LES ABELLES Posar nom alumne Adaia Hernandez 1B

La vida de les abelles L’abella pertany a la família dels himenòpters. Son insectes d’ales translúcides i membranoses, com la vespa i la formiga. Viu a tot arreu del món, excepte les regions on l’hivern és massa fred.

De l’ou a l’abella Les abelles neixen totes d’un ou minúscul i dipositat per la reina en un alvèol. Un ou fecundat, dipositat en un alvèol i alimentat d’una papilla de pol· len i de mel, es tornarà una abella obrera.

L’ou es transforma en larva el quart dia, el vuitè dia les abelles operculen l’alvèol i la metamorfosi continua en secret : la larva forma un capoll, després una nimfa, la nimfa es torna crisàlida fins a l’obertura final, el quinzè dia. L’insecte format, estripa l’opercle, llest per assumir els seus primers càrrecs.

Vida social Com les formigues, les abelles són insectes socials, no poden tenir una existència aïllada i necessiten viure en colònia.

Les abelles obreres són exclusivament femelles, les més nombroses de la colònia ( prop de 30.000 fins a 70.000 per rusc). Treballen sense treva, i s’encarreguen de totes les tasques inherents al bon funcionament del rusc. Al contrari, les formigues tenen assignada una sola tasca específica durant tota la seva vida, les abelles les fan totes successivament, durant una vida que dura 45 dies.

Una morfologia adaptada La naturalesa no deixant gens a la casualitat, ha creat amb l’abella un insecte completament adaptat als diferents rols que assumeix en el si del rusc. Els seus ulls composts molt mòbils i molt perfeccionats, li permeten veure en totes direccions al voltant d’ella, fins i tot darrere. Les seves antenes perforades li serveixen de nas.

El seu llenguatge Tota la informació essencial a l’organitació del rusc prové de secrecions químiques, les feromones, segregades per la reina però tambè per les obreres. Es tracta de substàncies missatgeres que circulen d’una a una altra a través de la boca i de les antenes i de les quals treuen tota la informació.

Un paper essencial a la naturalesa Les abelles tenen un paper essencial en la pol· linització, la multiplicació de les espècies florals i el desenvolupament dels cultius fruiters sense pol· len, no hi ha fruita, sense abella no hi ha pol·linització. Les abelles són molt sensibles a la pol· lució. És essencial que l’home respecti el seu medi ambient i mantingui les condicions favorables al seu desenvolupament. Falta la bibliografia i parlar dels mascles

Els mascles Els zàngans són les abelles mascle d’un rusc; es desenvolupen en cel· les més grans que les obreres, de 8 mil· límetres de diàmetre i procedeixen d’ous sense fecundar. Neixen als 24 dies de la posta, la cel· la operculada és fàcilment reconeixible ja que sobresurt per ser més gruixuda que la d’una obrera.

Bibliografia http://es.wikipedia.org/wiki/Abeja_z%C3%A1ngano http://www.lunedemiel.tm.fr/es/07.htm