El sistema nerviós.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
LA FUNCIÓN DE RELACIÓN EN LOS SERES HUMANOS. EL SISTEMA NERVIOSO * El Sistema Nervioso permite la relación entre nuestro cuerpo y el exterior, además.
Advertisements

LA CONSTRUCCIÓN E INTERACCIÓN MENTE-CUERPO ESTRUCTURAS DEL SISTEMA NERVIOSO Ma. Guadalupe Raquel Castañeda C. Mtra. Noemí A. Pinto Rodríguez Octubre 7.
Taller de PSU Biología II
El Sistema Nervioso Jennifer Diaz Rosado NUCO-Psicoligia Prof.
Estructuras que componen el sistema nervioso Carmen J. Narváez Armstrong # PSYC2510 Sección 4076 ONL 23 de mayo de 2015 Prof. Marice Rivera.
UNIDAD 1 TRABAJO DESARROLLO COGNITIVO Y MOTOR BASES PSICOLÓGICAS Y BIOLÓGICAS DE LA CONDUCTA.
EL SISTEMA NERVIOSO Hécser F. Barros García PSYC 2510 Prof. Torres.
Estructuras del Sistema Nervioso Melvin J. Reyes Ramos.
TALLER SISTEMA NERVIOSO
1. TEJIDOS EPITELIALES Pavimentosos  simple  estratificado
Sistema nervioso.
El sistema nervioso.
Sistema nervioso.
Sistema Nervioso Central
Neuronas Células gliales
Desarrollo por ÓRGANOS
ORGANIZACIÓN DEL SISTEMA NERVIOSO
Unidad 4: Sistema nervioso, órganos de los sentidos y movimiento
Psicobiología Quinto Bachillerato Colegio Valle Verde
La funció de relació Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich.
SISTEMA NERVIOSO 20/09/2018.
SISTEMA NERVIÓS.
]T2. LES BASES FISIOLÒGIQUES DE LA PERSONALITAT
LA NEURONA I EL SISTEMA NERVIÓS
TREBALL DE CIÈNCIES MALALTIES I TRASTORNS DEL SISTEMA NERVIÓS
Sistema Nervioso Central
Sistema Nervioso.
El sistema nervioso.
Els animals vertebrats
FUNCIÓN DE RELACIÓN Y REPRODUCCIÓN EN LOS ANIMALES
LA CIRCULACIÓ EN ELS ANIMALS
Erika Acosta David Nieto Anna Retuerce Aaron Sánchez Carolina Soler
EL SISTEMA NERVIÓS i endocrí
Els éssers vius formats per cèl·lules
L’aparell excretor Excreció: Procés mitjançant el qual l’organisme elimina les substàncies de rebuig procedents de les reaccions químiques cel·lulars.
L’ APARELL CIRCULATORI
Percepció i coordinació
La funció de relació SANTIAGO RAMÓN Y CAJAL 1.
Adrián Ferrer Lirio Bernat Talens Aparicio
MALALTIES DEL SISTEMA NERVIÓS
DIFERÈNCIES ENTRE EL SISTEMA NERVIÓS I EL SISTEMA ENDOCRÍ
FUNCIONS DE RELACIÓ.
La reproducció dels animals
Test sobre Fundamentos biológicos de la conducta
EL SISTEMA NERVIÓS.
Sistema Nervioso Central
YEIZA GONZÁLEZ CALABUIG MIGUEL ANGEL MORENO SANCHÍS
VICENT SÁNCHEZ PRATS PAULA SANZ GADEA
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
L’aparell respiratori
UD2: La cèl·lula.
Paula Aguilar Ian Garcia Ayoub Garra Paula Cabrera Vano Barbakadze
TEMA 2 FUNCIÓ DE RELACIÓ.
PER MARTINA GIL FERRER I EDUARD ARGENTE TALENS
S’encarrega de dirigir la funció de relació.
1. L’empirisme de Locke 1.1. L’origen i la constitució del coneixement
Vitamines Estructura química variada.
Marina Rubio Cèlia Villalbí Albert Marlès
La relació i la coordinació
Necessitat d’eliminació
L’Aparell Circulatori
FUNCIÓ DE NUTRICIÓ: Aparell digestiu.
CONNEXIONS SENSE CABLES I DISPOSITIUS MÒBILS
SISTEMA NERVIÓS.
La cèl·lula eucariota.
El cos humà: Els aparells i els seus òrgans
Els receptors i els òrgans dels sentits
Els animals vertebrats
El sistema nerviós.
ESTRUCTURA D’UNA CÈL·LULA VEGETAL
Transcripción de la presentación:

El sistema nerviós

La neurona Unitat elemental del sistema nerviós que reb, processa i transmet la informació dels ambients intern i extern i coordina les respostes de l’organisme. Les neurones estan especialitzades en generar i propagar impulsos nerviosos per tal de comunicar-se entre si.

La sinapsis Santiago Ramón y Cajal va descobrir que el sistema nerviós és una xarxa de neurones separades les unes de les altres per uns espais molt petits. No hi ha contacte físic entre les neurones, per això els impulsos nerviosos es propaguen de les unes a les altres mitjançant una unió funcional anomenada sinapsis

Evolució del sistema nerviós Trets evolutius més notables 1. Augment de nombre de cèl·lules nervioses 2. Cefalització  concentració de neurones a l’extrem anterior de l’animal 3. Augment de interneurones i de sinapsi 4. Especialització  diversificació de les cèl·lules nervioses per dur a terme funcions diferents.

Sistema Nerviós Invertebrats Estructura reticular : cèl·lules interconnectades formant una xarxa difusa. Present en els celenterats (cnidaris i ctenòfors). No necessiten realitzar moviments ràpids i tenen una conducta molt simple. Sistema anular : format per un anell nerviós al voltant de la boca i uns cordons que recorren els braços. El sistema nerviós s’adapta a la forma de l’organisme. Present en animals amb estructura radial (equinoderms).

Simetria bilateral Anèl·lids, artròpodes i mol·luscs El sistema nerviós el formen cordons nerviosos, estructures massisses de disposició ventral amb ganglis (acumulació de neurones) a cada anell del cos o pròxims als òrgans que han de controlar. Presencia de ganglis cerebrals (cefalització) que indica la complexitat dels órgans dels sentits (insectes) o de les pautes de conducta (cefalòpodes).

Sistema Nerviós Vertebrats Dues grans regions anatòmiques: Sistema nerviós central: format per l’encèfal (localitzat en el crani) i la medul·la espinal (dins la columna vertebral). Constitueix un centre de control que integra la informació que arriba i determina les respostes apropiades. Sistema nerviós perifèric: constituït per nervis que surten del crani (nervis cranials) i de la medul·la espinal (nervis espinals) i pels ganglis nerviosos perifèrics. Relacióna el sistema nerviós central amb els diversos òrgans.

Sistema nerviós central Origen del sistema nerviós central A l’embrió, el sistema nerviós es desenvolupa a partir de l’invaginació de l’ectoderm, tub neural. Aquest tub s’espandeix i es diferencia . La part anterior: estructures de l’encèfal (protegit per el crani) La part posterior: medul·la espinal (protegida per la columna vertebral) Entre l’esquelet i el SNC hi ha les meninges, tres membranes protectores anomenades, de fora a dins, duramàter, aracnoides i piamàter

L’encèfal Evolució embrionaria de l’encèfal Evolució de l’encèfal en vertebrats S’observa una tendència evolutiva cap a l’adquisició d’un encèfal cada cop més gran i complex, en especial la part del telencèfal.

Anatomia de l’encèfal A l’interior del sistema nerviós central trobam un canal que s’eixampla a la zona de l’encèfal i forma els ventricles cerebrals per on hi circula el líquid cefaloraquidi, un filtrat del plasma sanguini.

Activitat conscient, sensitiva i motora. Activitat intel·ligent Procencéfal Telencèfal Escorça cerebral Activitat conscient, sensitiva i motora. Activitat intel·ligent Lòbuls olfactoris Vies sensitives olfactòries Sistema límbic Emocions i formació de la memòria. Vies nervioses (substància blanca) Connexió de l’escorça cerebral amb la resta de SNC Diencèfal Tàlem Conducció senyals sensitius (dolor, plaer). Epífisi. Hipotàlem Regulació medi intern, conducta alimentària i expressió emoció.

Centre nerviós de reflexos visuals i auditius Mesencèfal Sostre Centre nerviós de reflexos visuals i auditius Rombencèfal Metencèfal Protuberància Lloc de pas de connexions entre parts del SNC Cerebel Coordina moviements, postura i equilibri Mielencèfal Bulb raquidi Regulador de relfexos respiratoris, pressió sanguínia i freqüència cardíaca.

La medul·la espinal Part del SNC que s’estén al llarg de la columna vertebral. Centre de relleu ja que s’hi realitzen sinapsis que estimulen altres neurones els axons de les quals es prolonguen a gran distància. - Centre de connexió d’actes reflexos

Sistema nerviós perifèric FUNCIÓ connectar tots els receptors i els efectors de l’organisme amb els centres nerviosos SNP format per nervis que surten o entren del SNC i recorren tot l’organisme i per els ganglis situats fora de l’eix que forma l’encèfal i la medul·la Sistema Nerviós Central Sistema Nerviós Perifèric

Craneals Espinals Nervis Surten de l’encèfal Classificació segons el sentit de transmissió de l’impuls nerviós: Envien estímuls des dels receptors als centres de coordinació Sensitius Transporten l’ímpuls des dels centres de coordinació als òrgans efectors. Motors Presenten fibres dels dos tipus Mixtes Classificació segons el punt d’on sorgeixen: Surten de l’encèfal Craneals Origen en la medul·la espinal Espinals

Sistema Nerviós Somàtic Segons el recorregut de les fibres i la funció, el Sistema Nerviós Perifèric es divideix en: - Responsable del moviment corporal (músculs esquelètics). - Respostes generalment conscients. Sistema Nerviós Somàtic Controla les funcions fisiològiques bàsiques. Actua sobre el múscul llis o involuntari , el múscul cardíac i les glàndules de secreció. -Actua de manera involuntària, inconsient i automàtica. Sistema Nerviós Autònom Simpàtic Parasimpàtic

Sistema simpàtic: actua preparnt l’organisme per l’acció Sistema simpàtic: actua preparnt l’organisme per l’acció .Produeix un augment de gast energètic. Sistema parasimpàtic: Indueix a l’organisme a la relaxació i contribueix a l’estalvi energètic.