La felicitat dels justos –forjada amb els petits plaers de la vida familiar– és el tema central d’aquest bell poema. Al final del salm (v. 5) l’horitzó s’amplia, i la felicitat personal apareix estretament vinculada amb la prosperitat de Jerusalem, centre de la vida nacional i font de benedicció per a tot Israel.

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Tenim en aquest salm un idil·li encantador de senzillesa i frescor. És el quadre de la “felicitat en família”, d’una família modesta: s’hi practica la pietat (l’adoració religiosa ... l’observança de la Llei ...), el treball manual (fins per a l’intel·lectual, el treball de les seves mans era motiu de joia), i l’amor familiar i conjugal ... A Israel, era clàssic pensar que l’home “virtuós” i “just” havia de ser feliç, i ser recompensat ja aquí baix amb l’èxit humà. 2. AMB JESÚS Feliç tu, fidel del Senyor, que vius seguint els seus camins. Sovint, Jesús digué: “Feliços... feliços... feliços...” Són les Benaurances. Jesús també va prometre la felicitat: “Feliços els qui escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica.” 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Adorar... Anar pel camí de Déu... El P. Teilhard de Chardin té un capítol admirable sobre les regles fonamentals de la “felicitat”, que resumeix en tres paraules: “ser”, “estimar”, “adorar”.

Feliç tu, fidel del Senyor, que vius seguint els seus camins.

Menjaràs del fruit del teu treball, seràs feliç i tindràs sort. La teva esposa fruitarà com una parra, dins la intimitat de casa teva;

veuràs els fills com plançons d’olivera al voltant de la taula. És així com els fidels del Senyor seran beneïts.

Que el Senyor et beneeixi des de Sió. Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem.

Que puguis veure els fills dels teus fills. Pau a Israel!

DINAR EN FAMÍLIA És una gràcia de Déu menjar junts, seure a taula en companyia dels germans, prendre junts el fruit comú del nostre treball, sentir-se en família i xerrar i comentar i menjar i beure tots junts en l’alegre intimitat del grup unit. Menjar junts és benedicció de Déu. El menjador comú ens uneix potser tant com la capella. Som cos i ànima, i si aprenem a pregar junts i a menjar junts, ja haurem recorregut mig camí cap al necessari art de viure junts. Vull aprendre l’art de la conversa a taula, marc elegant de cada plat en gest d’humor i cortesia. Res de dinars de negocis, res de presses, preocupacions... Cada àpat té també la seva litúrgia, i vull ajustar-me a les seves rúbriques per la reverència que dec al meu cos, objecte directe de la creació de Déu. El bon menjar és benedicció bíblica a la taula del just. Per això estimo el bon menjar amb agraïment cristià, per alegrar allò de més terrenal de la nostra existència amb el més senzill dels plaers en la seva visita diària a la nostra llar. Que la benedicció del salm davalli sobre tots els nostres àpats en comú en pregar i donar gràcies.

Oh Déu, que gaudim dels béns del nostre treball, reunits al voltant de la taula de l’amor mutu i sense oblidar-nos dels marginats, per tal que un dia ens asseguem tots a la taula del vostre Regne. Per Crist, Senyor nostre.