Monestir de Poblet
Al segle XII s'instal·là en una vella ermita petita i mig ruïnosa en un bosc al peu de les muntanyes de Prades un sol ermità, de nom Poblet. El rei moro de Siurana de Prades, Almemoniz, propietari de les terres, el féu presoner tres cops, però tres cops el vell ermità desaparegué miraculosament de la presó. El musulmà, desconcertat, pensà que era un missatge diví. Així que prohibí als seus homes molestar el monjo per tal que pogués resar en pau.
El comte Ramon Berenguer IV es posà secretament en contacte amb Poblet, i li demanà ajuda en la reconquesta d'aquelles terres al musulmans. L'ermita del monjo Poblet serví de base des d'on atacar als moros de Siurana. Els cristians aconseguiren vèncer i fer fora els sarraïns. Ramon Berenguer, agraït a Poblet, volia reconstruir de nou aquella ermita i engrandir-la. Demanà a dotze monjos cistercencs procedents de l'Abadia de Fontfreda que s'instal·lessin allí sota la tutela del nou abat Poblet, que també donà nom al monestir. Així comença la història del Monestir de Poblet
Des del regnat de Pere el Cerimoniós i durant els segles XIV i XV esdevingué el panteó reial dels sobirans de la Corona d'Aragó, tot i que també acull les tombes d'alguns monarques anteriors, d'altres individus de la família reial i de diferents llinatges nobiliaris.
El Reial Monestir de Santa Maria de Monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150, està situat al peu de les muntanyes de Prades, a la comarca de la Conca de Barberà. Constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i es pot comptar entre els conjunts monàstics més importants d'Europa, essent de fet, el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu.
Pertany civilment al terme municipal de Vimbodí i Poblet i eclesiàsticament a la parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí, ambdues poblacions pròximes a la vila de Montblanc, amb vincles molt estrets amb el monestir.
El 1921, després de la visita del rei Alfons XIII, fou declarat Monument Nacional pel Govern Espanyol. El 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Fi de l’excursió Fins el mes que ve. 19 d’abril de 2017 Benet