segles dels segles. Amén.