La hidrosfera terrestre

Presentación del tema: "La hidrosfera terrestre"— Transcripción de la presentación:

1 La hidrosfera terrestre

2 1. L’aigua de la Terra

3 Distribució de l’aigua
A.1. Imagina que tens un rectangle dividit en quadrets. Si aquests quadrets representen tota l’aigua de la hidrosfera, esbrina quants corresponen a l’aigua continguda en els éssers vius. Dels quadrets, 3000 corresponen a l’aigua dolça (3%). D’aquests 300 quadrets, 30 corresponen a les aigúes dolçes superficials (1%). Dels 30 quadrets, 1/3 d’un quadret corresponen a l’aigua continguda en els éssers vius (1%).

4 Origen de la hidrosfera terrestre
Fa milions d’anys, la Terra presentava una intensa activitat volcànica i estava sotmesa a un bombardeig continu d’asteroides i cometes. Aquests fenòmens van enriquir l’atmosfera amb vapor d’aigua. A mesura que la Terra es refredava, el vapor d’aigua es va anar condensant, va precipitar en forma de pluja, es va acumular a la superfície i va donar lloc a la hidrosfera.

5 A.3. Al nostre planeta podem trovar aigua en els segúents estats:
Sòlid: en forma de gel i neu. Líquid: als mars, rius i llacs. També forma els núvols i és un constituent dels éssers vius. Gasós: vapor d’aigua de l’aire.

6 Humitat de l’aire Pluja Mar
L’aigua es trova en estat sòlid (S), líquid (L) o gasós (G) Humitat de l’aire Pluja Mar Neu Llac Riu Pedra Glaceres Núvol

7 Propietats de l’aigua 1. És molt bon dissolvent.
Dissolvent. Substància capaç de contenir-ne un altra en proporcions variables, amb la qual forma una mescla homogènia.

8 Propietats de l’aigua 2. Absorbeix gran quantitat de calor.
Evaporació. Pas de l’estat líquid al gasós. Transpiració. Eixida del líquid contingut en un cos a través dels porus.

9 Propietats de l’aigua 3. Mostra una dilatació anòmala.
Dilatació. Increment de volum que experimenta una substància quan augmenta la seus temperatura.

10 Propietats de l’aigua 4. És una substància adherent.
Adherència. Capacitat d’un material per a apegar-se a un altre. Aplicat als líquids, es refereix a la seua capacitat per a humitejar el recipient que els conté o els objectes que hi ha sumergits.

11 A.4. L’aigua intervé en els processos:
Animals Plantes Mitjà de transport a línterior dels organismes Component principal de fluids orgànics Transpiració Evapotranspiració A.5. En hivern fa més calor a les zones costaneres, perque el mar tempera el clima. Els oceans i els mars absorbeixen calor a l’estiu i n’alliberen a l’hivern.

12 A.6. Perdem aigua mitjançant l’orina, la suor , respirant … Podem recuperar aigua menjant i beguent. A.7. Quan tens febre o fa calor sues més perque la temperatura del cos es més alta, i per refredarse es sua.

13 A. 8 L’aigua a -2ºC està sòlida
A.8 L’aigua a -2ºC està sòlida. En pasar de 4ºC a -2ºC, disminueix la densitat de l’aigua. A.9 L’aigua arriba a la densitat màxima a 4ºC (encara en estat líquid), aixó es important perque als llacs, rius i mars, el gel sura i crea una capa superficial gelada per davall de la qual es conserva aigua líquida, on poden continuar vivint els organismes aquàtics.

14 A.10 L’aigua es dilata quan es congela. Així, quan l’aigua es congela a les esquerdes de les roques, fa que es trenquen. A.11 Si l’aigua no fóra tan adherent, no banyaria les superfícies per on passa, com el sòl i les roques, i no podria ascendir per l’interior dels vasos conductors de les plantes per a transportar substàncies. Gel

15 2. L’aigua dels oceans L’aigua dels oceans posseeix algunes característiques especials: És aigua salada. Cada litre conté un poc més de trenta-cinc grams de sals dissoltes. Conté gasos dissolts. Nitrogen, oxigen, diòxid de carboni i altres, que es dissolen en l’aigua per dos processos: Per l’onatge, que tendeix a mesclar l’aigua amb l’aire. Per l’activitat dels éssers vius aquàtics. Els fotosintètics produeixen oxigen i la respiració de tots els éssers vius produeix diòxid de carboni. La temperatura varia amb la profunditat. A la superficie té una temperatura més alta que la que hi ha davall.

16 Proporció de sals en l’aigua marina
1L d’aigua de mar conté 35 g de sals dissoltes, de les quals un 11% són sulfats. Sulfats en aigua de mar= 11 x 35 g / 100 = 3,85 g/L En 1000 litres: 1000L x 3,85 g/L = 3850 g = 3,85 kg

17 A.13 L’activitat dels éssers vius aporta oxigen a l’aigua mitjançant la fotosíntesi, i diòxid de carboni, mitjançant la respiració. A.14 A la superfície de l’oceà hi ha més oxigen dissolt que en les zones profundes. D’una banda, pel fet que l’oxigen de l’aire situat just damunt de la superfície es dissol fàcilment en l’aigua. De l’altra, els microorganismes fotosintètics viuen a les zones superficials, on hi ha llum suficient per a realitzar la fotosíntesi, i produeixen oxigen per a la respiració d’altres ésers vius que habiten en aquestes zones.

18 Moviments de l’aigua dels oceans
L’aigua dels oceans presenta tres tipus de moviments: 1. Ones. Són ondes que es produeixen a la superficie de l’aigua degudes a l’acció del vent. 2. Corrents marins. Són moviments de masses d’aigua que es despaclen dins l’oceà com si foren veritables rius oceànics. 3. Marees. Són ascensos i descensos periòdics de l’aigua del mar, produïts per l’atracció gravitatòria de la Lluna i, en menor mesura, per la del Sol.

19

20

21

22 Les ones Mesclen ■ Erosionen ■ Transporten ■
Els penya-segats i forma les platges. L’arena i el fang per la costa i mar endins. Els 50 metres més superficials de l’aigua.

23 Els corrents marins són deguts a: Els vents dominants
Les diferències de temperatura Las diferències de salinitat

24 3. L’aigua dels continents
Les tres quartes parts de la superfície terrestre están cobertes per aigua, pero un dels problemes mediambientals més importants és la mancança d’aquest recurs per que la major part de l’aigua és aigua salada i de l’aigua dolça un 79% és gel. A.16 Quasi tota l’aigua que utilitzem habitualment es troba sobre els continents. L’aigua del continents s’anomena aigua dolça per que té poques sals. L’aigua dolça es pot trobar en llacs, rius, torrents, aigües subterrànies, pantans i glaceres.

25

26 A.17 La reserva més important d’aigua dolça són els casquets polars (gel). A.18 Les poblacions humanes s’Han assentat al llarg de la història a les proximitats dels rius per obtindre aigua (consum propi i del bestiari, agricultura, energia …). A.19 Les rambles són cursos d’aigua en zones molt àrides que es mantenen secs durant anys. Quan plou intensament, l’aigua hi circula amb violència i les fa molt perilloses. A.20 Obtenim l’aigua per a beure dels llacs, els rius i de les aigües subterrànies.

27 4. El cicle de l’aigua

28 El cicle de l’aigua A.21 Cicle de l’aigua és el conjunt de processos amb què l’aigua circula descrivint un recorregut cíclic des de l’atmosfera fins a la superfície terrestre i de nou a la atmosfera. Els canvis d’estat que tenen lloc durant aquest cicle són evaporació i condensació. El motor del cicle és el Sol, ja que possibilita els canvis d’estat de l’aigua.

29 A.22 L’evaporació de l’aigua a les mars i als oceans es deu al calfament del Sol. La condensació del vapor d’aigua origina núvols. A.23 L’existencia d’aigües subterrànies es deu a la penetració al subsòl de l’aigua de la superficie. Aquest procés s’anomena infiltració.

30 A.24 El clima és el resultat de la interacció de l’atmosfera, la hidrosfera i el Sol. El clima acostuma a definir-se en termes de temperatura i pluviositat, factors que estan relacionats amb els processos del cicle de l’aigua. A.25 La temperatura d’una zona està condicionada per la quantitat d’aigua condensada. Així, a les zones on hi ha molta condensació, la capa de vapor d’aigua evita que es produïsquen canvis bruscos de temperatura. A més el vapor d’aigua contribueix a aquest efecte hivernacle, per la qual cosa el calor retinguda fa que les temperatures a les zones humides no descendísquen massa. Als deserts, on no hi ha vapor d’aigua en l’aire, no es produeixen aquests fenòmens. L’aire es calfa molt i molt ràpid durant el dia, però també es refreda mol depressa durant la nit.

31 5. L’aigua que necessitem
Usos de l’aigua La major part de l’aigua s’utilitza en: 1. L’agricultura. Sol ser aigua no potable. 2. La industria. També no potable 3. L’ús domèstic. Es tracta d’aigua potable usada en alimentació, neteja …

32 A.26 Dependrà del cos de cada persona. Per exemple, si una persona pesa 60 kg i sabem que el 65% del pes d’una persona jove és aigua, podem calcular els kg d’aigua presents en aquesta persona: Aigua en el cos = 60 x 65kg 39 kg 100

33 A.27 Introduint una botella d’aigua en la cisterna del váter aconseguim disminuir la quantitat d’aigua que es llança cada vegada que es buida la cisterna. A.28 Si fent un ús correcte de l’aigua amb dispositius d’estalvi se’n fa un consum de 5L i fent un mal ús se’n fa un consum de 470L, el percentatge d’estalvi és de 89,15 kg.

34 Mesures d’estalvi d’aigua
Dutxar-nos en comptes de banyar-nos i tancar l’aixeta mentre ens ensabonem. tancar l’aixeta mentre ens raspallem les dents. Utilitzar el llavaplats i la llavadora, omplint-los bé abans de posarlos en funcionament. Instal-lar dispositius d’estalvi en la cisterna del vàter. Colocar difusors en les aixetes. Utilitzar l’aigua de netejar les verdures per a regar les plantes.

35 6. L’aigua potable Aigua potable és la que podem beure sense risc per a la salut. Segons l’OMS ha de complir els següents requisits: No ha de contindre substàncies nocives a la salut, és a dir, ha d’estar lliure de contaminants. Ha de contindre una proporció determinada de gasos i de sals dissoltes. Ha de ser incolora, inodora i de gust agradable.

36

37 7. La qualitat de l’aigua A.32
Aigua contaminada és la que té alterada la seua qualitat natural a causa, en part o per complet, de l’acció humana, que la fa inadequada per a l’ús a què es destina. A.33 Segons l’origen de la contaminació: Aigües negres o fecals, procedents de l’ús domèstic, que presenten una gran quantitat de matèria orgànica i microorganismes. Aigües contaminades per l’activitat agrícola, a causa de la utilització de fertilitzants, herbicides i pesticides. Aigües residuals de la indústria, que transporten en molts casos substàncies i elements, com ara el plom o el mercuri, que poden perjudicar greument molts organismes.

38 La pluja àcida

39 A.35 La meua localitat s’abesteix d’aigües superficials i subterrànies. Presenta problemes de contaminació: partícules sòlides, nitrats, clor, … A.36 Els contaminants principals de mars i oceans són: Els abocaments contaminants que es fan a través dels rius Els abocaments que duem a terme les indústries directament a través d’unes canonades conegudes com a emissaris submarins. El manteniment i les tasques de neteja dels vaixells petroliers.

40 A.37 Les marees negres son abocaments de petroli produïdes pel naufragi d’alguns vaixells petroliers. A.38 L’envirament per mercuri pot produir la mort o danys cerebrals greus. El plom es fixa als ossos i, si la quantitat acumulada és prou per a resultar tòxica, afecta la producció de glòbuls rojos. En els xiquets, un enverinament greu per plom pot ocasionar lesions permanents al cervell. Les quantitats excessives de cadmi podem provocar danys al fetge, els renyons i la melsa.

41