Aquest salm —designat tradicionalment amb el nom de Miserere— és la súplica penitencial per excel·lència. El salmista és conscient de la seva profunda.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
Advertisements

CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
Lloa el Senyor, ànima meva La lloança expressada en aquest salm es fonamenta en el poder creador del Senyor (v. 6) i en la seva bondat envers els.
La unitat temàtica, l’estil i la repetició de la mateixa tornada a intervals regulars (41. 6,12; 42.5) indiquen que els salms 41 i 42 constitueixen.
Música d’ Advent A. Pärt Déu és amb nosaltres QUARTA SETMANA D’ADVENT.
+ Aclaparat pel sofriment, un malalt demana al Senyor que el perdoni i li retorni la salut (vv. 2-3), tot exposant els mals que l’afligeixen (vv.
En aquesta súplica, el reconeixement del propi pecat s’uneix a la confiada seguretat d’obtenir el perdó diví. ● El salmista, lluny de sentir-se abandonat.
Amb algunes lleus modificacions (v Amb algunes lleus modificacions (v. 6), aquest salm és una repetició del salm 13, i s’hi descriuen els pecats que.
Un ancià greument malalt acudeix al Senyor perquè no l'abandoni en els penosos dies de la seva vellesa (vv. 9, 18). En lloc de descriure minuciosament.
Una intensa i suau acció de gràcies s’eleva a Déu des del cor de qui prega, un cop esvaït el malson de la mort. Aquest és el sentiment que emergeix.
La primera estrofa d'aquest cant processional (vv La primera estrofa d'aquest cant processional (vv. 1-2) és una invitació a l'alegria i a l'acció.
En aquesta bonica oració –composta per celebrar la collita (Ex 23,16)– la comunitat agraeix al Senyor els fruits de la terra (v. 7). A més, li suplica.
En aquesta lamentació, apareixen reflectits els diversos moments d'una acció litúrgica, celebrada amb motiu d'una greu derrota nacional. En la primera.
+ Aquest salm resulta de la combinació de dos fragments, que es troben en els salms 56, 8-12; 59, En la primera part (vv. 2-7), el salmista.
Un profund anhel de Déu –bellament expressat amb la imatge de la terra assedegada (v. 2)– és el sentiment que domina tot aquest salm. El seu autor.
● Aquest salm és un himne de lloança al Senyor, que va establir el seu tron a Sió per revelar-se a Israel com a Rei just i poderós (vv. 1-4). ● La.
En aquesta bonica oració –composta per celebrar la collita (Ex 23,16)– la comunitat agraeix al Senyor els fruits de la terra (v. 7). A més, li suplica.
Amb molta espontaneïtat, el salmista descriu la seva actitud humil i confiada davant de Déu, fundada en la renúncia a tota “aspiració desmesurada”
● Un home perseguit implacablement (v ● Un home perseguit implacablement (v. 9) apel·la al poder de Déu perquè el deslliuri dels seus adversaris.
Davant l’amenaça d’un perill mortal, el salmista demana al Senyor que respongui favorablement a la seva demanada, alliberant-lo de la mort (vv. 1-3)
Aquest himne de lloança a Déu comença en forma de diàleg entre el salmista i la seva pròpia ànima (vv. 1-6) i després continua en l'estil propi dels.
Aquest poema –com els altres "Cants de Sió" (Sl 45; 47; 86)– expressa l'amor i l'admiració dels israelites per la seva ciutat santa. ► En elegir Jerusalem.
La característica d’aquest salm és un sentiment de confiança pregona en Déu –expressat amb un llenguatge d’incomparable bellesa poètica. En la primera.
► La frase inicial d'aquest "Himne a la reialesa del Senyor" (cf ► La frase inicial d'aquest "Himne a la reialesa del Senyor" (cf. Sl 46; 92; 95;
Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex 29 Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex ), un fidel israelita exposa el seu cas al Senyor.
- l’arbre ple de vitalitat simbolitza la felicitat dels justos; El Salteri comença amb aquesta “Benaurança”, que ve a ser un pròleg de tot el llibre.
Aquest salm és una barreja de súplica individual i també de salm sapiencial. En la primera part, el salmista expressa la seva plena confiança en el.
▬ Aquest salm és una professió de fidelitat a la missió que Déu havia confiat a David i als seus descendents: la de governar amb justícia la "Ciutat.
- l’arbre ple de vitalitat simbolitza la felicitat dels justos; El Salteri comença amb aquesta “Benaurança”, que ve a ser un pròleg de tot el llibre.
Aquest magnífic cant d'acció de gràcies celebra una victòria d'Israel, en la qual es va manifestar una vegada més l'amor del Senyor envers el seu.
+ Una exhortació a beneir el Senyor (vv + Una exhortació a beneir el Senyor (vv. 1-2) i un auguri de benedicció divina (v. 3) componen aquest breu.
La proclamació de la reialesa del Senyor és associada en aquest himne a dos esdeveniments decisius de la seva obra salvífica: la creació i el judici.
▬ El salm 115 resumeix perfectament el sentiment d'Israel en el sopar pasqual, o Seder, en la primera nit de la festa. ▬ Horriblement oprimit ("he.
La primera part d'aquest salm consta d'un himne coral (vv La primera part d'aquest salm consta d'un himne coral (vv. 1-7) i d'un cant comunitari.
▬ El salmista, un ministre de la casa de Déu, assisteix a la intriga d’un rival sense escrúpols, que vol suplantar-lo en les seves funcions dins el.
Música d’ Advent A. Pärt ALEGREU-VOS! TERCERA SETMANA D’ADVENT.
Música: “Record per sempre”de Vangelis
La confiança i el goig profund que sorgeixen de la intimitat amb Déu, són els sentiments que predominen en aquest Salm. Els vv. 5-6 permeten de suposar.
Aquest himne de lloança a Déu comença en forma de diàleg entre el salmista i la seva pròpia ànima (vv. 1-6) i després continua en l'estil propi dels.
ELS SAGRAMENTS.
En aquest Salm s’apleguen dos poemes d’estil i contingut diversos. + El primer (vv. 2-11) és un cant d’acció de gràcies per l’alliberament d’un perill.
+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
+ L'amor del Senyor envers el seu poble i la victòria que li té assegurada (v. 4) són el motiu proposat a la comunitat cultual per a convidar-la a.
▬ Aquest salm és una professió de fidelitat a la missió que Déu havia confiat a David i als seus descendents: la de governar amb justícia la "Ciutat.
Lloa el Senyor, ànima meva La lloança expressada en aquest salm es fonamenta en el poder creador del Senyor (v. 6) i en la seva bondat envers els.
Enmig de la soledat i l’aflicció (v Enmig de la soledat i l’aflicció (v. 16), el salmista apel·la confiadament a la misericòrdia de Déu (v. 6). La.
DEÚ ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA.
+ Aquest salm resulta de la combinació de dos fragments, que es troben en els salms 56, 8-12; 59, En la primera part (vv. 2-7), el salmista.
Un ancià greument malalt acudeix al Senyor perquè no l'abandoni en els penosos dies de la seva vellesa (vv. 9, 18). En lloc de descriure minuciosament.
+ Aquest salm és la súplica d'un home perseguit i acusat injustament. + Convençut de la seva innocència (v. 5), el salmista demana que els seus enemics.
Aquest Salm és com l’esclat d’una indignació llargament reprimida (vv El diàleg del salmista amb el Senyor té un to d’amarga protesta, motivada per.
Aquest vibrant himne de lloança celebra la majestat i el poder de Déu, que es manifesten en la força de la tempesta. La “veu del Senyor” és el tro,
+ En plena confusió, a causa de la malaltia i la persecució, el pobre crida anguniosament Déu. + El seu alliberament per part de Déu causarà vergonya.
Aquest cant litúrgic d’acció de gràcies està estretament vinculat amb el salm 19; la súplica del poble abans de la batalla ha estat escoltada, i el.
+ Aquest poema és un sever retret contra els jutges inics, que amb les seves decisions arbitràries fomenten la violència i la injustícia en la societat.
La proclamació de la reialesa del Senyor és associada en aquest himne a dos esdeveniments decisius de la seva obra salvífica: la creació i el judici.
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
ABBÀ, PARE ! PENTECOSTA 2007.
Súplica col·lectiva, amb oracle de salvació En aquesta oració es reflecteix la situació espiritual dels qui ja han passat la prova de l'exili a Babilònia.
“DÉU ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA”
Cant espiritual Joan Maragall.
● Mitjançant una declaració que equival a un jurament (vv ● Mitjançant una declaració que equival a un jurament (vv. 4-6), una persona acusada i perseguida.
El Salm 135 de Schütz canta l’amor etern de Déu
+ L’experiència personal dels favors rebuts (v + L’experiència personal dels favors rebuts (v. 2b) ha suscitat en el salmista una impertorbable confiança.
Coral de les 10 verges que esperen el retorn de Jesús. Bach
Davant l’amenaça d’un perill mortal, el salmista demana al Senyor que respongui favorablement a la seva demanada, alliberant-lo de la mort (vv. 1-3)
Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex 29 Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex ), un fidel israelita exposa el seu cas al Senyor.
Aquest salm celebra les perfeccions divines que es revelen en les seves obres meravelloses: èxode, mannà, aliança, terra promesa, festes. Servir un.
Els sagraments.
+ L’experiència personal dels favors rebuts (v + L’experiència personal dels favors rebuts (v. 2b) ha suscitat en el salmista una impertorbable confiança.
Transcripción de la presentación:

Aquest salm —designat tradicionalment amb el nom de Miserere— és la súplica penitencial per excel·lència. El salmista és conscient de la seva profunda misèria (v. 7) i experimenta la necessitat d’una total transformació interior, per no deixar-se arrossegar per la seva tendència al pecat (v. 4). Per això, a més de reconèixer les seves faltes i d’implorar el perdó diví, suplica al Senyor que el renovi íntegrament, “creant” en el seu interior “un cor pur” (v. 12). El to de la súplica és marcadament personal, i en el contingut del salm es percep la influència dels grans profetes, en especial de Jeremies (Jr 24,7) i Ezequiel (Ez 46,25-27). S’hi troba, a més, el germen de la doctrina paulina sobre “l’home nou” (Col 3,10; Ef 4,24).

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS El crit de penediment que s’expressa aquí és d’una puresa admirable: aquest pecador se sent desgraciat únicament pel seu pecat... Aquest pecat és l’ofensa de Déu. No hi ha res de morbós aquí, perquè Israel té una concepció molt positiva del pecat. El pecador no està abandonat als seus remordiments, està “davant d’Algú” que se l’estima. Tot té el seu origen en l’amor. Vint verbs en imperatiu s’adrecen a Déu... I cada un indica que Déu obrarà a favor del penitent per “esborrar”, “rentar”, “absoldre”, “purificar”, “retornar l’alegria”, “renovar”, etc. 2. AMB JESÚS Per tal de fer comprendre la meravella del perdó de Déu, Jesús va inventar la paràbola del "Fill pròdig", i espontàniament va utilitzar expressions del salm 50: "He pecat contra el cel i contra vós"... Com el salmista, va expressar el perdó mitjançant “cants festius” i “danses”... 3. AMB EL NOSTRE TEMPS La renovació del sagrament de la penitència té a veure també amb el redescobriment de l'alegria del perdó i la celebració festiva de la "misericòrdia" de Déu.

Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant; vós que sou tan bo, esborreu les meves faltes; renteu-me ben bé de les culpes, purifiqueu-me dels pecats.

Ara reconec les meves faltes, tinc sempre present el meu pecat. Contra vós, contra vós sol he pecat, i he fet el que és dolent als vostres ulls.

Éreu just quan donàveu la sentència, irreprensible en el vostre veredicte. Vós sabeu que he nascut en la culpa, que la mare m’engendrà pecador.

Vós estimeu la veritat al fons del cor, dintre de mi m’ensenyeu a tenir seny. Aspergiu-me amb hisop, que quedi pur; renteu-me, i seré més blanc que la neu.

Deixeu-me sentir els crits de festa. Quin goig aquests ossos que havíeu fet pols! Aparteu la mirada dels meus pecats, esborreu les meves culpes.

No em llanceu de la vostra presència, Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm. No em llanceu de la vostra presència, ni em prengueu el vostre esperit sant. Torneu-me el goig de la vostra salvació, que em sostingui un esperit magnànim. Ensenyaré els vostres camins als pecadors, i tornaran a vós els qui us han abandonat.

i aclamaré el vostre perdó, Déu meu, Déu que em salveu. No em demaneu compte de la sang que he vessat, i aclamaré el vostre perdó, Déu meu, Déu que em salveu. Obriu-me els llavis, Senyor, i proclamaré la vostra lloança.

Les víctimes no us satisfan, si us oferia un holocaust, no me’l voldríeu. La víctima que ofereixo és un cor penedit; un esperit que es penedeix, vós, Déu meu, no el menyspreeu.

Afavoriu Sió amb la vostra benvolença, reconstruïu les muralles de Jerusalem. Llavors acceptareu els sacrificis, l’ofrena sencera dels holocaustos, llavors oferiran vedells al vostre altar.

«Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm; no em llanceu de la vostra presència, ni em prengueu el vostre esperit sant. Torneu-me el goig de la vostra salvació, que em sostingui un esperit magnànim.» Doneu-me l'alegria del vostre perdó perquè jo pugui parlar a d’altres de vós, de la vostra misericòrdia i de la vostra bondat. «Obriu-me els llavis, Senyor, i proclamaré la vostra lloança.» Que la meva caiguda sigui ocasió perquè m'aixequi amb més força; que el meu allunyament em porti a apropar-me més a vós. Em conec ara millor a mi mateix, ja que conec la meva debilitat i la meva misèria; i us conec millor a vós en l'experiència del vostre perdó i del vostre amor. Vull explicar a d'altres l'amargor del meu pecat i la benedicció del vostre perdó. Vull proclamar davant de tot el món la grandesa de la vostra misericòrdia. «Ensenyaré els vostres camins als pecadors, i tornaran a vós els qui us han abandonat.»

Per la vostra immensa compassió, esborreu, Senyor, les nostres culpes i netegeu els nostres pecats; que la vostra immensa misericòrdia ens aixequi, ja que el nostre pecat ens aixafa; no menyspreeu, Senyor, el nostre cor trencat i humiliat. Més aviat feu brillar sobre nosaltres el poder de la vostra Trinitat: que ens aixequi Déu Pare, que ens renovi Déu Fill, que ens guardi Déu Esperit Sant.