Mortalitat a l’alzinar de Prades

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
LES COMARQUES D’INTERIOR Les comarques d’ interior són les que estan a la zona menys muntanyosa de Catalunya i que no tenen costa. La majoria d’aquestes.
Advertisements

El canvi climàtic i la humanitat al segle XXI
5.- EL TERCER MÓN I ELS PROBLEMES HERETATS DEL COLONIALISME (I).
El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant.
Hi ha canvi climàtic de debò?
Climogrames i Biomes.
BAIXAR MAPES DE L’ICC (INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA)
El pensament de Karl Marx.
No te la juguis: posa’t el cinturó !
5.
Prova pilot sensor de control volumètric a 4 municipis de la província de Barcelona Conchita Vicaria
Orientació per mitjans naturals
LA TARDOR Cicle Inicial.
INTRODUCCIÓ Educar en valors. Eix transversal En tots els àmbits Epp
EXPLOTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES: SOLAR I EÒLICA
ELS ECOSISTEMES CURS TERCER.
Abderrahman, Coraima, Joel i Meritxell
Elisabet - Abril – Rubén 6èB
Arbre de Nadal de Catalunya, 2017
ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR
EL JOC DELS PINS CAMP D’APRENENTATGE D’EMPÚRIES
LA FAULA.
Introducció En aquest apartat haurem de treballar algunes dades sobre la vegetació, ja saps: el món de les plantes en el seu medi. Cal que penquis de valent.
EGIPTE I EL NIL Maria Turu Arnau Carbonell Juan Cambra Curs
COMENTARI DE GRÀFICS.
AUTOECOLOGIA L’autoecologia estudia l’adaptació dels organismes al medi en el qual viuen. Morfologia dels organismes Fisiologia Tipus d’alimentació Tipus.
LES COMARQUES D’INTERIOR
(Robert S. Baron & Norbert L.Kerr )
La Conca de Barberà.
20 anys de Ciències Ambientals a la UAB
EL BOSC DE COLLSEROLA A LA PRIMAVERA
Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya
ANTECEDENTS I OBJECTIUS
LA SOSTENIBILITAT DEL MODEL DE CREIXEMENT DE BALEARS: NOVES APORTACIONS PER AL DEBAT JORNADES DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DINS EL MARC DE LA “RECERCA I INNOVACIÓ.
La vegetació de Catalunya
Fet per Adriana, Helena i Marta (6B)
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
SALUT MENTAL.
6.- CONTRASTOS I DESIGUALTATS EN EL MÓN ACTUAL.
DIADA DE LA PAU A SJO.
El màrqueting i els seus elements
EL BOSC MEDITERRANI Cicle Inicial
Informe anual reclamacions CSI
SALUT MENTAL.
Treballem la tardor Cicle Inicial.
Creixement econòmic de Liquats Vegetals: Presència als lineals de les grans distribuidores d’alimentació. Núria Arimany Anna Sabata Xavier Ferràs Petra.
LAURA FUSTER, SUSANA MARTÍN, MARTA MARTÍNEZ
Introducció En aquest apartat haurem de treballar algunes dades sobre la vegetació, ja saps: el món de les plantes en el seu medi. Cal que penquis de valent.
SALUT MENTAL.
Per establir la cultura, a més a més, d’una visió compartida, els seus membres han d'aprovar, adoptar i compartir certes premisses: Supòsits.
Resum Informe d’Enquesta d’Opinió de l’Empleat
Creativitat: Font de millora personal i empresarial
Alumnes de 4T de primària - s.j.o. Barcelona
LES 4 ESTACIONS.
La imatge corporativa Una eina fonamental en l’actualitat
Participació en un projecte de cooperació per al desenvolupament:
ESCOLA IGNASI MELÉ I FARRÉ
LA ZEBRA ÍNDEX -Característiques - On viu - Alimentació - Comportament - Reproducció - Altres especies - Perills - Perquè he triat aquest tema.
Quin temps fara dema? AULA D’ACOLLIDA de l’escola Granullarius.
Com comprendre el canvi climàtic?
EL CLIMA I LA VEGETACIÓ D’EUROPA
LA CASTANYADA LITERÀRIA A LA BIBLIOTECA:
Tema 4: Clima i Vegetació d’europa
PROJECTE HORT CEIP BUFALÀ CURS
Projecte: Videojocs.cat
DINÀMICA DELS FACTORS BIOLÒGICS
FUNCIÓ DE PROPORCIONALITAT I FUNCIÓ AFÍ
Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca
Desenvolupament d'una aplicació web per a viatgers
ELABORACIÓ D’UN ORGANIGRAMA: NOMBRE I JERARQUIA DELS ELEMENTS
Transcripción de la presentación:

Mortalitat a l’alzinar de Prades Mortalitat a l’alzinar de Prades. L’ús de les dades del sistema MODIS com a eina pel seguiment de l’estat dels boscos.

Bosc molt dens: 16616 troncs ha-1 Quercus ilex L.: 8633 troncs ha-1 Zona d’estudi: Vall dels Torners (Serra de Prades). 41º 21’ N, 1º 2’ E, 700-1000 m Bosc molt dens: 16616 troncs ha-1 Quercus ilex L.: 8633 troncs ha-1 Phillyrea latifolia L.: 3600 troncs ha-1 Arbutus unedo L.: 2200 troncs ha-1

SPEI: Standardized Precipitation Evapotranspiration Index (basat en la diferència entre precipitació i evapotranspiració potencial) Període especialment sec durant l’estiu i principis de tardor de 2011

Durant la primavera de 2011, hi ha hagut una infestació de larves de l’espècie Catocala nymphagoga (Esp.) Les larves d’aquest lepidòpter van devorar un 15% de totes les fulles de les capçades de Quercus ilex, pràcticament totes elles havien brotat recentment.

Tardor 2010 Tardor 2011 Mortalitat de Q. ilex després d’un episodi de sequera

Objectius: Estudiar les condicions climàtiques que han conduit a l’esdeveniment de mortalitat. Establir relacions entre dades de reflectància i les dades de creixement mesurades al bosc.

Font: Barbeta et al. 2013 La mortalitat dels arbres mostra una forta dependència de les condicions climàtiques.

Satèl·lit Aqua Satèl·lit Terra tarda matí Dades de teledetecció obtingudes a partir del sistema MODIS

IRproper - roig - NDVI (Normalized Difference Vegetation Index) = IRproper + roig IRproper - roig - EVI (Enhanced Vegetation Index) = G IRproper + C1 roig – C2 blau + L - GPP i altres index de productivitat (calculats a partir de EVI)

Holm Oak Forest Pine Forest Deciduous Forest Shrubland Grassland Rocks 1 Km.

Valors de R2 en les relacions lineals entre: NDVI EVI Precipitació anual 0.42 0.54 Precipitació prim. 0.40 0.56 Precipitació p + e 0.56 0.54 SPEI 6 mesos 0.48 0.71 BAI 0.54 0.53 Increment de biom. 0.62 0.57

Conclusions: La mortalitat de les alzines mostra una forta dependència de les condicions climàtiques, especialment de precipitació i temperatura. En un futur proper és d’esperar un augment de la mortalitat d’alzines degut al canvi climàtic. Els sensors del sistema MODIS ens ofereixen una bona eina per realitzar el seguiment del creixement i desenvolupament del bosc mediterrani. Tanmateix, els índex que ens indiquen directament la productivitat dels boscos, resulten ser pitjors estimadors que NDVI i EVI.

Gràcies !