Projecte d’intervenció psicològica Població de pacients diabètics DAVID SUBIRÀ MÉNDEZ.

1.1 DESCRIPCIÓ GENERAL: OBJECTIUS BÀSICS DE LA INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA: ORIENTAR L’ACCEPTACIÓ, PER PART DEL PACIENT, DE LA SEVA NOVA REALITAT VITAL. (FERIDA NARCISISTA, PROCÉS DE DOL, IMPACTE EMOCIONAL) FACILITAR EL TREBALL DE LES ALTRES ÀREES DE TRACTAMENT. MILLORAR EL PROCÉS REEDUCATIU EN HÀBITS.

DISMINUIR LA SINTOMATOLOGIA DE TIPUS PSICOLÒGIC O PSIQUIÀTRIC QUE POT INFLUIR EN EL TRACTAMENT I SEGUIMENT DE PRESCRIPCIONS REFERENTS A LA PATOLOGIA NO PSIQUIÀTRICA. ( DIABETES MELLITUS O OBESSITAT ) DISMINUIR ELS EFECTES DE L’ESTRÈS PSICOSOCIAL EN L’EVOLUCIÓ DE LA MALALTIA. ( S’ACCEPTA LA INFLUÈNCIA DE L’ESTRÈS PSICOSOCIAL EN EL CURS DE LA MALALTIA ESTABLERTA, SOBRETOT EN EL GRAU DE CONTROL DE LA GLUCEMIA )

OBJECTIU PRINCIPAL DE LA INTERVENCIÓ: MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA DEL PACIENT , COM A ÉSSER HUMÀ QUE PATEIX.

1.2 JUSTIFICACIÓ I MARC DE REFERÈNCIA: TOTA MALALTIA CRÒNICA COMPORTA UN SEGUIT DE COMPLICACIONS EMOCIONALS I MENTALS PRÒPIES. (DEFINIDES PER LES CARACTERÍSTIQUES INHERENTS A LA PATOLOGIA )

S’HAN DEFINIT DUES ÀREES D’INTERVENCIÓ MOLT ESPECÍFIQUES EN LES COMPLICACIONS DE TIPUS PSICOLÒGIC I PSIQUIÀTRIC DE LA DIABETES: 1. LES DERIVADES DE L’ADAPTACIÓ DEL PACIENT A LA SEVA MALALTIA, AL SEU CURS CRÒNIC I LES SEVES COMPLICACIONS. 2. LES SECUNDARIES A LA PROPIA DIABETES MELLITUS. ( S’HAN DEFINIT DIFERENTS TRASTORNS MENTALS ASSOCIATS A LA MALALTIA )

1. LES DERIVADES DE L’ADAPTACIÓ DEL PACIENT A LA PROPIA MALALTIA: ES UNA MALALTIA CRÒNICA AMB AFECTACIÓ MULTISISTÉMICA QUE CANVIA ELS HÀBITS DEL MALALT. HA D’APRENDRE A ADMINISTRAR-SE EL TRACTAMENT, RESPECTAR UNA DIETA, FER EXERCICI FÍSIC I RESPONSABILITZAR-SE DEL CONTROL DEL SEUS NIVELLS DE GLUCÈMIA. TOT AIXÒ POT SUPOSAR O REQUERIR UN PROCÉS DE REEDUCACIÓ D’HABITS QUE EN ALGUNS CASOS POT RESULTAR MOLT COMPLEXE PER LES CARACTERÍSTIQUES DE PERSONALITAT I VULNERABILITAT PSICOLÒGICA DEL PACIENT.

2. LES SECUNDARIES A LA PRÒPIA DIABETES MELLITUS: ELS SÍMPTOMES PRODRÒMICS DE LA DIABETES, EN UNA INSTAURACIÓ PROGRESSIVA, PODEN SER TAN INESPECÍFICS ( FALTA D’ENERGIA, FATIGABILITAT, VISIÓ BORROSA, POLIURIA O IMPOTÈNCIA ) QUE ORIENTEN A LA PRESÈNCIA DE SIMPTOMATOLOGIA DE TIPUS NEURÒTIC. TAMBÉ ES PLANTEJA LA IMPORTANCIA DE LES COMPLICACIONS DE LA DIABETES EN RELACIÓ A LES ALTERACIONS COGNOSCITIVES EN ELS PACIENTS DIABÈTICS (QUADRES DEMENCIALS O DELIRIUM ) LA IMPORTANCIA DE L’ESTRÈS PSICOSOCIAL, QUE POT COMPORTAR LA MALALTIA, EN EL CURS O EVOLUCIÓ DE LA PATOLOGIA.

EXPLORACIÓ PSICOPATOLÒGICA MÉS FREQÜENT EN LA DIABETES MELLITUS: APARIENCIA, ACTITUD I ACTIVITAT: POT EXISTIR LETÀRGIA I FATIGABILITAT. FUNCIONS COGNITIVES: DIFICULTATS DE CONCENTRACIÓ. DETERIORAMENT MNÈSIC. HUMOR: TENDÈNCIA A LA INESTABILITAT EMOCIONAL, IRRITABILITAT, SOLEDAT, DESESPERANÇA I HUMOR DEPRESSIU. PENSAMENT I PERCEPCIÓ: ACTITUDS HIPOCONDRÍAQUES. ALTRES MANIFESTACIONS: PÉRDUES DE CONTROL I TRASTORNS GREUS DEL COMPORTAMENT.

TRASTORNS MENTALS MÉS FREQÜENTS EN LA DIABETES MELLITUS: DELIRIUM: POT PRECEDIR A UN COMA DIABÈTIC. TRASTORNS AMNÈSICS. TRASTRONS PSICÒTICS. TRASTORNS DE L’ESTAT D’ÀNIM: PODEN APARÈIXER TRASTORNS DISTÍMICS I EN ALGUNS CASOS TRASTORNS DEPRESSIUS. TRASTORNS D’ANSIETAT: PRESÈNCIA DE CRISIS D’ANGOIXA GREUS. TRASTORNS SEXUALS: DISMINUCIÓ DEL DESIG SEXUAL, ALTERACIONS EN L’EJACULACIÓ, IMPOTENCIA, ANORGÀSMIA O AMENORREA.

1.3 POTENCIALS DESTINATARIS DEL SERVEI PSICOLÒGIC: SEXE: HOMES I DONES ( SENSE DIFERENCIACIÓ PER SEXES ). EDATS: INFANTS, JOVES, ADULTS I TERCERA EDAT. PROBLEMÀTICA: MALALTS AFECTATS DE DIABETES MELLITUS DEL TIPUS I i DEL TIPUS II. ALTRES CARACTERÍSTIQUES:DIFICULTATS PSICOEMOCIONALS DERIVADES DE L’ADAPTACIÓ A LA MALALTIA.

2. ACTIVITATS I TASQUES RELACIONADES AMB EL TIPUS D’INTERVENCIÓ.

2.1 EXPOSICIÓ ANALÒGICA DEL PROJECTE.

ASISTENCIA MÈDICA. ORIENTACIÓ O COUNSELING PSICOLÒGIC. PPACIENT DIABÈTIC IDENTIFICAT. ASISTENCIA MÈDICA. ASPECTES EDUCATIUS: INFERMERES EDUCADORES. ORIENTACIÓ NUTRICIONAL: DIETISTA. PROCÈS D’IDENTIFICACIÓ DEL SUBJECTE POTENCIALMENT PATOLÒGIC: - A PARTIR DE L’OBSERVACIÓ CLINICA, DELS ALTRES PROFESSIONALS DEL SERVEI. -A PARTIR D’ ENTREVISTES CLÍNIQUES AMB EL PSICÒLEG. - PETICIÓ D’ASISTENCIA PER PART DEL PROPI PACIENT. PACIENT DIABÈTIC QUE POTENCIALMENT PODRIA BENEFICIAR-SE D’UNA ASISTENCIA PSICOLÒGICA. ASISTENCIA PSICOLÒGICA: PSICÒLEG. TRES ÀREES D’INTERVENCIÓ TRACT. PSCIOPATOLÒGIC AMB PACIENT DIAGNOSTICAT: - PATOLOGIES MÉS HABITUALS. - TÉCNIQUES DE TRACTAMENT PSICOTERAPEUTIC. - ORIENTACIÓ EN POSIBLE TRACTA- MENT PSICOFARMACOLÒGIC. GRUPS EXPERIENCIALS AMB ALTRES PACIENTS DIABÈTICS. ORIENTACIÓ O COUNSELING PSICOLÒGIC.

TÈCNIQUES D’INTERVENCIÓ PSICOTERAPEUTICA DE PRIMERA ELECCIÓ: DESENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA (TRACTAMENT CONDUCTUAL ): EN CASOS DE FÒBIES SIMPLES. TÈCNIQUES DE RELAXACIÓ PROGRESSIVA: TRASTORNS DE TIPUS ANSIÓS. TÈCNIQUES DE REESTRUCTURACIÓ COGNITIVA: EN EL TRACTAMENT D’ESTATS DEPRESSIVO-ANSIOSOS. TERAPIES DE CAIRE CONSTRUCTIVISTA I PSICODINÀMIC: EN EL TRACTAMENT DE PROBLEMÀTIQUES DE TIPUS EXISTENCIAL O DEPRESSIONS RESISTENTS ( DEPENDRÀ DE LES CAPACITATS INTEL·LECTUALS DEL PACIENT ).

ORIENTACIÓ EN UN POSIBLE TRACTAMENT PSICOFARMACOLÒGIC: EL TRACTAMENT FARMACOLÒGIC POT SER NECESSARI TANT EN LES COMPLICACIONS PSIQUIATRIQUES AGUDES, COM EN LES D’INSTAURACIÓ PROGRESSIVA. UNA PRIMERA REDUCCIÓ SINTOMATOLÒGICA POT FACILITAR EL TRACTAMENT PSICOTERAPÈUTIC. S’HAN DE TENIR EN CONTE LES CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES D’UNA MALALTIA CRÒNICA EN RELACIÓ A LES POSIBLES INTERACCIONS FARMACOLÒGIQUES

ELS PSICOFÀRMACS DE PRIMERA ELECCIÓ EN EL CAS DELS MALALTS DIABÈTICS SÓN ELS ANTIDEPRESSIUS DEL TIPUS ISRS. ( INHIBIDORS SELECTIUS DE LA RECAPTACIÓ DE SEROTONINA ) DINS ELS ISRS, EL DE MENOR EFECTE ANTIMUSCARINIC I AMB MENORS INTERACCIONS FARMACOLÒGIQUES SERÀ LA SERTRALINA. DINS ELS PSICOFARMACS AMB EFECTE ANTIDEPRESSIU, ELS IMAO (INHIBIDORS DE LA MONOAMINOXIDASA ) ESTAN TOTALMENT CONTRAINDICATS.

OBJECTIU FINAL DEL PROJECTE D’INTERVENCIÓ:

MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA DEL PACIENT. GRACIES PER LA SEVA ATENCIÓ.