+ Una exhortació a beneir el Senyor (vv + Una exhortació a beneir el Senyor (vv. 1-2) i un auguri de benedicció divina (v. 3) componen aquest breu salm, que és alhora un himne i una pregària. + L’ al·lusió a “les hores de la nit” (v. 1) deixa entreveure que el salm era cantat en una celebració nocturna.

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Aquest salm 133, és l’últim dels 15 Salms de les Pujades o “Salms de Peregrinació”. En caure la nit, després de l’última “festa nocturna”, els pelegrins abandonaran Jerusalem. Han viscut uns dies privilegiats a “la Casa” de Déu, el Temple. A l’hora de marxar, amb gran nostàlgia, s’acomiaden dels “servidors” de la “Casa” del Senyor, els sacerdots i levites, persones que tenen la felicitat de quedar-se, de “romandre” en aquesta Casa i continuar “lloant” el Senyor. Benaurats els ministres que passen la nit al Temple fent guàrdia! 2. AMB JESÚS El perfecte “servidor” de Déu és Jesús, perquè ell va passar nits senceres pregant al Pare. “Se n’anà a la muntanya a pregar, i passà tota la nit pregant Déu” (Lc 6,12; Mt 5,1; Mc 3,13). Els pelegrins de Jerusalem convidaven els sacerdots a no cessar mai en la lloança. No sabien que una incessant oració perdura dia i nit davant el Pare: és Jesús, que “viu per sempre intercedint a favor d’ells” (He 7,25). 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Vosaltres tots, beneïu el Senyor, doneu gràcies al Senyor! Els cristians d’avui descobreixen l’oració de “lloança”, l’oració “gratuïta”. Confessem-ho: la nostra pregària espontània és “Senyor, doneu-nos...” més que “Beneït sigueu. Senyor...”. Massa sovint som davant Déu “pidolaires”. Acceptem, doncs, el suggeriment d’aquest salm, que ens convida a “beneir Déu”, a agrair, a alçar les mans cap a ell, no solament per rebre, sinó per lloar, oferir, exultar... Com les mans que s’estenen alegrement cap “aquell o aquella que hom estima”...

Beneïu el Senyor, vosaltres, servents del Senyor, que us quedeu de nit a casa seva.

Alceu les mans al santuari, beneïu el Senyor.

Que el Senyor et beneeixi des de Sió, el Senyor que ha fet cel i terra.

VETLLA NOCTURNA Vau fer la nit per al descans, Senyor, però molts homes no troben descans a la nit. Treballen de nit, viatgen, estudien, vigilen o, senzillament, donen voltes al llit mentre el son se’ls escapa de les parpelles. Prego per les víctimes de la nit, per tots aquells que continuen desperts quan les tenebres cobreixen la terra i conviden a un descans que no arriba a tothom. Em recordo de vós, Senyor, en les guàrdies de la nit. M’uneixo, fraternalment desvetllat, a tots aquells que renuncien al son per pronunciar el vostre nom durant la litúrgia nocturna, per contemplar la vostra veritat, per guardar el vostre temple, per continuar durant la nit el sacrifici de lloança que altres ofereixen durant el dia, i que no quedi ni una hora privada de l’encens de l’oració davant l’altar del Senyor sempre desperta. Ensenyeu-me, Senyor, a beneir-vos de dia i de nit, a la llum i a l’ombra, amb els ulls oberts i amb els ulls tancats, en el treball i en el descans. Ensenyeu-me a santificar les nits amb el record del vostre nom. Feu que així mereixi la benedicció dels sacerdots que vetllen al vostre sant temple i us proclamen amb la seva presència Senyor del dia i de la nit: ”Que Senyor et beneeixi des de Sió: el Senyor que ha fet cel i terra.” Beneïu les meves nits, Senyor, beneïu els meus dies.

Senyor, que vau fer el cel i la terra, nosaltres, que passem la nit a casa vostra, us demanem que ens feu hereus de les vostres benediccions. Per Crist, Senyor nostre.