Una intensa i suau acció de gràcies s’eleva a Déu des del cor de qui prega, un cop esvaït el malson de la mort. Aquest és el sentiment que emergeix amb força en el salm 29. Aquest himne de gratitud posseeix una gran finor literària i es basa en un conjunt de contrastos que expressen de manera simbòlica l’alliberament obtingut gràcies al Senyor. Així, al descens “a la fossa” s’hi oposa la sortida ·de l’abisme” (v. 4); la seva “ira” que dura “un instant” queda substituïda per “la seva bondat...” (v. 6); el “plor” del captard és seguit dels crits d’alegria de l’endemà (v. 6); el vestit de dol és seguit pel vestit de festa” (v. 12).

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS La “situació concreta evocada” és aquesta: un malalt important, en perill de mort, ha estat guarit... Aquesta situació evoca l’experiència d’Israel que, després de l’agonia de l’exili, retroba l’alegria de la lloança. El poble d’Israel considera aquest alliberament com una mena de “Resurrecció”: “m’heu arrencat de la terra dels morts, quan ja m’hi enfonsava, m’heu tornat a la vida”. 2. AMB JESÚS Allò que per a Israel amb prou feines només era una imatge, per a Jesús és una realitat meravellosa: “M’heu alçat... m’heu tret de l’abisme... m’heu fet reviure...” M’agrada imaginar els primers instants de Jesús, quan sortí “de la mort” per a “reviure”: una afirmació de Pere ho resumeix tot: “També Crist patí per raó dels pecats una vegada per sempre. Ell, el just, va patir pels injustos, per conduir-vos a Déu. El seu cos va ser mort, però l'Esperit el féu viure. 3. AMB EL NOSTRE TEMPS El Misteri Pasqual és el cor de la nostra fe cristiana. Un cristià no és solament algú que “creu en Déu”. Això ho fan pràcticament totes les religions. El caràcter específic de la nostra fe cristiana és que “creiem en Jesucrist, mort i ressuscitat”.

Amb quin goig us exalço, Senyor. M’heu tret a flor d’aigua quan m’ofegava, i no heu permès que se n’alegrin els enemics.

Senyor, Déu meu, vaig cridar auxili, i em vau guarir, Senyor, m’heu arrencat de la terra dels morts, quan ja m’hi enfonsava, m’heu tornat la vida.

enaltiu la seva santedat. El seu rigor dura un instant; Canteu al Senyor, els qui l’estimeu, enaltiu la seva santedat. El seu rigor dura un instant; el seu favor, tota la vida. Cap al tard tot eren plors, l’endemà són crits de joia.

Jo pensava quan em veia segur: «No cauré mai.» Senyor, quan m’afavoríeu, m’asseguràveu l’honor i el poder; en amagar-se la vostra mirada, vaig quedar trasbalsat.

«¿Què hi guanyareu que perdi la vida He clamat a vós, Senyor, he suplicat al meu Déu: «¿Què hi guanyareu que perdi la vida i baixi a la fossa?»

¿És la pols que us lloarà, que proclamarà que sou fidel? Escolteu-me, Senyor, compadiu-vos de mi; ajudeu-me, Senyor.

Heu mudat en joia les meves penes, m’heu tret el dol i m’heu vestit de festa; el meu cor us cantarà, no callaré mai més; Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre.

ALTS I BAIXOS DE L’ÀNIMA Davant de Vós, Senyor, i davant de mi mateix, vull descobrir els estats d’ànim; bé prou que ho necessito. Vull aprendre a tractar-me a mi mateix quan estic de bon humor i quan estic de la mala jeia, com trampejar el meu optimisme i el meu pessimisme, com reaccionar davant l’alegria espiritual i el descoratjament humà. Visc a mercè dels meus sentiments. Quan estic content, tot sembla fàcil, la virtut es fa natural, l’amor brolla espontani, i concebo una ferma seguretat que així ha de ser sempre en la meva vida. Vós, Senyor, que em coneixeu bé, heu posat aquestes paraules en els meus llavis, en convidar-me a recitar el salm: “Jo pensava, quan em veia segur: ‘No cauré mai’”. Sí, aquesta era la meva falsa confiança. Creia que no tornaria a trontollar mai més. Estava ben equivocat, i aviat ho verificaria. El vostre salm continua com ho fa la meva vida: “En amagar-se la vostra mirada, vaig quedar trasbalsat”. Tornava a estar pitjor que abans. No serveixo per a res; no n’aprendré mai; després de tants anys, torno a estar com al començament. Quan em va malament, em desespero, m’oblido que abans m’havia anat bé i em convenço que la vida ja no em tornarà a somriure mai més: i, quan em va bé, m’oblido també que abans m’havia anat malament, i presumeixo amb seguretat absoluta que des d’ara ja sempre m’anirà bé, que no he de témer res i que la batalla ja està guanyada per sempre. Em falla la memòria, i això em multiplica el sofriment.

Pare amorós, Déu clement, no permeteu que els nostres enemics es riguin de nosaltres: així com traguéreu de l’abisme la vida del vostre Fill i el féreu reviure quan baixava a la fossa, de la mateixa manera canvieu també el nostre dol en danses i, si en el captard d’aquesta vida ens visita el plor, feu que al matí del vostre retorn ens visiti la joia i la gaudim pels segles dels segles. Amén.