+ Aquest salm resulta de la combinació de dos fragments, que es troben en els salms 56, 8-12; 59, 7-14. + En la primera part (vv. 2-7), el salmista lloa ferventment el Senyor per la seva misericòrdia i la seva fidelitat. + La segona part (vv. 8-14) conté un oracle diví i una expressió de confiança en l'ajuda del Senyor.

Aquesta fusió dóna origen a una nova pregària i aquest fet resulta exemplar per a nosaltres. En realitat, també la litúrgia cristiana, sovint, fon passatges bíblics diferents, transformant-los en un text nou, destinat a il·luminar situacions inèdites. Amb tot, roman el vincle amb la base originària. El salm que resulta d'aquesta combinació és, per tant, una mica més que la simple suma o juxtaposició dels dos passatges anteriors. En comptes de començar amb una humil súplica, com em el salm 56, «Compadiu-vos de mi, Déu meu» (Sl 55, 2), el nou salm comença amb un decidit anunci de lloança a Déu: «El meu cor se sent segur, Déu meu, tocaré i cantaré» (Sl 107,2). Aquesta lloança ocupa el lloc de la lamentació que formava l'inici de l'altre salm (cf. Sl 59,1-6), i es converteix així en la base de l'oracle diví que segueix (cf. Sl 59,8-10=Sl 107,8-10) i de la súplica que l'envolta (cf. Sl 59,7.11-14 = Sl 107,7.11-14). Esperança i temor es fonen i es transformen en el contingut de la nova oració, totalment orientada a infondre confiança també en el temps de la prova que viu tota la comunitat.

El meu cor se sent segut, Déu meu, tocaré i cantaré, cantarà el meu cor. Desvetlleu-vos, arpa i lira meva, vull desvetllar l’aurora.

Us lloaré enmig dels pobles, Senyor, us cantaré davant les nacions. El vostre amor és gran, més alt que el cel, arriba als núvols la vostra lleialtat.

Alceu-vos cel amunt, Déu meu, i ompliu la terra de la vostra glòria. Salveu els vostres amics, que ens alliberi el vostre braç, responeu-nos.

Al seu santuari Déu ha donat un oracle: «Quina alegria! Repartiré Siquem, amidaré la vall de Socot; Galaad és meu, és meu Manasés, Efraïm és el casc que em cobreix el cap. Judà és el meu ceptre, Moab és la pica on em rento, Edom em guarda les sandàlies, crido victòria contra Filistea.»

¿Qui em conduirà a la ciutat forta, qui em conduirà fins a Edom, sinó vós, Déu meu, vós mateix que ens havíeu abandonat, i ja no sortíeu amb els nostres exèrcits?

Ajudeu-nos contra els enemics; l’auxili dels homes és inútil. Vencerem pel poder de Déu, ell mateix trepitjarà els enemics.

EL CICLE DE LA VIDA De vegades, Senyor, podeu tenir la impressió que em repeteixo en les meves oracions. Permeteu-me de dir, reconeixent una dificultat comuna, que vós també us repetiu en els vostres salms, Senyor. I, en certa manera, així és com ha de ser; és just que vós i jo ens repetim en tractar de la vida, perquè la vida mateixa és repetició. La vida és cicle, rutina, roda de la fortuna, catúfol de sínia. La vida és el dia després de la nit i la nit després del dia, en el ritme inevitable de les lleis del cel i les mutacions del cor de l'home. Que no us ofenguin, doncs, les meves repeticions, Senyor, com a mi no m'ofenen les vostres. El que demano quan les mateixes oracions em vénen a les mans i els mateixos versos als llavis, quan les mateixes situacions es presenten en la vida i els mateixos pensaments creuen la meva ment, és poder viure el que és vell amb esperit nou, resar amb nova fe l'oració repetida, estrènyer amb nou afecte la mà coneguda, viure la rutina de la vida amb la novetat d'una ment oberta que accepta cada dia com un regal i saluda cada alba com una sorpresa. Aquest salm és compost de fragments de dos altres salms que han estat units. També la meva vida és feta de retalls d'experiències antigues reviscudes en el marc tancat de la meva pròpia limitació. Doneu-me, Senyor, la gràcia de prendre cada experiència de nou com un esdeveniment inèdit, de trobar tou el pa que rebo de les vostres mans en començar cada dia. Si hi ha amor, la repetició es fa agradable. Doneu-me amor, Senyor, perquè tota oració es torni alegria als meus llavis.

Acolliu, Senyor, l'oració dels vostres servents i feu que els nostres cors es despertin amb l'aurora per donar-vos gràcies; auxilieu-nos en les nostres angoixes, ja que tota ajuda de l'home és inútil, i mostreu-nos la vostra glòria, perquè se salvin els elegits que tant estimeu.