ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET LECTURA INICIAL RECURSOS

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
ESQUEMA CIENCIAS DE LA NATURALEZA 1.º ESO La hidrosfera terrestre
Advertisements

Noms: Laura ML i Hannan Grup i nivell:6è B Escola: CEIP Anselm Clavé.
La hidrosfera terrestre
ESQUEMA CIENCIAS DE LA NATURALEZA 1.º ESO La hidrosfera terrestre
ENERGIA PER A UN PLANETA HABITABLE
Sóc el rei del món! ..
Per saber-ne més sobre aquestes, pren en cadascuna.
Climogrames i Biomes.
9. Els recursos del planeta
8. El modelat del relleu - I
Composició de l’aire (% en volum)
ELS PLANETES CEIP POMPEU FABRA CURS
ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT LECTURA INICIAL
EL SISTEMA SOLAR.
5. Les costes i els rius d’espanya
Noms: Franco i Julio Grup i nivell: 5è B Escola: CEIP Anselm Clavé
LES AIGÜES SALVATGES Les aigües de torrentera procedeixen de la pluja
Alumnes de 4t Coneixement del medi natural Curs
MESCLES I DISSOLUCIONS
Comprensió del canvi climàtic
ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET LECTURA INICIAL RECURSOS
ELS PAISATGES I ELS POBLES
El Planeta Terra.
ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET ACTIVITAT LECTURA INICIAL
EL NOSTRE AJUNTAMENT I L’ESTALVI D’AIGUA
ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET LECTURA INICIAL RECURSOS
ELS ECOSISTEMES CURS TERCER.
Coneixement del Medi Social i Cultural
MANIFESTACIONS DE L´ENERGIA INTERNA DE LA TERRA
Quina calor!.
SIGUEM SOSTENIBLES.
Origen de la Terra Els diferents fragments de pols i roca començaren a girar entorn el protosol. Per ACRECIÓ es van anar ajuntant degut a la força gravitatòria.
ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR
LA METEOROLOGIA.
Yolanda Gallego Iciar Tobarias Siham Sabri
Taller SOBRE l’aigua: L'inventor gota.
La Terra el nostre planeta
Tema 5. L’atmosfera. Pàg 66 La Terra està envoltada per una barreja de gasos que anomenem atmosfera. Aquesta barreja de gasos és l’aire que respirem,
Energia i velocitat de les reaccions químiques
FENÒMENS ATMOSFÈRICS.
LA TERRA Les capes de la Terra
UNITAT 5 RISCOS CAUSATS PER FENÒMENS GEOLÒGICS EXTERNS.
LA NUTRICIÓ EN LES PLANTES
AIGÜES SUBTERRÀNIES Aigua que s’infiltra en el terreny.
TEMA 2 Unitat 2: El problema de l’aigua.
Dûna Petit i Júlia Cacho
L ´ AIGUA QUE ENS ENVOLTA
Quin dinosaure!.
On es troba l’aigua? Mar.
TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL (TECTÒNICA DE PLAQUES)
Noms: Cristobal Grup i nivell: 5èA Escola: CEIP Anselm Clavè
TEMA 5: VIVIM EN ECOSISTEMES
L’AIGUA A LA NATURA.
EL SAPO DORAT.
ELS PROCESSOS GEOLÒGICS
Generació d’energia elèctrica
Coneixement del Medi Social i Cultural
Aigua Projecte 2n primària.
LA CONTAMINACIÓ La contaminació, és la introducció d'un contaminant dins d'un ambient natural que causa inestabilitat, desordre, dany, o malestar.
UNITAT 4 RISCOS CAUSATS PER LA SISMICITAT I EL VULCANISME.
EL TERRITORI I EL RELLEU DE CATALUNYA
ESCOLA IGNASI MELÉ I FARRÉ
Salvador Vila Esteve Geografia i Història 1r d’ESO
Com comprendre el canvi climàtic?
ELS ECOSISTEMES.
Noms: Gemma-Raquel Grup i nivell: 5è A Escola: CEIP Anselm Clavé
Pluja àcida.
LA TERRA.
Com contaminem l`aigua?
L’AIGUA ÉS VIDA.
Transcripción de la presentación:

ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET LECTURA INICIAL RECURSOS ANTERIOR EIXIR

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Lectura inicial El Nil és el riu més llarg del món i el bressol de la civilització egípcia, una de les més importants de la història. Aquest riu prové de la confluència, al Sudan (Àfrica oriental), del Nil Blanc, que ve d’Uganda, i el Nil Blau, procedent d’Etiòpia. El 1856, els exploradors Richard Burton i John Speke van iniciar una expedició en cerca del naixement del Nil Blanc, conegut per «les fonts del Nil». Després de dos anys de viatge accidentat, van arribar a un llac gegantesc que van anomenar Tanganyika; però aquest no era l’origen del Nil. Burton va emmalaltir; Speke va seguir el viatge sol i va arribar a un llac encara més extens, que va anomenar Victòria. Va creure que aquest era l’origen del riu Nil i així ho va comunicar. Realment, el Nil no naix allí, sinó en un massís pròxim, les muntanyes de la Lluna, que hui dia s’anomenen Ruwenzori. Curiosament, 1 700 anys abans de Speke, Ptolemeu havia indicat aquestes muntanyes com el lloc més probable del naixement del Nil. Richard Burton John Speke ANTERIOR EIXIR

Recursos per a explicar la unitat INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Recursos per a explicar la unitat Propietats de l’aigua Distribució de l’aigua a la Terra Origen de la hidrosfera L’aigua dels oceans Fenòmens naturals Moviment de l’aigua dels oceans L’aigua dels continents Aigua a la Comunitat Valenciana El cicle de l’aigua Usos i estalvi d’aigua L’aigua potable La qualitat de l’aigua Enllaços INICI ANTERIOR EIXIR

Distribució de l’aigua a la Terra INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Distribució de l’aigua a la Terra Total d’aigua al planeta Aigua marina 97 % Aigua dolça 3 % Total d’aigua dolça Gel 79 % Aigua dolça superficial 1 % Aigües subterrànies 20 % En els llacs 50 % En el sòl 38 % En els rius 1 % En els éssers vius 1 % Total d’aigua dolça superficial En l’atmosfera 10 % ANTERIOR EIXIR

Esquema de continguts L’aigua dels oceans Característiques Moviments INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Esquema de continguts L’aigua dels oceans Característiques Moviments L’aigua dels continents Distribució Aigua a la Comunitat Valenciana L’aigua de la Terra Distribució Origen Propietats Fenòmens naturals La hidrosfera terrestre El cicle de l’aigua Processos Usos de l’aigua Usos i estalvis L’aigua potable Qualitat de l’aigua INICI ANTERIOR EIXIR

Origen de la hidrosfera terrestre INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Origen de la hidrosfera terrestre HI HA AIGUA ALS ALTRES PLANETES? Atmosfera primitiva: Diòxid de carboni Vapor d’aigua Condensació Temperatura 15 ºC Aigua en estat gasós Aigua sòlida Aigua líquida Fa 4 500 milions d’anys Actualitat ANTERIOR EIXIR

L’aigua als altres planetes rocosos INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET L’aigua als altres planetes rocosos Mercuri Escassa gravetat No té atmosfera No conté aigua Mart Atmosfera tènue Aigua líquida en el passat Gel als pols i al subsòl Venus Atmosfera d’origen volcànic No té aigua líquida Vapor d’aigua combinat TORNAR ANTERIOR EIXIR

Absorbeix gran quantitat de calor INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Propietats de l’aigua És molt bon dissolvent Dilatació anòmala Absorbeix gran quantitat de calor Substància adherent ANTERIOR EIXIR

Fenòmens naturals, les amenaces de la hidrosfera INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Fenòmens naturals, les amenaces de la hidrosfera Avingudes: inundació d’un llit sec després d’una forta tempesta. Inundacions: rius que augmenten de cabal i es desborden. Pluges torrencials: fortes precipitacions que produeixen inundacions. Tsunamis: ones gegants produïides per un terratrèmol en el fons del mar. ANTERIOR EIXIR

Proporció de sals en l’aigua marina INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Característiques de l’aigua dels oceans Proporció de sals en l’aigua marina Clorurs 87 % Altres 2 % Sulfats 11 % Aigua salada Conté gasos dissolts - Per l’onatge - Per l’activitat dels éssers vius La temperatura varia amb la profunditat ANTERIOR EIXIR

Moviments de l’aigua dels oceans INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Moviments de l’aigua dels oceans Ones Mesclen l’aigua Erosionen el terreny Transporten l’arena Corrents marins Vents dominants Diferències de temperatura Diferències de salinitat Marees L’aigua de mar ascendeix i descendeix (atracció de la Lluna) ANTERIOR EIXIR

Distribució de l’aigua en els continents INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Distribució de l’aigua en els continents Llacs Rius Torrents i rierols Aigües subterrànies Maresmes i aiguamolls Glaceres ANTERIOR EIXIR

L’aigua a la Comunitat Valenciana INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET L’aigua a la Comunitat Valenciana Rius llargs i cabalosos: Túria, Xúquer, Segura Rius curts i poc cabalosos: Palància, Serpis, Gorgos Rambles: perill d’inundacions Els rius i les rambles Disposats al llarg del litoral Aigua per a reg i consum humà Sofreixen salinització i contaminació Els aqüífers Zones humides litorals: albuferes, maresmes, marjals Llacunes interiors: acumulacions d’aigua (de pluja, de regadiu o subterrànies) Les zones humides ANTERIOR EIXIR

El cicle de l’aigua Emissió de vapor d’aigua INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET El cicle de l’aigua Emissió de vapor d’aigua Condensació en forma de núvols Precipitació Infiltració Escolament Evaporació LES LUPES AMPLIEN LES IMATGES Transpiració ANTERIOR EIXIR

El cicle de l’aigua Emissió de vapor d’aigua Roques del sòl INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET El cicle de l’aigua Emissió de vapor d’aigua Roques del sòl Condensació en forma de núvols Precipitació Infiltració Aigua subterrània Escolament Evaporació Transpiració TORNAR ANTERIOR EIXIR

El cicle de l’aigua Emissió de vapor d’aigua INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET El cicle de l’aigua Emissió de vapor d’aigua Condensació en forma de núvols Precipitació Infiltració Escolament Evaporació Transpiració TORNAR ANTERIOR EIXIR

El cicle de l’aigua Emissió de vapor d’aigua INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET El cicle de l’aigua Emissió de vapor d’aigua Condensació en forma de núvols Precipitació Infiltració Escolament Evaporació Transpiració TORNAR ANTERIOR EIXIR

Usos de l’aigua i mesures d’estalvi INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Usos de l’aigua i mesures d’estalvi Usos Agricultura Reg a tesa Reg per aspersió Reg gota a gota Indústria Domèstic Estalvi Dutxar-se en comptes de banyar-se - Dispositius d’estalvi a la cisterna Usar el llavaplats i la llavadora plens - Tancar l’aixeta mentre ens raspallem les dents ANTERIOR EIXIR

L’aigua potable OMS Aigua potable Sense substàncies nocives INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET L’aigua potable Aigua potable OMS Sense substàncies nocives Proporció determinada de gasos i sals Incolora, inodora i de gust agradable 2. Pretractament 1. Captació i desbast 5. Bombament i distribució 4. Cloració i descloració 3. Decantació i filtració ANTERIOR EIXIR

La contaminació de l’aigua INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET La qualitat de l’aigua La contaminació de l’aigua Abocaments de les indústries i de les granges Aigües residuals de nuclis urbans Abocaments de vaixells petroliers Fertilitzants i plaguicides El que podem fer-hi Diposita el fem a l’abocador adequat No aboques residus perillosos per la pica No llances piles al fem ANTERIOR EIXIR

Enllaços d’interés Parcs naturals Xarxa de l’aigua clara INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET Enllaços d’interés Parcs naturals ANAR A LA WEB Xarxa de l’aigua clara ANAR A LA WEB INICI ANTERIOR EIXIR