Tema 13: Impactes al sòl Els residus sòlids La contaminació del sòl

1. Els residus sòlids Residu: qualsevol material que es genera com a conseqüència no desitjada de l’activitat humana que el destina a l’abandó. Rebuig: són aquells residus o fraccions de residu que no es poden aprofitar.

Criteris de classificació: a) segons la seva procedència: * Residus Sòlids Urbans: derivats del consum ordinari particular, comerços o serveis. * Residus Industrials: derivats de la producció, transformació, utilització, consum o neteja *Altres residus: runes de construcció, materials de mines, ....

b) segons les seves característiques: * Residus especials: Són tòxics o inflamables o els gasos o productes que poden emetre són nocius. Ex: com piles o fluorescents * Residus inerts: no són tòxics. Residus tòxics abocats a l’Ebre Algunes activitats com els “desguace” generen tota mena de residus

c) segons la seva capacitat de combustió: * Residus combustibles: com la biomassa, cartró, orgànics, que cremant-los es redueix el seu volum i es pot obtenir energia de la calor generada. * Residus no combustibles: si la seva combustió és a més de 1.100 oC: el vidre, metalls

1. Els residus tòxics 1. Residus sòlids urbans Es poden classificar en: Residus urbans ordinaris: escombraries, plàstics (groc) i vidre (verd) i paper (blau). 98,5% b) Residus urbans voluminosos: mobles, matalassos, electrodomèstics (punt verd) 1,1 % c) Residus urbans especials: en la seva composició hi ha substàncies tòxiques o perilloses: piles, medicines, olis, dissolvents. 0,3 %

Hi ha 2 objectius claus: 1. Minimitzar: reducció en origen (compactació, concentració o utilitzant tecnologies netes) o bé la seva perillositat. 2. Valoritzar: Aprofitar total o parcilament els residus. Mitjançant: Reciclatge  exemple paper i metall Regeneració  olis usats, restes orgànics en compost,.. Recuperació  CFC dels frigorífics, paper d’alumini dels tetrabricks,.. Aprofitament energètic  incineració reciclable

Les alternatives a la minimització i la valoriització són els ; abocadors, les plantes incineradores i els ecoparks. Per poder aprofitar la major part dels residus cal una recollida selectiva i per això cal instal·lar: Contenidors de matèria orgànica. Conjunts de contenidors de recollida selectiva Deixalleries: per la recollida de residus voluminosos, restes de poda i residus especials. La Llei 6/1993 estableix que els municipis de més de 5000 habitants han de tenir els contenidors de matèria orgànica, la recollida selectiva i la deixalleria

Tipus de RSU Restes orgàniques: Són el 50% en pes de les deixalles Amb les deixalles domèstiques orgàniques i les restes de jardins es pot fer compost, que després serveix com a adob Paper i cartró: Suposa entre el 25-31% de les deixalles, amb aquest es pot fer paper reciclat (ha de contenir un mínim del 90% en pes de fibres de recuperació), també paper ecològic (elaborat sense clor per decolorar la pasta). Vidre: Són el 8% en pes del residus generats. Encara que la matèria primera per obtenir vidre és abundant i barata, s’estalvia el 27% en energia i per tant disminueix la contaminació atmosfèrica.

Envasos lleugers: representen el 21% en pes. Llaunes de metall: són fèrriques, de llautó o d’alumini. També s’inclouen els esprais. Respresenten el 4-6 % dels residus. Les d’alumni ens suposa no tal·lar tants arbres de les selves per a obtenir la bauxita. Brics: Tenen capes de cartró, polietilè i alumini. Plàstics: representen el 7-10% del pes dels residus. La majoria de plàstics (85%) són reciclables (bosses, envasos, joguines,..). S’inclou el PVC i el poliestirè o porexpan. Es poden valoritzar de 3 maneres: - reciclatge mecànic  es trien a mà segons els tipus i el color. Es netegen i es trituren. S’utilitzen per fabricar objectes de plàstic. - reciclatge químic  a partir de la descomposició del plàstic i les resines dels envasos. S’utilitzen com a matèria primera per a la síntesi de nous plàstics o altres compostos. - valorització energètica  la incineració produeix energia

Piles i acumuladors: Contenen metalls pesants (mercuri, cadmi, plom i liti) que són tòxics i bioacumulables. Tubs fluorescents: Contenen un gas inert, l’argó, que es perillós si es troba amb gasos com vapor de mercuri, de sodi i d’halogenurs metàl·lics i fòsfor. Medicaments i residus sanitaris: S’han de portar a les farmàcies a on són reciclats per a altres països o tractats convenientment. Olis minerals: Són olis dels sectors industrial i d’automoció. Contenen metalls, sulfurs i clors que són molt contaminants. Frigorífics: dels frigorífics que estan fora d’ús s’ha d’extreure els CFC.

La gestió dels RSU Abocadors controlats : S’han de construir sobre terrenys impermeables i controlar les aigües superficials, drenar els gasos, evitar les pendents i recobrir i restaurar quan siguin plens. A més alteren el paisatge, fan males olors, incendis, etc. Ara bé, són de baix impacte i baix cost: * superfície plàstica o d’argila impermeable. * sistemes de drenatge de líquids (lixiviats) i gasos (combustible). * sistemes de compactació i recobriment. * evitar fortes pendents, climes secs. * s’han de recobrir i restaurar la superfície quan estiguin plens.

Els abocadors tenen una forta activitat biològica i es desprenen gasos com el CH4 (respiració anaeròbica) i el CO2 (respiració aeròbica). Com més H2O i més temperatura més activitat. A més surten males olors

Incineració: s'aconsegueix reduir-les a cendres, però generen substàncies tòxiques com dioxines i furans en cremar PVC, calen sistemes o filtres de gasos. Es pot obtenir energia amb forns crematoris i les cendres ocupen poc espai i són innòcues.

La incineració provoca com a productes: Gasos, pols, fums Cendres que cal gestionar amb posterioritat

1. Residus industrials Es poden classificar en: a) Residus industrials inerts: no generen cap risc. Ex.: vidre, cendres, ... b) Residus industrials assimilables als urbans. Ex.: cartró, plàstic, fusta,... c) Residus industrials especials són residus tòxics i perillosos (risc per la salut humana i/o medi ambient). Ex.: cadmi, arsènic, mercuri, amiant,.. Els residus efluents provenen de la neteja de tancs o dipòsits. A l’any 1983 a Catalunya es va crear la Junta de Residus (controla la producció i tractament d’aquests) s’encarrega de la gestió per valoritzar-los.

La Junta de Residus (controla la producció i tractament d’aquests) s’encarrega de la gestió per valoritzar-los. Controls del residus Els seus laboratoris determinen el tractament a seguir

La Junta de Residus (controla la producció i tractament d’aquests) s’encarrega de la gestió per valoritzar-los. Esquema dels possibles tractaments

2. Altres residus * Residus de la construcció: cal gestionar les runes. * Residus radioactius: baixa activitat (bidons de formigó o acer i s’emmagatzemen hermèticament en cementiris nuclears. Llocs geològicament estables i profunds d’alta activitat (primer es dipositen en piscines per eliminar radioactivitat) Centre de El cabril (Córdoba) d’emmagatzematge de substàncies radioactives amb diverses barreres d’enginyeria Residu mixte radioactiu

* Residus miners * Residus forestals: per adobs o compost. * Residus ramaders: cal tractar els purins i fems.

2. La contaminació del sòl Moltes vegades la contaminació dels sòls és provocada per l’atmosfera o la hidrosfera, però en darrer lloc és l’acció antròpica, indirecta o directament, la més contaminant, especialment per al desenvolupament industrial i el vessament de residus. Una diferència a tenir en compte vers la contaminació de l’aire o de l’aigua és que aquí les substàncies poden quedar fàcilment immobilitzades. Únicament en la seva capa més superior té capacitat autodepuradora (hi ha éssers vius, processos de descomposició i mineralització), però és molt lenta, així com la seva formació. La depuració del sòl és cara i difícil

Classificació en: Puntual: concentrada i provocada per un focus localitzat: plantes de tractaments, indústries, gasolineres, granges, etc. b) Difosa: poc concentrada i dispersa en el temps i espai: adobs, pluja àcida, intrusió marina, etc En alguns llocs es manifesta una contaminació que hi arriba d’altres llocs indeterminats A Xina s’aboquen continuament residus tòxics en zones agrícoles

2.1. Ús abusiu de fertilitzants Els fertilitzants minerals s’apliquen per obtenir rendiments màxims per la qual cosa les quantitats són sempre superiors a les demandes del sòl. Això fa que les impureses (cadmi) o els excessos (NaCl) romanen en el sòl, perjudicant-li o si són solubles s’incorporin a les aigües subterrànies, afectant l’aigua freàtica o altres llocs.

També es poden utilitzar fertilitzants orgànics, que milloren les propietats edàfiques (estructura, porositat, retenció d'aigua i disminueixen l’erosió). Si són fems o purines podem portar altres contaminants (zinc, coure, microorganismes patògens, virus, substàncies antibiòtiques, etc). Aquests fems han de ser tractats química i biològicament abans d’usar-los com a fertilitzants.

2.2. Els pesticides Darrerament també ha augmentat l’ús de pesticides que en conjunt s’anomenen biocides (n’hi ha uns 100.000 diferents) amb diferent potencial químic i tòxic. Després de la mala experiència dels inorgànics com el DDT, actualment es fabriquen orgànics. El problema és que maten uns organismes, però tots els arriba certa quantitat i, alguns organismes, al adquirir resistència fa falta augmentar la concentració del principi actiu per obtenir la mateixa rendibilitat, és a dir, augmenta la contaminació.

Més tòxics: organoclorats i policlorats Menys tòxics: carbamats i organofosfats

2. 3. Altres problemes La salinització implica un excés de sals solubles. A l’augmenta la pressió osmòtica incideix negativament en el creixement vegetal. El plom, augmenta en el sòls pròxims a les carreteres de molt de trànsit, s’acumula en la superfície del sòl i entra en la cadena alimentària.