7 d’octubre 2018 Diumenge XXVll del temps de durant l’any

Presentación del tema: "7 d’octubre 2018 Diumenge XXVll del temps de durant l’any"— Transcripción de la presentación:

1 7 d’octubre 2018 Diumenge XXVll del temps de durant l’any
Cicle B 7 d’octubre 2018 Diumenge XXVll del temps de durant l’any Música: Cantigas Imatges d’ Hebron

2 (Imatges d’Hebron on David rei, va fer aliança amb el poble)
La narració d’Adam i Eva, doncs, no va ser explicada com a narració de l’origen del món, de l’home i la dona, sinó de l’aliança del rei amb el seu poble, i més tard, com diu St. Pau, s’explicarà com la unió entre Crist i l’Església. És cosa sabuda que hi ha 2 relats de la Creació. Aquest 2n de Gn 2,18-24 es creu que va ser escrit en el moment de la institució de la monarquia (1.000 aC) fent notar l’ aliança entre el rei i el poble. De fet quan les tribus del nord es presenten a David, a Hebron, ell els diu «vosaltres sou os dels meus ossos i carn de la meva carn» (1Sam 5,1) el mateix que Adam diu en veure Eva. D’altra banda Ez 28,2-10 ens parla d’un rei que viu a l’ Edèn, al paradís. (Imatges d’Hebron on David rei, va fer aliança amb el poble) Cases d’ Hebron

3 L’HOME I LA DONA UNITS EN DÉU
1a lectura: El passatge del Gen. entès literalment, parla de la creació de l’ home i la dona en pla d’igualtat (tots dos tenen la mateixa carn) i diu que tots dos formen una Aliança familiar indestructible. Salm 127: Expressa el goig de formar una família. Lectura: La carta als Hebreus no sols parla de la Salvació que Jesús ens ha portat amb la seva mort en Creu, sinó que per aquesta mort, tant Ell com nosaltres, som Fills d’un mateix PARE, així, doncs, FAMILIARS de Déu. Evangeli: Jesús, interpretant el passatge del Gènesi de forma literal, recalca la indissolubilitat del matrimoni, segons els costums de l’època. Però ja sabem que Ell sempre i en tot, posa la Llei de l’ Amor per sobre de tota altra llei.

4 Gn 2,18-24 El Senyor-Déu digué: «No seria bo que l’home estigués sol
Gn 2,18-24 El Senyor-Déu digué: «No seria bo que l’home estigués sol. Li faré qui l’ajudi i l’acompanyi.» El Senyor-Déu modelà amb terra totes les bèsties salvatges i tots els ocells, i els presentà a l’home, a veure quin nom els donaria: el nom que l’home donava a cada un dels animals, era el seu nom. L’home donà el nom a cadascun dels animals domèstics i salvatges i a cadascun dels ocells, però no en trobà cap capaç d’ajudar-lo i fer-li companyia. Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, li prengué una de les costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. Després, de la costella que havia pres, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home. L’home digué: «Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn. El seu nom serà l’esposa, perquè ha estat presa de l’espòs.» Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa, i, des d’aquell moment, ells dos formen una sola família. (Adam i Eva) Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn

5 Entre els salms «graduals» ( ), que es deien peregrinant cap a Jerusalem, el salm 127 obra la 2a part que accentua el pelegrinatge espiritual: «feliç el qui va pels camins de Déu!» - Ell no sols serà feliç sinó que tindrà sort (pels jueus antics, les benediccions de Déu havien de ser materials) Ell pensa en una vida familiar plena, amb l’esposa i els fills. No sols ell, sinó tots els fidels seran beneïts. No sols ell, sinó tot Jerusalem.

6 Entrada a lesTombes dels Patriarques a Hebron.
Salm 127 Que el Senyor ens beneeixi tota la vida. Feliç tu, fidel del Senyor, que vius seguint els seus camins. Menjaràs del fruit del teu treball, seràs feliç i tindràs sort.

7 Tombes: d’ Abraam i Sara, Isaac i Rebeca, Jacob i Lia
Que el Senyor ens beneeixi tota la vida. La teva esposa fruitarà com una parra, dins la intimitat de casa teva; veuràs els fills com plançons d’olivera al voltant de la taula.

8 Que el Senyor ens beneeixi tota la vida.
És així com els fidels del Senyor seran beneïts. Que el Senyor et beneexi des de Sió. Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem.

9 Que el Senyor ens beneeixi
tota la vida. Que puguis veure els fills dels teus fills. Pau a Israel !

10 He 2,9-11 Germans, Jesús, abaixat, va ser posat un moment per sota dels àngels, però, ara, després de la passió i la mort, el veiem coronat de glòria i de prestigi; perquè Déu, que ens estima, va voler que morís per tots. Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i convenia que aquell qui els havia de guiar a la salvació, fos consagrat pels sofriments. Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare, i per això no s’avergonyeix d’anomenar-los germans. Va morir per tots

11 1 Jn 4,12 Si ens estimem,Déu està en nosaltres,
i dintre nostre el seu amor és tant gran que ja no hi falta res. 1 Jn 4,12

12 L’ evangeli d’avui passa a l’altra banda del Jordà.
En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús per provar-lo, i li preguntaren si el marit es pot divorciar de la seva dona. Ell els preguntà: <<¿Què us va ordenar Moisès?>> Li respongueren: <<Moisès permet de donar a l’esposa un document de divorci i separar-se>>. Jesús els digué: <<Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l’home i la dona. Per això deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa, i ells dos formen una sola família. Per tant, ja no són dos, sinó una sola família. Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar>>. Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. Jesús els diu: <<Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri>> … / … L’ evangeli d’avui passa a l’altra banda del Jordà.

13 { La gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés
les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien portat A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué: << Deixeu venir els nens, no els exclo gueu, el Regne de Déu és per als qui son com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el Regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas>>. I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.} Mc 10,2-16

14 Original: Joan Ramirez (+)
Imatges, lectures, música, comentaris (versió catalana i castellana) : Regina Goberna, en col·laboració amb Àngel Casas Traducció a l’italià: Ramon Julià Traducció a l ‘euskera: Periko Alkain Traducció al portuguès: Ze Manel Marquespereira Traducció al francès: Àngel Casas Traducció al neerlandès : Ben Van Vossel Vídeo: Esther Lozano