Estudi de millora del transport públic a la comarca del Bages

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
La qualitat, garantia de millora.
Advertisements

Millores de transport públic a la Garrotxa
Xarxa de Biblioteques de l’Hospitalet
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
Pacte per la mobilitat sostenible del Maresme
ESTUDI DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CALDES DE MONTBUI
Xarxa Productes de la terra
i el que no es pot avaluar
JUNTA LOCAL DE SEGURETAT DE MATARÓ
Infraestructures ferroviàries a la comarca del Vallès Occidental
MAPA DEL MÓN.
Pla estratègic del Servei de Biblioteques
IMPLANTACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ A LA CIUTAT DE LLEIDA Anàlisi estadística - desembre 2000 IMPLANTACIÓ DE LES TIC A LA CIUTAT.
Pla de transports de viatgers de Catalunya
Aportacions de les enquestes de camp
Polítiques d’Ordenació Comercial
III Jornada de transport sanitari
CRAI: Unitat de Procés Tècnic
Implantació del protocol Inserqual en la fase d’acollida
La Planificació estratègica Territorial. De l’estratègia a l’Acció
REGISTRE MUNICIPAL D’ENTITATS CIUTADANES
Nou tram en servei Nou tram de línia de 3,7 km de via doble
Els recursos de la TET. Un punt de partida.
Projecte de perllongament de l’L3
Manresa, 7 d’abril de 2016.
Esquema de treball Josep Minguell M. Mercè Fernández
Projecte de perllongament de l’L3
CAMPANYA PER A L’ESTALVI D’ENERGIA
L’eixample.
Jornada Consell Comarcal del Maresme:
PLA REACTIVACIÓ MUNICIPAL Ajuntament de Sant Pere de Ribes
Projecte d’Itineraris Formatius
TFG I – PROJECTE PROFESSIONAL
Jornada Cloenda Esports
ANTECEDENTS I OBJECTIUS
COMUNICACIÓ I INTERACCIÓ EDUCATIVA II (CIE II)
ANTECEDENTS El febrer de 2013 L’Hospitalet va iniciar un procés participatiu de reflexió estratègica amb la ciutadania per tal d’establir les bases de.
TREBALL DE FINAL DE CARRERA
Cercle de comparació d’Esports Jornada de cloenda 15/12/2017
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
TEMA 10: ALTRES ENTITATS LOCALS
Dispositiu Local d’Inserció
CAMP APRENENTATGE VALLS D’ÀNEU
Policia + Tecnologia Mataró, 1 de juliol de 2003.
Comarques de Catalunya
Resultats de l’Estudi 1Q 1R ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA Curs Grau d’Eng.Elèctrica Grau d’Eng.Electrònica Ind. i Automàtica Grau d’Eng.Informàtica.
Els Plans Especials Urbanístics de Protecció del Subsòl Presentació de la figura d’ordenació urbanística Joan Solà i Jordi Montaner GEOSERVEI PROJECTES.
ANTECEDENTS Time-Sheets eina pròpia UPC en productiu
MODEL DE QUALITAT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME 27 d’abril 2006.
EL TERRITORI I EL RELLEU DE CATALUNYA
ALIANCES ESTRATÈGIQUES
Condicionament de la Travessia de Jesús
MPGM Ciutat Meridiana Procés participatiu Gener 2019.
OFICINES FACILITADORES DE LA MOBILITAT A LES COMARQUES DE GIRONA
GRUP DE TREBALL: ATENCIÓ DE CASOS
EXPERIÈNCIES EN UNA ASSIGNATURA OPTATIVA NO CONVENCIONAL: INTRODUCCIÓ ALS NOUS MATERIALS A L’ARQUITECTURA I Congrés UPC Sostenible i 13 de Juliol.
BAIX LLOBREGAT.
Jornada per a una mobilitat de qualitat a les terres de Lleida
EL RIPOLLÈS.
Actuacions ferroviàries: RENFE
Quin poble volem? CP Mare de Déu del Toro Es Mercadal
Les Oportunitats de nous tràfics ferroviaris al Corridor Mediterrani
Punts wifi Repte Barcelona Dades Obertes
EL BAGES.
Projecte: Videojocs.cat
Convivència i Mediació Escolar
ANOIA.
La inserció laboral dels graduats de grau de la UPF
Procés participatiu per l’elaboració del Reglament de Participació Ciutadana de la Roca del Vallès _Gener de 2011_.
Residencia estudiants
Transcripción de la presentación:

Estudi de millora del transport públic a la comarca del Bages Presentació inicial Març de 2016

Continguts Caracterització de l’àmbit d’estudi Estudi de millora 2

Caracterització de l’àmbit d’estudi POBLACIÓ, SUPERFÍCIE, DENSITAT I ENTITATS DE POBLACIÓ DE CADA MUNICIPI DEL BAGES Caracterització de l’àmbit d’estudi Dades Bàsiques El Bages té una superfície de 1.094 Km2, una població de 174.604 habitants, i una densitat mitjana de 159,6 hab./km2. Està format per 30 municipis on destaca Manresa amb 74.655 habitants (el 42% de la seva població) que esdevé la capital sanitària, comercial i de serveis de la comarca. Sant Fruitós de Bages, Sant Vicenç de Castellet i Sant Joan de Vilatorrada són els altres 3 municipis més poblats. Font: IDESCAT any 2015 3

Caracterització de l’àmbit d’estudi DESPLAÇAMENTS EN DIA FEINER ENTRE EL BAGES I LES COMARQUES AMB MÉS MOBILITAT Caracterització de l’àmbit d’estudi Mobilitat Els major nombre de desplaçaments en dia feiner es produeixen dintre de la pròpia comarca amb un total de 473.131 viatges al dia, que correspon al 86% del total. A nivell intercomarcal es realitzen 70.176 desplaçaments en feiner entre el Bages i les comarques veïnes. Destaquen les relacions amb el Barcelonès i el Vallès Occidental, seguides del Baix Llobregat i el Berguedà. Plànol amb les relacions de mobilitat del Bages. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’EMQ2006 4

Caracterització de l’àmbit d’estudi La C-16 també anomenada "Eix del Llobregat" és una via d'accés a França i als Pirineus i uneix els municipis del nord i el sud.  La C-25 coneguda com “Eix Transversal”, és l’eix vertebrador de la comarca unint els municipis d’est a oest, connectant les Terres de Ponent amb l’autopista del Mediterrani. La C-37 comunica la comarca del Bages amb la Garrotxa pel nord, i amb la comarca de l’Alt Camp pel sud. La C-37 i la C-15 conformen l’Eix Diagonal, que també uneix la Bages amb la comarca de l’Alt Penedès. La C-55 uneix la comarca pel nord amb el Solsonès i pel sud amb Barcelona enllaçant amb l’autovia de Lleida A2 a Abrera. Les altres carreteres a destacar són: La B-431 que va de Calders passant per Artés i Avinyó fins a Prats de Lluçanès. La B-423 que uneix Navàs amb Súria. La BV-1221 que uneix Navarcles amb Terrassa. La BP-4313 uneix Santa Maria d’Oló (Moianès) amb Súria. Caracterització de l’àmbit d’estudi Infraestructures viàries Xarxa actual de carreteres del Bages. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. 5

Caracterització de l’àmbit d’estudi El transport públic regular per carretera Es comptabilitzen un total de 45 línies interurbanes de transport regular per carretera i 5 línies de servei de portes obertes a la comarca del Bages, que uneixen diferents municipis de la comarca entre si, amb la seva capital Manresa i amb altres municipis veïns com Igualada, Solsona i Berga. Línies d’autobusos interurbanes al Bages (R= Servei regular, SD= Servei Discrecional). Font: Serveis Territorials de Transports de Barcelona. 6

Caracterització de l’àmbit d’estudi 95 Caracterització de l’àmbit d’estudi Mapa de parades de les línies R5 i R50 d’FGC. Font: Servei web d’FGC. El transport ferroviari Hi ha dos línies d’FGC, la R5 i la R50 amb 33+34 expedicions en feiners excepte agost, 23+22 expedicions en feiners del mes d’agost i 19+18 expedicions en dissabtes i festius. Rodalies de Catalunya disposa de la línia R4 de rodalies i la línia regional R12 amb 38+37 expedicions en feiners i 18+18 expedicions els dissabtes, diumenges i festius. Mapa de parades de les línies R4 i R12 de Rodalies. Font: Servei web de Rodalies de Catalunya. 7

Presentació de l’estudi Estudi de millora Antecedents Objectius de l’estudi Metodologia dels treballs 8

Estudi de millora Antecedents. Altres plans Pla de millora dels serveis de transport públic de viatgers a la comarca del Bages (2008) 9

Estudi de millora Objectius Que tots els municipis tinguin un servei de transport públic adequat a la seva demanda real. Que tots els municipis tinguin accés mitjançant transport públic als seus CAP o als Centres Sanitaris de referència. Millorar de forma global la connexió dels municipis amb la seva capital comarcal i altres municipis de referència de la mateixa comarca o de comarques veïnes. Creació de nous serveis on la demanda ho justifiqui Estudi de millora Objectius especialment connectant amb els principals punts i infraestructures com aeroports i estacions ferroviàries. Millorar la cobertura territorial (noves parades) aprofitant, entre d’altres, els serveis de transport escolar. Millora de la coordinació dels serveis urbans i interurbans. Millora de la coordinació horària entre serveis regulars i els serveis escolars. Millora de la coordinació horària entre serveis de bus i de tren, i de la intermodalitat. Millora dels serveis ferroviaris. Millores de les eines de comercialització i informació de la xarxa de transport. 10

Metodologia dels treballs Informació sociodemogràfica: Distribució de la població Evolució de la població Estacionalitat de la comarca Informació sobre equipaments: Centres sanitaris de referència CEIP i IES Centres de concentració laboral Mercats municipals i centres d’interès Xarxa de transport col·lectiu: Oferta i Demanda Línies intra i intercomarcals de transport regular. Línies de transport escolar. Transport per persones amb mobilitat reduïda.. Treball de camp: enquestes i entrevistes Fase I: Recollida d’informació En aquest apartat es realitzarà una anàlisi de la situació actual a partir de la recopilació de la informació actual procedent de diverses fonts. 11

Metodologia dels treballs Objectiu: Conèixer les característiques, la problemàtica i les peticions del Consell Comarcal, dels principals municipis, dels operadors de transport públics i altres associacions i organismes que es cregui convenient, com l’AMTU i el Consoci Viari del Bages. Entrevistes amb els principals agents implicats Metodologia dels treballs Fase I: Recollida d’informació Objectiu: Conèixer les característiques, la problemàtica i les peticions de mobilitat de cada ajuntament. Des de TES s’enviarà un model d’enquesta al Consell Comarcal, a cada Ajuntament i a les entitats que es determinin, per conèixer en profunditat la situació actual de la seva mobilitat i les seves peticions. Enquestes als municipis Com a treball de camp es realitzaran entrevistes personals al principals agents i enquestes als ajuntaments. 12

Model d’enquesta als municipis 13

Metodologia dels treballs PUNTS A TRACTAR A LA DIAGNOSI Anàlisi de la mobilitat: Relacions de mobilitat entre els municipis de la comarca: interior i exterior. Motius principals dels desplaçament i localitzacions d’aquests desplaçaments. Anàlisi dels serveis de transport col·lectiu: Connexió amb transport públic entre els municipis de la comarca. Adequació de la demanda actual al nombre d’expedicions ofertes. Adequació horària de les arribades i sortides als municipis de referència. Adequació de la cobertura territorial de les expedicions actuals. Coordinació dels serveis urbans i interurbans. Aprofitament dels serveis de transport escolar. Metodologia dels treballs Fase II: Diagnosi de la situació actual En aquest capítol es realitza una anàlisi de diferents aspectes que poden afectar al servei de transport col·lectiu a les comarques de l’àmbit d’estudi. 14

Metodologia dels treballs POSSIBLES PROPOSTES DE MILLORA Ampliació de la freqüència de servei. Ampliació de la cobertura territorial. Creació de nous serveis. Ajustament horari de les expedicions actuals. Coordinació horària bus-bus i bus-tren. Propostes d’integració del transport escolar amb la xarxa de transport regular o d’aprofitament dels serveis de transport escolar. Propostes de creació de sistemes de transport a la demanda. Millora dels serveis ferroviaris. Millores de les eines de comercialització i informació als usuaris. Metodologia dels treballs Fase III: Definició de criteris i línies de propostes de millora Un cop analitzats els punts forts i febles així com les oportunitats i amenaces de l’actual xarxa, es definiran els criteris i les línies que seguiran les propostes de millora. 15

Metodologia dels treballs Anàlisi de la demanda potencial Coneixement dels nous usuaris que poden utilitzar els nous serveis o els serveis millorats. Valoració econòmica de les noves propostes A partir del Model de Costos de la DGTM actualitzat s’establiran els costos de les propostes de l’estudi. Conclusions de la situació de mobilitat en transport públic A partir de la implantació de les propostes de millora que es desprenen de l’estudi. Metodologia dels treballs Fase IV: Valoració de les propostes de millora 16

Estudi de millora del transport públic a la comarca del Bages