► Davant la imminència del combat, la comunitat reunida en el Temple (v. 3) implora la protecció divina i la victòria del rei (vv. 2-6). Com era habitual en aquestes circumstàncies (1Sa 7,7-10), un sacrifici acompanyava la súplica (v. 4). ► La segona part del Salm (vv. 7-9) és un oracle pronunciat en nom del Senyor, que anuncia la victòria al seu Ungit.

…escolteu-nos avui que us invoquem La invocació final: “Senyor, doneu al rei la victòria, escolteu-nos quan us invoquem” (Sl 19,10), ens revela l’origen del salm 19. Ens trobem davant un salm regi de l’Antic Israel, proclamat en el temple de Sió durant un ritu solemne. S’hi invoca la benedicció divina sobretot en “dia de perill” (v. 2), és a dir, en el moment en què tota la nació es troba esglaiada, amb una angoixa profunda, a causa del malson de la guerra. S’evoquen, de fet, els carros i els cavalls (v. 8) que semblen avançar en l’horitzó; el rei i el poble s’hi enfronten confiant en el Senyor, que es posa al costat dels dèbils, dels oprimits, de les víctimes de l’arrogància dels conqueridors. És fàcil comprendre que la tradició cristiana hagi transformat aquest Salm en un himne a Crist rei, el “consagrat” per excel·lència, “el Messies” (v. 7). Ell no entra en el món amb exèrcits, sinó amb la força de l’Esperit Sant, i escomet l’atac definitiu contra el mal i la prevaricació, contra la prepotència i l’orgull, contra la mentida i l’egoisme. Es pot percebre l’eco profund de les paraules que Crist pronuncia dirigint-se a Pilat, emblema del poder imperial terrè: “Jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tos els qui són de la veritat escolten la meva veu” (Jn 18,37).

Que el Senyor t’escolti el dia del perill, que t’empari el nom del Déu de Jacob, que t’ajudi des del santuari i et sostingui des de Sió. Que tingui presents les teves ofrenes i es complagui en els teus sacrificis. Que et concedeixi el que desitja el teu cor i dugui a terme tot el que et proposes.

Que puguem celebrar la teva victòria i alçar els estendards al nom del nostre Déu. Que el Senyor faci tot el que demanes. Ara sé de cert que el Senyor dóna al seu Ungit la victòria. Des del cel, on té el santuari, li respon amb prodigis del seu braç victoriós.

Uns es fien dels carros, altres dels cavalls; nosaltres invoquem el nom del Senyor, el nostre Déu. Ells no s’aguanten i cauen, nosaltres resistim a preu dret.

Senyor, doneu al rei la victòria, escolteu-nos avui que us invoquem.

CARROS I CAVALLS No menyspreo carros ni cavalls, Senyor. Sé que qui vol lluitar necessita armes, i qui vol triomfar necessita mitjans. Vull fer quelcom per vós i pel vostre Regne; vull escampar la vostra paraula, comunicar la vostra gràcia, donar-vos a conèixer; i per això també jo necessito mitjans i em proposo de tenir-los i usar-los de la millor manera possible. Però, al mateix temps que aprecio els mitjans humans i em disposo a aprofitar-los tan bé com sàpiga, m’abstinc de posar-hi la meva confiança, perquè sé que per ells mateixos no valen res. Cercaré, sí, l’eficàcia, però sabent que l’eficiència per ella mateixa no pot establir el vostre Regne. Confio en Vós, Senyor. Heu recaptat els meus esforços, i els tindreu, amb totes les meves flaqueses i tota la meva bona voluntat. L’èxit, però, ve de Vós, Senyor, del vostre poder i la vostra gràcia, i vull deixar-ho ben clar des del principi davant vostre i davant de mi mateix. “Uns es fien dels seus carros, altres dels seus cavalls; nosaltres invoquem el nom del Senyor, el nostre Déu”..

Mireu-nos també a nosaltres, Senyor, Vos que atenguéreu el vostre Fill quan us invocà, el dia del perill de la seva passió, i li donàreu la victòria, ressuscitant-lo d’antre els morts. Mireu-nos també a nosaltres, que no confiem en les nostres forces, sinó que invoquem el vostre nom, i envieu-nos el vostre auxili des del santuari, perquè també nosaltres puguem alçar estendards de victòria en les nostres lluites contra les forces del mal. Pel mateix Jesucrist, Senyor nostre. Amén.