UD 2: NECESSITAT DE MENJAR I BEURE APARELL DIGESTIU: FISIOLOGIA

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
ESTOMAGO ABSORCIÓN Y DIGESTIÓN FUNCIONES:
Advertisements

Conseguir materia prima: Reacciones catabólicas
SISTEMA DIGESTIVO Departamento de Biología Liceo Eduardo de la Barra
Conceptos básicos Sistema digestivo.
DIGESTION Y Absorción.
¿Cómo y para qué nos alimentamos?
Sistema Digestivo.
DIGESTIÓN (MECÁNICA-QUÍMICA) ABSORCIÓN EGESTIÓN
FISIOLOGÍA DEL APARATO DIGESTIVO (enzimas)
Integrantes: Cristian Bascoli
1. Alimentos y nutrientes Alimentos y nutrientesAlimentos y nutrientes 2. Alimentación saludable 2.1. Tipos de alimentosTipos de alimentos 2.2. Necesidades.
“Sistema Digestivo” Integrantes: Cynthia Flores M. Macarena Narváez
DIGESTIVO Y RESPIRATORIO.
Oxford University Press España, S.A. © PRESIONE LA BARRA ESPACIADORA PARA AVANZAR EN LOS CONTENIDOS EL APARATO DIGESTIVO boca glándula salival faringe.
Las personas y la salud I 1.La organización de la vidaLa organización de la vida 2.Los tejidosLos tejidos 3.Órganos y sistemas de órganosÓrganos y sistemas.
(hígado, páncreas, pared intestinal)
SISTEMA DIGESTIVO LCDA. ANA HERNANDEZ.
Prof. Alberto Atoche Lopez
 Conocer la anatomía y fisiología del Sistema Digestivo.  Conocer los órganos que interviene en la digestión  Describir la estructura y funcionamiento.
El aparato digestivo.
Sistema Digestivo.
Sistema digestivO CNBA 2007.
LA FUNCIÓN DE NUTRICIÓN: APARATO DIGESTIVO
LA FUNCION DE NUTRICIÓN
SISTEMA DIGESTIVO.
Conseguir materia prima
APARATO DIGESTIVO.
EL APARATO DIGESTIVO.
Nutrició i Dieta Els principis immediats font de matèria i energia.
L’aparell digestiu i aparell respiratori
3. Fisiologia de l’aparell urinari
Tania Parras Nerea Ortiz 1rA-APD
Parts de l’aparell digestiu
Anatomia i fisiologia de l’aparell digestiu.
APARELL DIGESTIU HUMÀ.
NUTRICIÓ CEL·LULAR Conjunt de processos mitjançant els quals les cèl·lules obtenen la matèria i l’energia necessàries per fer les funcions vitals.
Biologia i geologia 4t ESO
3 u n i d a d Proceso de nutrición: el aparato digestivo.
Nutrició i Dieta Els principis immediats font de matèria i energia.
SISTEMA DIGESTIVO ANATOMÍA FISIOLOGÍA HIGIENE
L’aparell excretor Excreció: Procés mitjançant el qual l’organisme elimina les substàncies de rebuig procedents de les reaccions químiques cel·lulars.
“NUESTRO CUERPO UN TODO ORGANIZADO”
LA NUTRICIÓ Sisé de Primària.
NUTRICIÓN VS ALIMENTACIÓN SISTEMA DIGESTIVO EN HUMANOS
Lípids Grasses (lípids saponificables)
L'Aparell digestiu.
Digestión y absorción del Intestino delgado
EL SISTEMA DIGESTIU.
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
Aparatos digestivo y respiratorio
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
ESTÒMAC.
GLÀNDULES SALIVALS Majors: Paròtide, sublingual i submandibular.
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
Parts de l’aparell digestiu
L’ANABOLISME HETERÒTROF
Noms dels autors/autores Data d’entrega: dimarts 16 de Febrer
Necessitat d’eliminació
INTESTÍ PRIM Comença al pílor i s’estén fins a la vàlvula ileocecal.
L’APARELL DIGESTIU.
L’Aparell Circulatori
FUNCIÓ DE NUTRICIÓ: Aparell digestiu.
Sistema Digestivo.
COM ES FORMA LA SALIVA? Doncs ara ho veuràs!!.
El sistema digestivo fracciona los alimentos en moléculas más simples.
Coneixement del Medi 4t. de Primària L'aparell digestiu.
Unidad 1: ¿Cómo integramos los nutrientes al organismo?
Sistema Digestivo 5º Básico A –B-C
INGESTIÓ DIGESTIÓ ABSORCIÓ EGESTIÓ dents llengua Glàndules salivals
Transcripción de la presentación:

UD 2: NECESSITAT DE MENJAR I BEURE APARELL DIGESTIU: FISIOLOGIA

Digestió: Ruptura dels principis immediats dels aliments en els seus components més elementals, per poder ser absorbits per l’organisme. 1. Boca. - Gust : papil·les gustatives - D. mecànica: dents i llengua. - D. Química: saliva (1-1,5 litres /dia) Secreció serosa (Ptialina o amilasa salival) Secreció mucosa: lubrica i protegeix la mucosa. - Formació del bol alimentari.

2. Deglució (bol de boca – esòfag) 1) Bol passa a la bucofaringe (llengua i paladar tou). Voluntari 2) Bloqueig de nasofaringe i laringe (epiglotis). Involuntari 3) Bol avança per l’esòfag (peristaltisme). Involuntari 3. Estómac Bol + secrecions gàstriques (2 litres / dia) = QUIM - El quim s’acumula a l’estómac que el va enviant progressivament cap al intestí prim. - Els líquids abandonen l’estómac (sense menjar) en minuts - El menjar pot estar-hi de 2 - 3h fins a 6h (aliments rics en greixos)

Mucosa gàstrica: - Moc  protecció i lubricació. - Àcid clorhídric  Estova les proteïnes i antisèptic. - Factor intrínsec  absorció de B12. - Lipasa gàstrica  digestió de greixos emulsionats en àcids grassos i glicerina (rovell, llet...) - Pepsinogen  Precursor de la pepsina. S’activa amb HCl. - Pepsina  trenca les proteïnes en pèptids. Sortida del quim: - Enterogastrona (hormona alliberada per la mucosa intestinal). Disminueix la velocitat. - Gastrina. Estimula secreció d’àcid gàstric i la contracció de la vesícula biliar. - Sistema nerviós autònom (receptors en la mucosa duodenal)

4. Intestí prim En condicions normals el quim triga 3-5h en arribar a la vàlvula ileocecal. 1) QUIM + SUC PANCREÀTIC (1-1,5 l/dia) - Bicarbonat sòdic: per neutralitzar HCl - Tripsinogen i quimotripsinogen: es transformen en tripsina i quimotripsina. Proteïnes  pèptids o aa. - Amilasa pancreàtica. Digestió midó. - Lipasa pancreàtica 2) + BILIS (1 l / dia) - Pigments biliars: bilirubina - Sals biliars: a partir del colesterol del fetge

3) + SUC INTESTINAL O ENTÈRIC (1,5-2 l / dia) - Moc - Peptidases - Disacaridases - Amilasa intestinal - Lipasa intestinal QUIM  QUIL

Boca Estómac Intestí prim Saliva S. gàstric bilis S. pancreàtic S. intestinal HC X Monosacàrids Proteïnes Aminoàcids Greixos AG- glicerol Absorció intestinal Monosacàrids i aminoàcids  capil·lars sanguinis  fetge (70g glucosa/h) Àcids grassos  60-70% a capil·lars limfàtics  teixit adipós. 30-40% a capil·lars sanguinis  fetge Aigua, sals minerals i vitamines  capil·lars sanguinis

5. Intestí gros En condicions normals de la vàlvula ileocecal al anus de 15 a 30h. Quan el cec està buit i la vàlvula ileocecal es relaxa. El quim avança. - No es realitza digestió - Gran secreció de moc - Absorció d’aigua - Eliminació de substàncies de rebuig - Manteniment de la flora intestinal que digereixen restes cel·lulars i proteïnes i produeixen vitamines K, B12, tiamina, riboflavina i gasos. - Defecació: esfínters anals, diafragma, músculs abdominals i pélvics.

EXERCICIS 1) Què fa que l’aliment avanci al llarg del tub digestiu? 2) Descriu el funcionament de la epiglotis durant la respiració i la deglució i fes un dibuix. A quina regió es localitza? 3) Per què un recent nascut quan vomita la llet que acaba d’ingerir, ho fa de en forma de grumolls? 4) Quina és la porció del intestí prim més curta? 5) Quin conducte aboca la bilis al duodè? 6) Quins nutrients resulten del procés de digestió? 7) Quin nutrient és majoritàriament absorbit pels capil·lars limfàtics de les vellositats intestinals? 8) Quin suc conté bicarbonat sòdic? Quina és la seva funció?

9) Quins sistemes corporals regulen el funcionament de l’estómac? 10) Quina és la funció de l’estómac? 11) Quina és la funció de l’àcid clorhídric? 12) Què és el factor intrínsec? 13) Quines secrecions conté la saliva? 14) Què és la deglució? 15) Què són els illots de Langerhans? 16) és el pàncrees un òrgan exclusivament digestiu?

http://www.youtube.com/watch?v=jPy6N2wafEk&feature=related