Aquest salm —designat tradicionalment amb el nom de Miserere— és la súplica penitencial per excel·lència. El salmista és conscient de la seva profunda misèria (v. 7) i experimenta la necessitat d’una total transformació interior, per no deixar-se arrossegar per la seva tendència al pecat (v. 4). Per això, a més de reconèixer les seves faltes i d’implorar el perdó diví, suplica al Senyor que el renovi íntegrament, “creant” en el seu interior “un cor pur” (v. 12). El to de la súplica és marcadament personal, i en el contingut del salm es percep la influència dels grans profetes, en especial de Jeremies (Jr 24,7) i Ezequiel (Ez 46,25-27). S’hi troba, a més, el germen de la doctrina paulina sobre “l’home nou” (Col 3,10; Ef 4,24).

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS El crit de penediment que s’expressa aquí és d’una puresa admirable: aquest pecador se sent desgraciat únicament pel seu pecat... Aquest pecat és l’ofensa de Déu. No hi ha res de morbós aquí, perquè Israel té una concepció molt positiva del pecat. El pecador no està abandonat als seus remordiments, està “davant d’Algú” que se l’estima. Tot té el seu origen en l’amor. Vint verbs en imperatiu s’adrecen a Déu... I cada un indica que Déu obrarà a favor del penitent per “esborrar”, “rentar”, “absoldre”, “purificar”, “retornar l’alegria”, “renovar”, etc. 2. AMB JESÚS Per tal de fer comprendre la meravella del perdó de Déu, Jesús va inventar la paràbola del "Fill pròdig", i espontàniament va utilitzar expressions del salm 50: "He pecat contra el cel i contra vós"... Com el salmista, va expressar el perdó mitjançant “cants festius” i “danses”... 3. AMB EL NOSTRE TEMPS La renovació del sagrament de la penitència té a veure també amb el redescobriment de l'alegria del perdó i la celebració festiva de la "misericòrdia" de Déu.

Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant; vós que sou tan bo, esborreu les meves faltes; renteu-me ben bé de les culpes, purifiqueu-me dels pecats.

Ara reconec les meves faltes, tinc sempre present el meu pecat. Contra vós, contra vós sol he pecat, i he fet el que és dolent als vostres ulls.

Éreu just quan donàveu la sentència, irreprensible en el vostre veredicte. Vós sabeu que he nascut en la culpa, que la mare m’engendrà pecador.

Vós estimeu la veritat al fons del cor, dintre de mi m’ensenyeu a tenir seny. Aspergiu-me amb hisop, que quedi pur; renteu-me, i seré més blanc que la neu.

Deixeu-me sentir els crits de festa. Quin goig aquests ossos que havíeu fet pols! Aparteu la mirada dels meus pecats, esborreu les meves culpes.

No em llanceu de la vostra presència, Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm. No em llanceu de la vostra presència, ni em prengueu el vostre esperit sant. Torneu-me el goig de la vostra salvació, que em sostingui un esperit magnànim. Ensenyaré els vostres camins als pecadors, i tornaran a vós els qui us han abandonat.

i aclamaré el vostre perdó, Déu meu, Déu que em salveu. No em demaneu compte de la sang que he vessat, i aclamaré el vostre perdó, Déu meu, Déu que em salveu. Obriu-me els llavis, Senyor, i proclamaré la vostra lloança.

Les víctimes no us satisfan, si us oferia un holocaust, no me’l voldríeu. La víctima que ofereixo és un cor penedit; un esperit que es penedeix, vós, Déu meu, no el menyspreeu.

Afavoriu Sió amb la vostra benvolença, reconstruïu les muralles de Jerusalem. Llavors acceptareu els sacrificis, l’ofrena sencera dels holocaustos, llavors oferiran vedells al vostre altar.

«Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm; no em llanceu de la vostra presència, ni em prengueu el vostre esperit sant. Torneu-me el goig de la vostra salvació, que em sostingui un esperit magnànim.» Doneu-me l'alegria del vostre perdó perquè jo pugui parlar a d’altres de vós, de la vostra misericòrdia i de la vostra bondat. «Obriu-me els llavis, Senyor, i proclamaré la vostra lloança.» Que la meva caiguda sigui ocasió perquè m'aixequi amb més força; que el meu allunyament em porti a apropar-me més a vós. Em conec ara millor a mi mateix, ja que conec la meva debilitat i la meva misèria; i us conec millor a vós en l'experiència del vostre perdó i del vostre amor. Vull explicar a d'altres l'amargor del meu pecat i la benedicció del vostre perdó. Vull proclamar davant de tot el món la grandesa de la vostra misericòrdia. «Ensenyaré els vostres camins als pecadors, i tornaran a vós els qui us han abandonat.»

Per la vostra immensa compassió, esborreu, Senyor, les nostres culpes i netegeu els nostres pecats; que la vostra immensa misericòrdia ens aixequi, ja que el nostre pecat ens aixafa; no menyspreeu, Senyor, el nostre cor trencat i humiliat. Més aviat feu brillar sobre nosaltres el poder de la vostra Trinitat: que ens aixequi Déu Pare, que ens renovi Déu Fill, que ens guardi Déu Esperit Sant.