Informació bàsica sobre el VIH/sida Material elaborat pel Departament de Formació i Prevenció de SIDA STUDI

La SIDA (Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida) és una malaltia provocada per un virus anomenat VIH (Virus de la Immunodeficiència Humana). Quan el VIH entra a l’organisme d’una persona, a diferència del que succeeix amb altres virus, no provoca cap tipus de símptoma específic que permeti confirmar la presència de la infecció per VIH. L’única cosa que el VIH ocasionarà en el cos és un lent del sistema de defenses. Com actua el VIH dins el cos?

Com actua el VIH dins el cos? Des de l’inici de la infecció i durant un període d’entre 3-7 anys (aproximadament i depenent de cada persona) el VIH va afectant la funció de les defenses però aquest procés és tant lent que el funcionament del sistema immunològic encara és òptim. Això vol dir que no hi haurà cap senyal o símptoma que pugui identificar que el VIH està present en l’organisme de la persona, ni ella mateixa percebrà res diferent. En diem que es tracta d’un període asimptomàtic, en el que l’única forma de saber si s’ha produït una infecció és a través de la prova de detecció del VIH. e Passat aquest període, i quan el VIH ha fet baixar prou el nivell de defenses, la persona és cada cop més vulnerable davant qualsevol infecció a la que pugui veure’s exposada perquè perd cada cop més la capacitat de defensa del seu organisme. Quan el sistema de defenses ja no pot complir òptimament la seva funció en l’organisme, la persona desenvoluparà sida.  

Una persona està malalta de sida quan, en no tenir defenses, qualsevol agent patogen que entri al seu organisme li provocarà una o més malalties greus anomenades, precisament, malalties oportunistes. La medicació antiretroviral (medicació que actualment existeix contra el VIH) no pot eliminar el VIH de l’organisme però sí pot reduir molt la seva acció. Els tractaments per al VIH actuen en diferents moments del seu procés de rèplica: dificultant aquesta rèplica, aturant així la seva progressió i permetent que el sistema immunològic de la persona aconsegueixi mantenir uns nivells òptims de defenses.

Líquids transmissors del VIH*: En ordre de + a – risc sang semen La infecció per VIH es produeix quan el virus present en els fluids sexuals o la sang d’una persona entra en l’organisme d’una altra persona a través d’una ferida oberta o de les mucoses del cos.   Líquids transmissors del VIH*: En ordre de + a – risc sang semen fluix vaginal *Del líquid pre-seminal no existeixen prou evidències científiques que permetin incloure’l o descartar-lo definitivament de la llista de líquids transmissors Parts del cos per on pot entrar el VIH (mucoses): En ordre de + a – risc recte vagina gland interior de la boca Per tant, en les pràctiques sexuals de penetració (anal i vaginal) i en el sexe oral sense preservatiu, es pot produir la transmissió del VIH.  

Hi ha pràctiques de + i – risc? Pràctiques sexuals d’alt risc: Pràctiques sexuals de baix risc: - penetració anal (penis+anus) - fel·lació (boca+penis) -    penetració vaginal (penis+vagina) - cunnilingus (boca+vagina)   Per a qui és el risc d’infecció per VIH? La direcció de la transmissió en les pràctiques sexuals explica que el risc serà només per la persona que està exposant una de les mucoses del seu cos en contacte amb un dels líquids potencialment transmissors del VIH d’una altra persona, de qui desconeixem el serostatus. També es pot produir la transmissió al compartir immediatament estris personals punxants on pugui haver-hi restes de sang recent (com agulles, fulles d’afaitar o raspalls de dents).  

Mesures preventives davant el VIH en la transmissió sexual: En les relacions sexuals la prevenció passa pels següents elements “barrera” que separen fluids potencialment transmissors del VIH de les portes d’entrada (mucoses o ferides). Ús del preservatiu masculí des de l'inici de qualsevol de les següents pràctiques sexuals: penetració vaginal (penis-vagina), penetració anal amb lubricant de base aquosa (penis-anus) i fel·lació (boca-penis). Ús del preservatiu femení des de l'inici en la penetració vaginal (penis-vagina); en aquesta pràctica es pot utilitzar indistintament el preservatiu masculí o el femení. Ús de la banda de làtex per al cunnilingus (boca-vagina). Com que són difícils de trobar, es pot substituir pel film alimentari o bé tallant longitudinalment un preservatiu masculí o femení, obtenint així un rectangle de làtex.    

(Mesures preventives davant el VIH en la transmissió sexual) No es poden fer servir dos preservatius al mateix temps (ni masculins ni femenins): el fregament dels plàstics podria fer-los malbé, facilitant que es trenquessin. Tampoc cal utilitzar lubricants fets a partir d’oli que poden malmetre el làtex, existeixen els lubricants hidrosolubles que sí són compatibles amb els preservatius.  

Mesures preventives davant el VIH en la transmissió sanguínia: Si haguéssim de compartir de forma immediata un objecte que pot portar sang d’un cos a un altre, aquest objecte es pot desinfectar (eliminant-ne totalment el VIH) amb lleixiu o amb aigua a més de 60 graus de temperatura.   En el cas que la dona sigui seropositiva i estigui embarassada, els líquids a través dels quals pot transmetre el VIH al fetus o nadó són dues: sang (durant l’embaràs via placenta i cordó umbilical; i durant el part) i llet materna (durant l’alletament matern). La prevenció de les tres possibles vies de transmissió vertical del VIH (de mare a fetus/bebè) passa per tres mesures: No alletar el bebè. Utilitzar llet artificial. En el part s’acostuma a utilitzar la cesària per controlar la presència de sang de la mare. Combinació específica dels anomenats medicaments antiretrovirals, presos de manera correcta durant l’embaràs i el part.  

Com puc saber si tinc el VIH? L’única manera de diagnosticar el VIH és demanant una anàlisi de sang específica. Perquè el resultat sigui definitiu, cal esperar 12 setmanes des de la darrera pràctica de risc de transmissió del VIH.   On puc fer-me la prova? A centres sanitaris o centres alternatius com el CJAS (www.centrejove.org). De vegades, pot costar decidir-nos a fer-nos-la però val la pena. Fer-se la prova és un acte de salut per a la mateixa persona i per a les altres.  

Webs de consulta per a joves sobre sexualitat    Informació de centres de salut i serveis per a joves: www.sexejoves.gencat.net/ics_webjove/centres.html www.fpfe.org/guiasexjoven    Dubtes online i consulta telefònica: www.centrejove.org www.sidastudi.org  Altres webs sobre sexualitat: www.sexejoves.gencat.net www.sexojovenonline.com www.joves.net/sexe www.sexoconseso.com www.goxoki.com