La calor i la temperatura

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
ESQUEMA INICIO ESQUEMA RECURSOS INTERNET LECTURA INICIAL RECURSOS
Advertisements

El calor y la temperatura
FUENTES DE ENERGÍA ENERGÍA MECÁNICA: CINÉTICA Y POTENCIAL CONSERVACIÓN DE LA ENERGÍA TRABAJO Y POTENCIA-CALOR RELACIÓN DE LA ENERGÍA MECÁNICA CON EL TRABAJO.
CALOR “Es una forma de ENERGÍA”
objectiu de la Tecnologia
L´energia.
BORJA SÁNCHEZ NOGUERO JAUME UREÑA GARCÍA VICENTE FERNÁNDEZ SANZ
COM ES TRANSMET O TRANSFEREIX LA CALOR?
SEGONA AVALUACIÓ Treball i energia. Potència. Calor.
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
L’electricitat:l’energia més versatil.
ENERGIA PER A UN PLANETA HABITABLE
Calor i equilibri tèrmic
Central solar (parque El Coronil)
LA TEMPERATURA FRED I CALOR.
L’energia ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET WWW LECTURA INICIAL
Tema 6: L’ENERGIA.
El manteniment de la vida
Reaccions químiques.
CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA
ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT LECTURA INICIAL
CINÈTICA DE LES REACCIONS QUÍMIQUES
QUINS MATERIALS SÓN MILLORS CONDUCTORS ELÈCTRICS?
El moviment i les forces ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET
Els elements i els compostos químics 5.
Canvis d’estat de substàncies pures
ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET LECTURA INICIAL RECURSOS
Material de laboratori
L’equilibri en les reaccions químiques
Tot el que ens envolta és matèria, però...
Coneixement del Medi Social i Cultural
ELS MÈTODES D’EXPLORACIÓ DEL COS HUMÀ
La teoria hilemòrfica d’Aristòtil
Quina calor!.
LA METEOROLOGIA.
La llum i el so ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET
Contaminació per co2. efecte hivernacle.
1 Gasos: conceptes bàsics La velocitat de difusió dels gasos
Taller de flotació 1.
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
Tema 5. L’atmosfera. Pàg 66 La Terra està envoltada per una barreja de gasos que anomenem atmosfera. Aquesta barreja de gasos és l’aire que respirem,
Energia i velocitat de les reaccions químiques
L’equilibri en les reaccions químiques
ESQUEMA INICIO ESQUEMA RECURSOS INTERNET LECTURA INICIAL RECURSOS
QUÈ FA QUE UNA PILOTA BOTI MÉS QUE UNA ALTRA?
LA TERRA Les capes de la Terra
La matèria.
CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA
L’ENERGIA BLANCA LÓPEZ 2nA.
Què existeix i què no existeix.
TEMPERATURA I TERMÒMETRES
TEMA 5: VIVIM EN ECOSISTEMES
L’AIGUA A LA NATURA.
Sòlids Líquids Gasos Plasma
Tancat Sistema Aillat Univers Obert Entorn Funcio d’estat
CONNEXIONS SENSE CABLES I DISPOSITIUS MÒBILS
Generació d’energia elèctrica
Coneixement del Medi Social i Cultural
LAURA FUSTER, SUSANA MARTÍN, MARTA MARTÍNEZ
TREBALL I ENERGIA 1. CONCEPTE DE TREBALL
4t B Actrius i Actors Escola Eulàlia Bota
ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
Els sistemes materials
Salvador Vila Esteve Geografia i Història 1r d’ESO
Tindrem prou energia?.
Quin canvi!!!!.
Els receptors i els òrgans dels sentits
DESCRIPCIÓ DELS HORITZONS.
Conceptes previs Lleis químiques Teoria cineticomolecular.
Transcripción de la presentación:

La calor i la temperatura INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET La calor i la temperatura LECTURA INICIAL ESQUEMA RECURSOS INTERNET ANTERIOR EIXIU

L’Alquimista, obra de David Terniers, el jove. INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Lectura inicial En el segle XVII, els científics ja coneixien prou bé la importància de la temperatura en els seus experiments, però encara no s’havia inventat el termòmetre, la qual cosa en dificultava el control. Generalment, la regulació de la temperatura es feia utilitzant diferents fonts de calor segons la necessitat. Una de les descripcions més detallades sobre aquestes fonts de calor i les seues característiques la va escriure Martino Rulando, gran alquimista i metge de Rodolf II d’Alemanya, qui va explicar fins a 13 fonts diferents, entre les quals: - Ignis seu calor fimi equini. Calor produïda pels fems d’un cavall. S’havien d’arreplegar recents i amerats de l’orina d’aquest animal. Produïa poca calor. Ignis seu calor aeris. Calor produïda per una font que calfava l’aire d’una habitació. La qualificava com a «tova». Ignis seu calor lampadis. Calor produïda pel foc directe de les espelmes enceses. La seua força «depenia» de la quantitat d’espelmes. Ignis seu balnei Maris. Calor produïda pel bany maria. Es tractava d’una calor «forta». Ignis seu balnei cinerum. Calor produïda per cendres. Era una calor «potent». Ignis nudus. Calor produïda per foc directe damunt un objecte. - Ignis reverberatorius. Calor produïda per un forn tancat. L’Alquimista, obra de David Terniers, el jove. ANTERIOR EIXIU

Esquema de continguts La calor La temperatura Característiques INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Esquema de continguts La calor Característiques La temperatura Característiques Efectes Dilatació i contracció Canvis d’estat Efectes Fusió i ebullició Propagació Conducció Convecció Radiació Conductors i aïllants Mesures Les escales El termòmetre Éssers vius Adaptacions a la temperatura Éssers vius La pell INICI ANTERIOR EIXIU

Recursos per a l’explicació de la unitat INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Recursos per a l’explicació de la unitat Què és la calor? Temperatura i energia interna Dilatació i contracció Canvis d’estat Temperatures de fusió i d’ebullició La mesura de la temperatura El termòmetre Conducció Convecció Radiació Enllaços Conductors i aïllants tèrmics La pell Adaptacions dels éssers vius a la temperatura INICI ANTERIOR EIXIU

1 joule (J) equival a 0,24 calories (cal) INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Què és la calor? VEGEU ANIMACIÓ Transferència de calor La calor és l’energia que es transfereix d’un cos a un altre quan estan en contacte i a diferent temperatura. 1 joule (J) equival a 0,24 calories (cal) ANTERIOR EIXIU

1 joule (J) equival a 0,24 calories (cal) INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Què és la calor? TORNEU Transferència de calor (energia tèrmica) La calor passa del ferro (a més temperatura) a l’aigua (a menys temperatura). Es transfereix calor fins a assolir l’equilibri tèrmic. La calor és l’energia que es transfereix d’un cos a un altre quan estan en contacte i a diferent temperatura. 1 joule (J) equival a 0,24 calories (cal) ANTERIOR EIXIU

Temperatura i energia interna INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Temperatura i energia interna Agitació tèrmica Cada partícula té energia cinètica (Ec) La suma de les Ec equival a l’energia interna Mesura la quantitat d’energia interna 100 ºC 600 ºC 100 ºC 1200 ºC 100 ºC 900 ºC La barra és més fina La flama és més intensa La velocitat de les partícules del cos augmenta en rebre energia (calor) L’augment és més gran com més calor rep el cos L’augment és més gran com més xicotet és el nombre de partícules del cos ANTERIOR EIXIU

L’aire del globus es dilata en calfar-lo INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Dilatació i contracció Sòlids Líquids La dilatació del mercuri permet mesurar la temperatura Gasos L’aire del globus es dilata en calfar-lo Juntura de dilatació Partícules fortament unides. Són les que menys es dilaten Les unions entre partícules són més dèbils. Es dilaten més que els sòlids Les partícules estan molt separades. Es dilaten molt en escalfar-se QUÈ PASSA QUAN ES CONTRAU? QUÈ PASSA QUAN ES DILATEN? ANTERIOR EIXIU

Dilatació i contracció INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Dilatació i contracció Sòlids Juntura de dilatació El cos cedeix calor i es refreda 10 Les seues partícules es mouen menys Disminueix el volum, el cos es contrau Partícules fortament unides. Són les que menys es dilaten TORNEU 10 ANTERIOR EIXIU

Dilatació i contracció INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Dilatació i contracció Sòlids Líquids La dilatació del mercuri permet mesurar la temperatura Gasos Quan l’aire es dilata, augmenta el seu volum i fa saltar el tap Juntura de dilatació Partícules fortament unides. Són les que menys es dilaten Les unions entre partícules són més dèbils. Es dilaten més que els sòlids TORNEU ANTERIOR EIXIU

Sublimació regressiva INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Canvis d’estat Líquid Canvis progressius Canvis regressius Fusió Vaporització Condensació Solidificació Gas Sòlid Sublimació Sublimació regressiva ANTERIOR EIXIU

TEMPERATURA D’EBULLICIÓ INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Temperatura de fusió i d’ebullició TEMPERATURA DE FUSIÓ TEMPERATURA D’EBULLICIÓ Estat sòlid Estat líquid Estat gasós ANTERIOR EIXIU

La mesura de la temperatura INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET La mesura de la temperatura ºF ºC K Escala Fahrenheit (ºF) Escala Celsius (ºC) Escala absoluta o Kelvin (K) 212 100 373 176 80 353 140 60 333 104 40 313 68 20 293 32 273 ANTERIOR EIXIU

El termòmetre Termòmetre d’alcohol Termòmetre de mercuri INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET El termòmetre Termòmetre d’alcohol Termòmetre de mercuri Es fa servir per mesurar la temperatura atmosfèrica Es fa servir per mesurar la temperatura corporal Alcohol tintat Mercuri ANTERIOR EIXIU

Conducció Partícules del sòlid INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Conducció Partícules del sòlid Les partícules augmenten la seua energia cinètica Sentit de propagació de la calor per conducció ANTERIOR EIXIU

Convecció Partícules de gas Corrents de convecció INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Convecció Partícules de gas Corrents de convecció Partícules del líquid ANTERIOR EIXIU

Com més temperatura hi ha, més gran és l’energia radiant emesa. INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Radiació Radiació solar Radiació emesa per les plantes ES POT VEURE LA RADIACIÓ? Com més temperatura hi ha, més gran és l’energia radiant emesa. Hivernacle ANTERIOR EIXIU

Com més temperatura hi ha, més gran és l’energia radiant emesa INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Radiació Emissió d’energia radiant en forma de llum roja Radiació solar Radiació emesa per les plantes TORNEU Com més temperatura hi ha, més gran és l’energia radiant emesa Hivernacle ANTERIOR EIXIU

No condueixen bé la calor INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Conductors i aïllants tèrmics Conductors tèrmics Condueixen bé la calor Aïllants tèrmics Aire Metalls No condueixen bé la calor Fusta Finestra de doble vidre ANTERIOR EIXIU

La pell com a òrgan de percepció de la calor INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET La pell com a òrgan de percepció de la calor Termoreceptors Detecten canvis sobtats de temperatura, més gran o més xicotetes que les del nostre cos. Pèls LES LUPES AMPLIEN LES IMATGES Epidermis Estructura de la pell ANTERIOR EIXIU

La pell com a òrgan de percepció de la calor INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET La pell com a òrgan de percepció de la calor Corpuscle de Ruffini Pèls Detecta sensacions de calor Epidermis Estructura de la pell TORNEU ANTERIOR EIXIU

La pell com a òrgan de percepció de la calor INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET La pell com a òrgan de percepció de la calor Corpuscle de Krause Pèls Detecta sensacions de fred Epidermis Estructura de la pell TORNEU ANTERIOR EIXIU

Adaptacions dels éssers vius a la temperatura INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Adaptacions dels éssers vius a la temperatura Calor Fred Variació de temperatura Apèndixs per refredar la sang Producció contínua de calor Fases de letargia Refrigeració per evaporació d’aigua Agrupacions Amagatalls o refugis Fulles en forma d’espina i tiges que acumulen aigua Formes arredonides i poca altura Pèrdua de fulles en períodes de fred ANTERIOR EIXIU

Enllaços d’interés Calor i temperatura Calor i temperatura INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Enllaços d’interés Calor i temperatura ANEU A AQUESTA PÀGINA WEB Calor i temperatura ANEU A AQUESTA PÀGINA WEB INICI ANTERIOR EIXIU